Els de Lezkano han caigut de forma clara (70-89). La intensitat del segon quart no s’ha allargat més enllà. Evidentment, el rival també juga. I més si és un Madrid que tot i reservar-se alguns jugadors clau, ha comparegut al Principat amb un ‘carrusel’ de grans estrelles. Montero, Harding i Maric han fet volar la imaginació. Ambicionar la victòria. Però no n’hi ha hagut prou amb deu minuts de somni. Perquè quan el Madrid s’hi ha posat de veritat, el MoraBanc pràcticament ha abaixat els braços (70-89). El Madrid ha comparegut a la ‘Bombonera’ evidenciant perquè és el Madrid. I malgrat que Chus Mateo havia reservat homes Dzanan Musa, els Campazzo, Yabusele, Tavares i companyia han començat d’allò més forts. I Sergio Llull, és clar. En fi, que un rere l’altre, els blancs han anat sumant punts fins a situar-se amb 1-8. Els madrilenys, quan no anotaven a la primera, ho feien a la segona. O a la tercera. El domini del rebot també era una qüestió sota control del Madrid. La superioritat visitant era total en aquests compassos inicials. Jean Montero ha tingut estones d’encert però després s’ha apagat com la resta de l’equip. | DANI CATALÁN Natxo Lezkano es desesperava a la banda, fins al punt que a menys de tres minuts per al final del primer quart se li ha assenyalat una tècnica. I això anava alimentant la superioritat blanca, que només ha vist una tímida recuperació del MoraBanc quan els tricolors han mogut la banqueta i homes com Maric i Montero han començat a escalfar motors. Amb tot, el Madrid se n’ha anat a la primera aturada amb deu punts de marge (16-26). El decorat ha canviat al segon quart. Les mans màgiques de Jean Montero han començat a fer estralls en els atacs del Madrid. Una pèrdua rere l’altra. Una recuperació rere l’altra. En fi, que l’Andorra ha intensificat el seu joc i a banda del ‘combo’ dominicà també Harding o Maric s’han sumat a un MoraBanc que s’ha situat molt a prop d’un rival que ja jugava incòmode. Mateo no acabava de trobar la tecla que tornés els seus homes en el bon camí. Els tricolors han anat escurçant les diferències. Fins que un triple de Harding ha fet passar al davant el MoraBanc (34-33) per primer cop en tot el partit. Faltaven menys de quatre minuts per al descans i els de Lezkano passaven pel seu millor moment. Lluny d’arronsar-se, el MoraBanc ha seguit intens i descarat. I poc abans d’anar al vestidor gaudia de sis punts de marge (41-35) que feien vibrar la ‘Bombonera’, plena a vessar. El retorn a la pista ha semblat ser bo per a l’Andorra. DECK HA ESTAT UN DELS GRANS HEROIS DEL MADRID DES DE TOTES LES POSICIONS. | D. CATALÁN Andric ha anotat un triple que ha posat davant el MoraBanc amb set punts (44-37). Els aficionats tricolors xalaven de valent. Però la festa no ha durat tant com s’hauria volgut. Chus Mateo ha exigit un parell de marxes més als seus homes i un triple de Yabusele ha estat el primer avís de la recuperació blanca (44-42). Harding, Montero, alguns cops encara Maric, miraven d’aguantar les envestides del Madrid. Però el MoraBanc ja no jugava amb la comoditat que ho havia fet al segon quart. Ara eren els jugadors locals els que perdien pilotes fins i tot en accions no forçades. I el Madrid aprofitava tots els seus arguments, les seves armes. Campazzo ha començat a dissenyar bons moviments, però tot el Madrid ha començat a rutllar i de quina manera. Ara Tavares, ara Deck. O Yabusele i Campazzo. I és que després de situar un empat a 52 en el marcador els blancs, el MoraBanc ha semblat que es fonia sobre el parquet. El decorat havia canviat radicalment. El Madrid jugava fàcil, trobava vies d’aigua en la defensa local i en un bufar i fer ampolles s’ha situat amb un clar 54-66 que ha acabat sent 55-68 al final del tercer quart. Demolidor parcial en deu minuts. Amb 14 punts per un costat i 31 per als altres, el panorama pintava molt blanc. Massa blanc. I la situació no ha variat massa en l’inici del darrer període. La connexió argentina, Campazzo-Deck, feia pràcticament el que volia. YABUSELE HA FET MAL TANT DINS COM FORA DE LA ZONA. | D. CATALÁN Lezkano ha hagut de cridar a capítol els seus jugadors quan encara faltaven una mica més de set minuts per al final. Quedava molt però la distància ja era molt favorable al Madrid. El tècnic tricolor reclamava més intensitat, més energia, més fam als seus. Però la clarividència dels blancs era massa clara. I ara ja quedava lluny aquesta guspira, aquella trempera del segon quart. A la pista i a la tribuna. Enmig de la disil·lusió andorrana, i a manca de cinc minuts amb un clar 61-79 a l’electrònic, s’ha viscut una situació ben poc usual. L’àrbitre principal del matx, l’andalús Benjamín Jiménez, s’ha hagut de retirar, lesionat. Ha marxat al vestidor visiblement coix. El partit s’ha acabat amb només dos àrbitres. Al Madrid tan li feia. Amb Deck en mode estel·lar i ‘delicatessens’ ara de Causer, després de Rodríguez, els blancs anaven ampliant les distàncies (62-86). El MoraBanc ja no hi era. Errors continus i com a molt alguna acció puntual, individualitzada. Sense energia, sense grapa, el Madrid ha acabat imposant la seva llei. La lògica, si es vol. Però després del segon quart, fins i tot la grada esperava una mica més. Tan sols ha estat un miratge. I quan Deck, Campazzo i la resta s’han posat a fer les coses fàcils, a jugar a bàsquet en majúscules, ni Harding, ni Montero, ni ningú no han seguit el ritme.