Aquest home assegura que és un empresari de diversos sectors, fonamentalment de la compravenda de vehicles, originari del Baix Llobregat, i que hauria suposadament entaulat certa amistat amb dos germans titular de dues conegudes empreses de materials de construcció. De fet, quan se’ls va detenir, el maig del 2022, estaven dinant en un bar-restaurant proper al magatzem que encapçalen amb altres membres de la família els dos joves empresaris que també estan processats pel mateix motiu que l’encara empresonat. La sala penal del Tribunal Superior ha vist aquest matí el recurs interposat per les defenses dels tres acusats, que haurien volgut cobrar suposadament per camins fora de la llei un deute que la víctima, conegut pels múltiples impagaments que ha protagonitzat, però que jurídicament no tenia llavors vincles amb Buiques. Es tractava de recuperar prop de 190.000 euros. Feia temps que els dos empresaris estaven reclamant al constructor que abonés el que els devia. Per això no el servien més. Però la situació es va crispar més encara quan la coneguda constructora va fer fallida. [related:articles:1] Les manifestacions del suposat amenaçador, que la fiscalia ha titllat «de professional que es comporta com un professional», s’han donat en el marc del dret a l’última paraula, que és l’únic moment que els acusats poden usar per expressar-se en seu de recurs. El suposat extorsionador ha lamentat que el ministeri públic «de manera deliberada parli de mi com un sicari» i ha exposat que «no se m’ha demanat mai cap mesura alternativa». En efecte, en el marc de la vista la seva defensa ha demanat que se l’alliberi de forma provisional sota una fiança de 20.000 euros i el lliurament del passaport. La defensa al·lega que l’únic real era el deute contret pel denunciant i assegura que tot allò que va succeir posteriorment «era un tracte entre empresaris, no en el marc de cap extorsió, tots els presents tenien un interès» La defensa de l’home, que demana la seva absolució i la dels altres dos acusats de manera principal, ha deixat clar que ara ja no hi ha perill que es sostregui de l’acció de la Justícia. I que ja ha complert pràcticament la meitat de la condemna que el Tribunal de Corts li ha imposat en primera instància. Ni la fiscalia ni l’acusació particular no s’han mostrat d’acord amb la petició de l’alliberament provisional. Més encara, el representant del ministeri públic, que ha remarcat que «subsisteix el risc de fugida» i que «no té cap relació amb el Principat, només hi va venir a delinquir», ha manifestat que «la prevenció general passa també per les penes imposades per aquests tribunals». I que «no pot ser que els empresaris, per cobrar, s’agafin la llei per la seva mà», una manifestació que ja va fer durant la vista de la primera instància i per la qual demanava, ho va admetre, una condemna exemplar. D’això s’ha queixat el suposat extorsionador, que hauria presumptament atemorit el constructor perjudicat en una trobada a l’avinguda Verge de Canòlich de Sant Julià l’1 de febrer del 2022. Un dels dos germans processats només ha aprofitat per dir que només pretenien cobrar un deute i, l’altre, ha remarcat que «com a pare de família, l’últim que faria seia amenaçar el fill d’algú altre ni faria enviar ningú a fer matar ningú». Perquè suposadament hi va haver amenaces de mort. I també ha lamentat que des de l’acusació particular es tergiversin les seves paraules. El presumpte extorsionador ha reiterat la seva «esperança» en el fet que «algun tribunal posi seny a aquesta situació». LA DEFENSA En la defensa del recurs, els lletrats dels acusats han estat, com escau davant el Superior, molt més concrets que en una primera vista molt embolicada. I han fet girar fonamentalment la seva posició en el fet d’assegurar que no hi ha cap prova de l’extorsió -i que com a molt es podria parla d’amenaces o de coaccions lleus- i de mantenir que el perjudicat va denunciar uns fets com a resposta als seus problemes econòmics empresarials i, alhora, que va participar de converses i negociacions amb els tres acusats perquè l’interessava. «Era un tracte entre empresaris, no en el marc de cap extorsió, tots els presents tenien un interès», ha mantingut la defensa dels processats, que ha deixat clar que l’únic real era «el deute» que tenia contret el perjudicat vers els dos germans empresaris. Per la resta, «això no es real, no és veritat, no va estar