Normalment, la gent pensa que la mort o les malalties greus sempre passen als altres, i a nosaltres no ens passaran mai, fins que ens passen. Parlo en primera persona perquè a mi em va passar ara farà 13 anys, el meu fill Marc va morir només amb 17 anys. Per desgràcia no podré oblidar mai aquell 13 de maig del 2011 quan al voltant de les 21.00 hores ens varen trucar a la porta i ens varen donar la trista notícia, «El Marc és mort», així de sobte. Aquelles paraules per molts anys que passin les tinc gravades a la ment. Almenys durant un parell d’anys el meu cap només em repetia el que em va dir aquella persona que malauradament ningú l’havia format per poder comunicar a un familiar la mort sobtada d’un ésser estimat. Us he de dir que, malgrat això, nosaltres vàrem ser uns privilegiats perquè aquell vespre una ambulància i quatre bombers, companys del meu home, es varen desplaçar fins a la nostra casa per donar-nos la notícia, i així no haver de rebre una trucada per dir-nos que anéssim fins a urgències de l’hospital. «La majoria de les persones han rebut durant molts anys la notícia d’una mort creant-los-hi un xoc molt gran amb el procés del seu dol. Qui no ha passat per una pèrdua, entenc que és molt difícil saber el que pot arribar a afectar una notícia sense l’ajuda d’un professional format per donar-la» L’associació Marc GG que vàrem crear per acompanyar al dol a Andorra sempre ha lluitat per crear un protocol per donar notícies de defuncions al nostre país. Aquest protocol consisteix a prevenir conseqüències psicològiques a totes aquelles persones que tinguin pèrdues inesperades. La notícia s’hauria de donar en un lloc íntim sempre que fos possible i sobretot acompanyat per professionals de psicologia i emergències experimentats en aquests casos. En aquests més de 12 anys que estem acompanyant el dol, hem recollit moltíssimes experiències de com s’estava donant les notícies a les famílies d’una mort sobtada, i la veritat és que no n’hi havia cap que es fes seguint un protocol com sí que es fa als nostres països veïns. La majoria de les persones han rebut durant molts anys la notícia d’una mort creant-los-hi un xoc molt gran amb el procés del seu dol. Qui no ha passat per una pèrdua, entenc que és molt difícil saber el que pot arribar a afectar una notícia sense l’ajuda d’un professional format per donar-la. L’associació després de molts anys sense rebre cap resposta, l’any passat vàrem voler tornar a moure una altra vegada tot el procés perquè ens escoltessin i es veiés l’important que era crear un protocol de notícies de defuncions al País, per sort no són moltes les que s’han de donar, però sí les suficients per fer-lo. Des del mes d’abril del 2023 ja podem dir que és una realitat, i estem superorgullosos d’haver trobat una persona que va apostar juntament amb nosaltres per activar per fi un protocol tan esperat per totes aquelles persones que al seu dia no varen poder tenir.