Haurà ha estat al país, entre anar i venir, tot just 24 hores. Però hi haurà fet una marató abans d’enfilar cap a Tolosa o Bordeus. Ha aprofitat qualsevol àpat, qualsevol estona, per departir amb membres de la comunitat portuguesa a Andorra -ja sigui un emprenedor, ja sigui el conseller de les comunitats- o per mantenir contacte amb representants institucionals Andorrans. Des de responsables del ministeri d’Afers Exteriors a membres del Partit Socialdemòcrata (PS), que no s’oblida d’anar a visitar a cada estada que fa a Andorra. Es nota que es troba còmode al país i acompanyat pel representant del PS portuguès a Andorra, João Luis Pereira, o del president del Grup de Folklore de la Casa de Portugal, José Luis Gonçalves Carvalho, va amunt i avall. Té do de paraula -deu ser dels seus temps de periodista malgrat que era dels de premsa escrita, que assegura que ara escriu sempre que pot- i sap del que parla. Es coneix els dossiers, vaja. I hi està a sobre tant com pot. Està en plena campanya. Deu ser aquesta la seva missió i l’objectiu del seu viatge a Andorra. D’una banda, sí que estic fent campanya electoral. I després que Andorra és molt especial per a Portugal i per a mi. Perquè sempre dedico una gran atenció a la comunitat portuguesa d’Andorra. Des de sempre que acompanyo la vida dels portuguesos aquí. Procuro defensar-los i sempre apropar els dos països en les relacions bilaterals en tot allò que és de la meva competència. Intento crear ponts. Ser un enllaç entre Portugal i Andorra, vaja. Sí. I també sóc membre dels grups parlamentaris d’amistat Portugal-Andorra. Ja en formo part per segon cop. Per tant, em preocupo molt de la nostra comunitat aquí. Particularment perquè hi ha quelcom que crec molt important, que és el fet que la nostra representació diplomàtica hauria de pujar de grau. Home, si Portugal va arribar a tenir una ambaixada amb tots els ets i uts i ara ja fa temps que semblava que s’hauria de tornar a recuperar un consolat general. Hi va haver una ambaixada, fins que als anys 2011-2013, amb un govern de dreta, la va tancar. Jo vaig estar llavors aquí donant suport a les manifestacions dels meus compatriotes. Manifestacions contra el tancament. Ja llavors els vaig acompanyar en les seves reivindicacions i sempre vaig defensar que hi hauria d’haver aquí una representació diplomàtica amb més estructura que l’actual. Hi he insistit molt, amb el govern (portuguès) també. Al parlament. I hi va haver la decisió d’obrir un consolat general a Andorra deu fer un any i mig. «La bona notícia d’avui mateix és que el ministeri d’Afers Exteriors de Portugal ha enviat la informació amb la firma del ministeri de Finances i del ministeri de Modernització Administrativa perquè sigui creat durant aquest semestre el consolat general de Portugal» Fins i tot ho va venir a beneir el president de la República portuguesa (Marcelo Rebelo de Sousa). La bona notícia d’avui mateix és que el ministeri d’Afers Exteriors de Portugal ha enviat la informació amb la firma del ministeri de Finances i del ministeri de Modernització Administrativa perquè sigui creat durant aquest semestre el consolat general de Portugal. O sia, que abans de juny hauria d’estar en marxa el nou consolat. En tot cas, ha d’estar llest el mes de novembre per celebrar els 30 anys de relacions diplomàtiques entre tots dos països. Al novembre, doncs, plenament operatiu. Aquesta és la bona notícia. ¿I per què és tan important? ¿I per què jo estic tan compromès amb això, amb el consolat? Perquè sempre l’he defensat com un desig molt fort i una voluntat molt forta de la nostra comunitat aquí. Els portuguesos aquí sempre van voler tenir una representació diplomàtica forta que pogués representar-los. Una representació política. Algú que pugui estar amb la comunitat, que pugui acompanyar-la, que pugui defensar-la, representar-la, que estigui present en els actes oficials que són importants per Andorra i també per a Portugal. Que pugui celebrar els moments històrics de la nostra història. Com el 10 de juny. O el 25 d’abril. El 25 d’abril, també. I tenir una representació diplomàtica amb un consolat general també té l’avantatge que alguns dels problemes que existeixen poden també ser discutits i millor tractats. Paulo Pisco encapçala la llista del PS portuguès per al cercle electoral Europa. Escolti, i com és que s’ha trigat tant fins a signar avui el compromís definitiu? Per què ha trigat tant? Hauria d’haver estat més simple. Però les raons no les sé. Però així fins que que no tenim la signatura de Finances i de Modernització Administrativa no es pot avançar. Perquè cal fer també la configuració del funcionament del post consolat. Perquè la instal·lació dels equipaments informàtics i de tot plegat puguin estar integrats. I després la qüestió financera, perquè tot això