Ep, i si la investigació que envolta un cas de violència de gènere, de violència sexual, està ben feta, oli en un llum. En aquest sentit, el ‘cas Dani Alves’ pot ser «paradigmàtic». Correas, que ha impartit aquest dijous una formació a membres de la carrera judicial i fiscal d’Andorra i, després, ha fet una xerrada no tan tècnica i sí força amena al vestíbul del Consell General oberta al públic en general però, especialment, a legisladors i operadors judicials, s’ha referit a la condemna dictada aquest dijous contra el qui va ser futbolista del Barça. El magistrat ha analitzat les dades de la fiscalia general d’Andorra i en deu anys les diligències tractades pel ministeri públic en matèria de violència sexual han crescut un 120% Empresonat des de fa mesos acusat -des d’ara ja condemnat- de violar una jove en un reservat d’una coneguda discoteca de Barcelona, Correas ha celebrat amb certes dosis de gelosia la investigació que ha acompanyat de tot. I que ha tingut de tot. Múltiples testimonis, interrogatoris, proves de tota mena… «Jo vull un judici així», ha afirmat irònicament el magistrat lamentant que en molts casos no es gaudeix de la qualitat de la prova de què sí que han gaudit els jutges que han imposat, d’entrada, quatre anys i sis mesos de presó més nou anys de llibertat vigilada. Víctor Correas considera la del ‘cas Dani Alves’ «una investigació model». No parla estrictament de la pena imposada encara que jurídicament assegura que en el context que hi havia està dins el que podia ser i no té massa dubtes sobre la responsabilitat del futbolista. Ell, s’ha dit, voldria que tots els casos on hi ha violència sexual, tots els casos de fet, tinguessin els mateixos recursos per a investigar. I espera que no sigui (és una esperança metafòrica) la rellevància mediàtica qui hagi obrat el miracle. Un moment de la xerrada. Si no s’investiga prou bé «és una estafa», manté el magistrat, que lamenta que en ocasions per molt convenciment íntim que hi hagi d’una culpabilitat, per manca de prova, per una deficient investigació fins i tot, ha de prevaldre el principi irrenunciable en qualsevol estat de Dret de la presumpció d’innocència. D’aquí que Correas espera que hi hagi un abans i un després en les investigacions com hi ha hagut també en la construcció jurídica, de l’ordenament, la integració als codis penals -per exemple en el cas d’Andorra com també en el d’Espanya- dels principis del conveni d’Istanbul. En efecte, violència sexual sobre la dona ho és, ara, tota aquella pràctica amb connotació sexual per a la qual no hi hagi consentiment de la víctima. No cal exercir violència ni intimidar ni res d’això. Amb l’absència de consentiment n’hi ha prou. Per tant, «el sistema és molt més just». Això sí, el consentiment «va abans que la norma penal» i això porta a «debats filosòfics» i a «confrontar-nos». Els professionals del Dret, els jutges, es veuen més interpel·lats, si és el cas. Però no deixen de ser aplicadors d’allò que el legislador ha acordat, segurament, a partir, ha vingut a dir Correas, d’una demanda de la societat, d’una demanda dels feminismes. Amb plural. Per a Correas és més important per fer redreçar els eventuals delinqüents que aquests vegin «que el sistema és eficient» que no pas que la pena sigui més o menys alta El magistrat de l’Audiència de Girona ha fet una crida -en declaracions als mitjans de comunicació- a desfer-se, la societat, de «biaixos, de mites», atès que «moltes vegades som permeables a estereotips» quan el que cal és «excloure’ls». En bona part, per això també cal fer estudis seriosos i que els professionals es formin, estudiïn. Just en l’inici de la seva xerrada al Consell General, Correas, que se sentia com si estigués «interrogat per la Gestapo» per la manca de llum a la sala», explicava que estudia constantment casos i comportaments per no trobar-se en judicis preguntant a les víctimes coses que les víctimes no tenen capacitat per respondre. Elements que els poden acabar fent més mal que bé. I és que el sistema penal ha de poder donar respostes per combatre la xacra en què s’ha convertit la violència de gènere, la violència sexual, la violència vers les dones. Per a Correas és més important per fer redreçar els eventuals delinqüents que aquests vegin «que el sistema és eficient» que no pas que la pena sigui més o menys alta. Que hi hagi denúncies, que s’investiguin els casos, que es jutgin. Que la societat respongui. Perquè els increments de casos hi són. El magistrat ha analitzat les dades de la fiscalia general d’Andorra i en deu anys les diligències tractades pel ministeri públic en matèria de violència sexual han crescut un 120%. Presentació de la xerrada per part de la subsíndica, Sandra Codina. L’increment és idèntic al que hi ha hagut a Espanya segons les dades del ministeri d’Interior en aquesta ocasió. «El que puja és el nombre de denúncies», no necessàriament que hi hagi més violència. Sempre n’hi ha hagut, més o menys, però ara «fem públic allò que abans es quedava en l’àmbit privat». I si hi ha una bona resposta punitiva davant cada cas que es denuncia segurament s’acabarà reduint aquest tipus de delinqüència, de criminalitat. Per molt que la denúncia arribi teòricament tard. Perquè aquest és un altre estereotip que també s’ha d’eradicar a parer del fiscal. «Es diu que les violacions de veritat són aquelles que es denuncien de seguida. Però això no ha de ser així. Una víctima no és pas més o menys creïble pel fet que denunciï abans o quan hagi passat el temps.» Hi ha múltiples raons que impedeixen posar en coneixement de qui sigui un fet traumàtic. El que sí que passa és que quan més es triga a denunciar, més complicat és poder aconseguir elements de prova. I no sempre són tot ‘casos Dani Alves’ on s’esmercen recursos i recursos per aclarir les coses. Encara que sigui per intentar salvar l’acusat. Perquè, això ho té clar Correas, el focus sempre s’ha de posar en l’agressor, no pas en la víctima.