amenaçat, no va rebre pressions», tot recordant que va trigar tres mesos a denunciar el cas i que abans va fer múltiples reunions, el perjudicat, amb els acusats, especialment amb l’encara empresonat, fins i tot en el negoci de la dona i on de vegades hi apareixia el fill menor, els dos subjectes la vida dels quals suposadament havia amenaçat. [related:articles:2] «El seu comportament post presumpta amenaça desvirtua» allò que manté el perjudicat, segons la defensa, que ha admès que el perjudicat, objectivament, va patir un atac d’angoixa, «però perdoni que discrepi de l’origen d’aquest atac d’ansietat», i que els acusats atribueixen al fet que se’l fes responsable d’una fallida delictiva per un import de nou milions d’euros. La defensa ha insistit que la situació era beneficiosa per a totes les parts i ha recordat que es va fer declarar el perjudicat amb drets com a presumpte responsable d’haver fet un encàrrec similar a aquell del qual suposadament havia estat víctima. La defensa dels acusats ha explicat que al suposat extorsionador se li van lliurar certificacions d’obra, se li van explicar qüestions confidencials… «si tanta por tenia, no hauria compartit tot això» amb l’empresonat. A més, «van trobar infinites coses» als telèfons mòbils que es van comissar «però no van trobar les fotos ni de la dona ni dels fills» que el dia de l’amenaça, l’única amenaça que hauria existit i que no s’ha pogut provar segons la defensa, es van mostrar a la víctima per atemorir-lo. LES ACUSACIONS Mentre la defensa mantenia que «una denúncia no és una prova directa» i ha insistit que contenia diverses mentides, la fiscalia entén que una denúncia, que la descripció dels fets per part d’una víctima sí que és una prova directa. Però el ministeri públic, com ja va passar durant la vista davant el Tribunal de Corts, ha fonamentat l’acusació en els missatges que es van trobar en l’anàlisi dels mòbils. I és que un dels dos germans processats va fer una narració gairebé en línia de tot plegat a diferents contactes a través del WhatsApp. Donant per bones les condemnes imposades pel Tribunal de Corts, la fiscalia assegura que el principal acusat, empresonat, és «un extorsionador professional» i recorda que «la prevenció general passa també per les penes imposades per aquests tribunals» El representant de l’acusació pública ha deixat clar que «la declaració de la víctima és una prova directa, és una prova vàlida, i prova vàlida és també l’estudi dels telèfons dels processats que aporten una extensa documental». I ha estat en aquest marc quan, tractat l’empresonat com a professional de l’extorsió entre altres coses, ha repassat els fets a través d’alguns dels missatges de text, que si s’han de donar per bons, són molt contundents en contra de qui els va escriure i, per tant, dificulten molt, moltíssim, la defensa dels acusats. En tot cas, l’acusació particular s’ha adherit a l’exposat per la fiscalia, i totes dues parts consideren del tot ajustada a Dret la condemna en primera instància, que interessen que es confirmi. A més, el lletrat que defensa els interessos del perjudicat ha acusat la defensa dels processats de promoure una confusió sobre el negoci jurídic per fer veure que la víctima era el representant legal de la constructora deutora, quan ha deixat clar que legalment no era així, i ha lamentat el fet que es pretengui girar l’acció contra la víctima per justificar una actuació il·legal dels acusats. Sia com vulgui les defenses, que han recordat que seria la primera vegada que hi hauria una condemna per extorsió al país i que en cap cas existiria perquè l’única pretensió era cobrar un deute, han demanat l’absolució dels processats al·legant que hi ha hagut, entre altres, una errònia valoració de la prova, i subsidiàriament, han fet dues peticions. Que no se’ls condemni per extorsió sinó per coaccions i amenaces condicionals i per la realització arbitrària del propi dret. [related:articles:3] En fi, que es demana que s’atengui a una condemna molt més beneficiosa. I si s’ha de condemnar per extorsió, que se sigui raonable i proporcional, que s’atengui a les circumstàncies personals de cada implicat perquè quatre anys de presó ferma els poden destrossar la vida. Per tant, com a molt com a molt, se sol·licita dos anys de presó dels quals només un de ferma i la resta condicional. I a pagar de forma solidària 10.000 euros de multa. I poca cosa més.