té un cost elevat. Jo sempre vaig fer la pressió que considerava útil després de la presa de la decisió. Però feliçment ara la decisió ha estat presa. Deu haver aprofitat la jornada per tractar aquestes qüestions. He estat amb la directora general d’Afers Exteriors, Eva Palacios. Hem parlat d’això, que és una cosa molt important; de les nostres relacions bilaterals, que són molt bones, i d’alguns dels problemes que els portuguesos tenen. «Un dels problemes que hem comentat es dona quan els portuguesos arriben a la jubilació. Quan els portuguesos residents a Andorra arriben a la jubilació necessiten els períodes de contribució (a la Seguretat Social) de Portugal. Els cal tots els elements d’informació de Portugal. I el problema és que passa molt temps fins que arriba tota aquesta informació» I quins problemes tenen consolat a banda? Un dels problemes que hem comentat es dona quan els portuguesos arriben a la jubilació. Quan els portuguesos residents a Andorra arriben a la jubilació necessiten els períodes de contribució (a la Seguretat Social) de Portugal. Els cal tots els elements d’informació de Portugal. I el problema és que passa molt temps fins que arriba tota aquesta informació. I encara hi ha una cosa més greu: hi ha cops que la informació es perd perquè hauria d’arribar encara avui per correu ordinari. Això passa en algunes ocasions i es greu perquè comporta que la gent veu la seva vida una mica suspesa. Déu n’hi do. Abans de venir he parlat amb la Seguretat Social de Portugal i vaig tenir la voluntat i el desig de descobrir on estan els problemes. El mateix he fet amb la senyora Palacios avui i també ha mostrat tota la seva disponibilitat per corregir els problemes que existeixen. I quins problemes hi ha? Hi ha una dificultat que té a veure amb el fet que Andorra no és part de l’instrument europeu de troca automàtica d’informació sobre Seguretat Social. Si féssiu part de l’intercanvi d’informació sobre les pensions seria molt més fàcil i no es perdria tant de temps. Ja sigui la Seguretat Social portuguesa o ja sigui des d’Exteriors d’Andorra li han explicat com es pot solucionar el problema, perquè de moment Andorra no entrarà a l’instrument europeu. De moment… Si hi hagués acord d’associació amb la UE entenc que aquest problema ja quedaria resolt. Sí, així seria més fàcil d’arreglar-ho. De tota manera, la meva proposició, i ja vaig parlar també amb el nostre ambaixador i també vaig parlar amb el govern, és que les entitats responsables tant de la Seguretat Social de Portugal com d’Andorra puguin seure a taula i discutir i veure on són els retards per intentar superar-los. El problema és que si s’arriba a l’edat de jubilació havent treballat a Andorra però havent treballat abans també a Portugal, s’ha de saber què hauria de rebre pel seu passat laboral portuguès. Sí, s’ha de saber quina és la seva part de Portugal per constituir la pensió total. És a dir quant ha d’arribar d’un lloc a l’altre. Exacte. Trobada aquest divendres entre Paulo Pisco i la directora general d’Afers Exteriors, Eva Palacios. I mentre no se sap la de Portugal no poden cobrar tampoc la pensió que li correspon des d’Andorra. Sí, fins que no se saben les dues parts no cobren res. Aleshores la vida de la persona es queda en suspensió. Sap quanta gent pot afectar això? No ho sé, però… No en tots els casos hi ha d’haver el mateix problema, suposo. No, depèn també de la complexitat de cada cas. Però ja li dic que la comunitat portuguesa és una qüestió que té molt marcada, perquè els afecta. Totes les vegades que vinc aquí sempre hi ha algú que me’n parla. I tampoc no hi ha comunicació, no hi ha un bon canal de comunicació, i això també dificulta la situació perquè no se sap gaire bé amb qui es pot parlar. I això és l’important. «Hi ha una cosa que em sembla important de dir. Es parla molt de la gent que marxa. I és veritat que n’hi ha que marxen. Però també és cert que hi ha gent que arriba. I entre les arribades i les partides hi ha un equilibri. S’ha donat la idea que la gent només marxa» El primer que cal, doncs, és que s’instrumentalitzi un canal de comunicació? Sí, això. I que els responsables de les dues seguretats socials s’asseguin a taula i discuteixin on són els problemes. Hi ha disponibilitat per les dues parts per fer-ho. I això és important. Però la solució encara va per a llarg o pot ser àgil? Jo crec que hi ha condicions per poder agilitzar la troca d’informació. Més enllà d’aquests dos temes, quan vostè un dia com avui arriba a Andorra, encara que sigui una visita gairebé llampec, quan pren contacte amb la comunitat portuguesa a Andorra, quins altres temes li posen damunt la taula? Hi ha una cosa que em sembla important de dir. Es parla molt de la gent que marxa. I és veritat que n’hi ha que marxen. Però també és cert que