Després de dues hores de xerrada, Riba ha fet una primera valoració de l’exposició de Le Bret. Ha deixat clar el secretari d’Estat que es tractava més d’una anàlisi personal que no pas una veu consensuada per tot el Govern perquè malgrat haver-hi diversos representants de l’executiu a la sala, ha deixat clar, no havien tingut temps de compartir criteris. Però, en general, Landry Riba ha trobat a faltar concrecions i li han sobrat «incorreccions». S’han donat, a parer del secretari d’Estat, elements descriptius correctes que, però, s’han acabat traient de context. El cap de la missió negociadora a Brussel·les ha parlat d'»una aproximació ràpida, atzarosa i poc rigorosa» i ha afirmat que «he trobat a faltar que ens diguessin què hi guanyem. No se n’ha parlat, no s’explica allò positiu» Pel secretari d’Estat, l’exposat de Benoit Le Bret ha presentat «mancances» i «s’han avançat moltes hipòtesis que no les podríem usar» perquè no se sap pas, en cap cas, què passarà. Landry Riba ha considerat que hi havia massa elements exposats pel director del Bufet Gide que estaven «fora de lloc», com quan ha exposat que hi podria haver un creixement anual del 7% amb les autoritzacions que imposarà la UE. El cap de la delegació negociadora de l’acord amb Brussel·les ha explicat que pels 2.033 permisos de mitjana anual atorgats darrerament, amb el pactat se n’haurien d’atorgar 354. O ha deixat clar que si algú es passa amb les franquícies, quan arriba al seu lloc d’origen pot ser que se li faci pagar un extra impositiu. Una multa. Però ha recordat que això fa trenta anys que passa. Tampoc no ha troba correcte el fet d’anunciar un increment en l’impost de societats que s’hauria de situar en el 15% arran d’acords amb l’OCDE que el pacte amb Europa faria aflorar. Riba ha deixat clar que aquest acord amb l’OCDE ja existeix i que el 15% de tipus mínim d’impost de societats afecta a empreses d’unes dimensions -per volum de treballadors i de facturació- que ni es troben actualment a Andorra ni s’hi trobaran, probablement, mai. En fi, per a Riba, «una aproximació ràpida, atzarosa i poc rigorosa». El secretari d’Estat per a les Relacions amb Europa sí que ha reconegut que hi haurà prevalença del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però això, a parer de Riba, «dona una seguretat jurídica» que es considera del tot positiva. Per a Landry Riba, hi podria arribar a haver el risc que s’hagués de modificar la Constitució, però «el propi Le Bret ja ha destacat que tenim una Constitució és bona» i, a més, les lleis de lleis amb més probabilitats d’haver-se de sotmetre a canvis són les més antigues, perquè topen més amb un Dret europea sovint més modern. [related:articles:1] I també el cas de la itinerància d’Andorra Telecom i la seva supressió en set anys seria una argumentació o una conclusió molt simplista atès que ja hi ha un camí marcat, segons Riba, de fa molts anys, d’anar negociant entre operadores de telecomunicació la supressió o com a mínim reducció dels costos. «És una tendència natural» més enllà de l’acord d’associació. De fet, ha insistit el secretari d’Estat, en no poques qüestions Le Bret ha exposat situacions que ja es donen o s’haurien de donar amb pacte amb Europa o sense i que l’assessor d’Andorra Endavant atribueix a l’acord amb Brussel·les. Per contra, «he trobat a faltar que ens diguessin què hi guanyem. No se n’ha parlat, no s’explica allò positiu». Amb la qual cosa, si «sempre s’acusa el Govern d’explicar les coses bones» i deixar al calaix aquelles que no ho són, Landry Riba ha explicat que amb l’exposició de Gide i Andorra Endavant s’equilibra la balança. I ha donat d’aquest manera el cap de la missió andorrana per a Europa un alt valor a l’acte d’Andorra Endavant. Perquè l’ha vingut a posar al mateix nivell que el del Govern.