Entre el 2019 i el 2022 hi ha hagut 1.865 naixements al país, dels quals 695 han estat per cesària, mentre que la resta (1.170) han sigut parts naturals, segons les dades del SAAS. Del total de cesàries, 189 han estat programades i 506 han estat d’urgències. En els darrers anys hi ha hagut una disminució del 8%. Mas exposa que entre els factors que expliquen aquestes xifres hi ha l’augment de l’edat de les gestants. «Les dones embarassades en una edat més avançada poden tenir un risc més elevat de complicacions durant la gestació. Tant és així que una edat materna superior a 38 anys es considera per si sola un factor de risc durant l’embaràs», ha explicat. Actualment, a Andorra la mitjana d’edat de la maternitat és de 33,5 anys, segons les dades del 2022. Els problemes de salut de les mares com la diabetis i la hipertensió, així com l’augment de les tècniques de reproducció assistida també són un factor de risc que provoca que es decideixi practicar una cesària. El darrer element que s’ha de tenir en compte, segona la titular de Salut és la manca d’una unitat de cures intensives neonatals. L’índex actual de cesàries «es fonamenta en una presa de decisions basada en avaluacions mèdiques rigoroses i en la comunicació oberta amb les pacients i garanteix resultats positius amb una millora de la seguretat i la reducció de complicacions» Helena Mas explica que l’índex actual de cesàries «es fonamenta en una presa de decisions basada en avaluacions mèdiques rigoroses i en la comunicació oberta amb les pacients i garanteix resultats positius amb una millora de la seguretat i la reducció de complicacions». Vela preguntava quines accions s’havien impulsat des del ministeri per reduir-ne el nombre. La titular de la cartera assenyala que la més rellevant es va dur a terme l’any 2020 «amb una aposta per un canvi en l’estratègia assistencial en els parts, consistent a abandonar l’assistència pel ginecòleg referent en favor del de guàrdia. Aquest canvi de model millora la qualitat assistencial evitant que els professionals hagin d’assumir altes càrregues de treball en horaris extensos». També s’han impulsat protocols que s’apliquen en el cas de les gestants de risc baix per facilitar que el procés del part sigui tan natural com sigui possible, evitant qualsevol intervenció innecessària i promovent l’inici de l’atenció hospitalària en el moment adequat, gràcies a les atencions telefòniques efectuades per la llevadora. En les dades exposades per Salut s’observa que hi ha algun ginecòleg que ha arribat a fer poc menys d’un 40% de cesàries programades. Va ser el 2022. Helena Mas deixa clar que no existeix un conveni de col·laboració específic entre el SAAS i l’Hospital Clínic en el marc de la ginecologia i l’obstetrícia. L’acord no preveu de manera específica que els seus professionals vinguin a cobrir guàrdies a Andorra. «Els obstetres externs que ens ajuden en la cobertura de guàrdies de cap de setmana són professionals que provenen de diversos hospitals de Catalunya (Hospital Sant Joan de Reus, Hospital del Mar, Hospital General de Catalunya i Hospital de la Vall d’Hebron, entre altres)», ha exposat. Finalment, ha destacat que en els darrers anys les llevadores han tingut un paper més rellevant. Actualment, n’hi ha 14 que fan guàrdies i participen en tots els parts.