hi ha gent que arriba. I entre les arribades i les partides hi ha un equilibri. S’ha donat la idea que la gent només marxa. Almenys això és que indiquen les dades d’Estadística que es publiquen. El degoteig negatiu és petit però constant. D’acord amb les estadístiques de Portugal sobre les arribades a Andorra, hi ha petits augments, petits, no gaire significatius, però augments. Aleshores hi ha un equilibri, més o menys. La població portuguesa que hi ha a Andorra segueix sent, el que m’ha. confirmat la senyora Palacios, al tomb del 12%. Em sembla rellevant destacar això. I sí, també em diuen aquí a Andorra els meus compatriotes que hi ha gent que té algunes dificultats. Dificultats d’habitatge, dificultats sobre els drets socials. La gent parla d’això, que si per atzar té un problema, si es queden sense feina, no poden gaudir, com en altres països, d’un suport a la desocupació. O a la salut. Paulo Pisco va arribar a la política des del periodisme. Són problemes reiteratius. Bé, el de l’habitatge potser és més recent. I després hi ha el cost de la vida. Si ho ajuntem tot, això crea algunes dificultats. En general, però, i també s’ha de dir, la comunitat portuguesa aquí està molt bé. Se sent molt bé. I les dificultats existeixen en tots els països. «Hi ha un problema d’habitatge, de manca de drets socials… I després hi ha el cost de la vida. Si ho ajuntem tot, això crea algunes dificultats. En general, però, i també s’ha de dir, la comunitat portuguesa a Andorra està molt bé» Sí, però Portugal, per exemple, ha remuntat molt. Per això també la gent decideix tornar a Portugal. Hi ha un instrument que és molt utilitzat aquí pels portuguesos a Andorra. És el programa ‘Regressar’. D’això també en parlo amb la gent i veig molt interès en aquest tema. El programa ‘Regressar’ dona bones condicions per qui vulgui tornar a Portugal perquè durant cinc anys queden exempts de la meitat de l’impost sobre els rendiments del treball, sigui treballant per compte propi o per un altre. Que la meitat dels rendiments quedin lliures de l’impost durant cinc anys és considerable en termes monetaris. Hi ha més coses. D’altra banda, també hi ha ajuts per a la instal·lació, que són més o menys considerables, sempre que s’estigui acompanyat d’una oferta de treball. Li consta que molts residents portuguesos a Andorra s’hagin acollit aquest programa? Sí. N’hi ha que s’hi han acollit. I vostè recomanaria que tornessin a Portugal, els residents lusitans a Andorra? Això és una decisió individual de cadascú. Portugal els necessita perquè tenim un problema molt seriós amb mà d’obra. Tenim també un problema molt seriós de despoblament de l’interior del país. Però això, és clar, és una decisió individual de cadascú. La persona ha de veure quines són les seves condicions. Del costat de Portugal hi ha l’instrument. Però la gent és lliure d’adherir-se al programa o no. «En vista a les eleccions del 10 de març les coses estan molt equilibrades entre el bloc de la dreta i el bloc de l’esquerra. Però per a mi el més dramàtic és que cada vegada que es dissol el parlament hi ha un problema greu que és l’ascensió de la dreta que va contra els estrangers» Escolti, ja que vostè està en campanya, com està Portugal des de la força política que vostè representa? Com ambiciona que sigui el seu país? Aquesta situació és una situació una mica rara, perquè no hi hauria d’haver eleccions. Perquè el Partit Socialista, que estava al govern, tenia la majoria absoluta. Crec que la decisió de dissoldre l’assemblea ha estat una mica rara. Jo crec que el president no ho hauria d’haver fet. Si una majoria absoluta no és sinònim d’estabilitat política, ja em dirà. Estic parlant d’estabilitat de les persones, de les famílies, de les empreses… El primer ministre António Costa va sortir en una llista com a investigat per la fiscalia… Una mica de joc brut? No, no ho diria. Però una decisió molt controvertida, sí. I no hi ha hagut mai elements contra el primer ministre per part de la procuradoria. I això a vostès els va bé per revalida la majoria absoluta? A veure, les coses estan molt equilibrades entre el bloc de la dreta i el bloc de l’esquerra. Però per a mi el més dramàtic és que cada vegada que es dissol el parlament, i ja és la segona vegada des del 2022, hi ha un problema greu que és l’ascensió de la dreta que va contra els estrangers. I nosaltres, portuguesos, quan som a la immigració, tots som estrangers. Com pot algú donar suport a un partit així? És una qüestió que em genera molta reflexió, perquè més aviat o més tard els extremistes voldran fora, crearan problemes, als estrangers. I nosaltres tenim necessitat de viure conjuntament. Els necessitem a tots. Els necessitem per a la nostra economia. Per combatre el despoblament del país. Espero que l’extremisme no creixi gaire.