Els fets es remunten al 28 de juny del 2020 quan aquest resident de «posició econòmica alta», segons el seu advocat, i que es dedica a la compravenda de cotxes de luxe, va ser aturat per una carretera francesa pels gendarmes. Circulava a velocitat excessiva i li van retirar el carnet per dos mesos. I la retirada va ser literal. Se li van quedar el permís. L’endemà l’home es va presentar a Govern demanant un duplicant per pèrdua del document. A Tràmits li van informar que prèviament havia d’interposar denúncia. I denúncia que va anar a fer. I aquí s’inicia un dels debats. Segons l’agent que li va prendre la denúncia, l’home no va mai informar que se li havia retirat el permís. Segons el processat i el seu advocat, mai li van demanar res d’això i el llavors denunciant pràcticament no parlava ni espanyol. Català gens. Només italià i francès. I el policia que prenia la denúncia de francès i d’italià no n’entenia ni un borrall. En fi, que tot deuria ser una mica desastre, perquè fins i tot la ciutat clarament italiana on va néixer el llavors denunciant va acabar entre parèntesi situant-se a Colòmbia. Tot es va descobrir quan les autoritats franceses, després d’haver tingut durant dos mesos en la seva possessió el carnet de conduir del resident italià, el van enviar a les seves homòlogues andorranes L’advocat de l’acusat, davant del Tribunal de Corts, va anar insistint, entre altres coses, la denúncia va ser poc més que un formulari automàtic. Es van omplir quatre camps i avall. I l’acusat va insistir fins la sacietat que ell era conscient que no podia circular per França. Però com que també tenia clar que Andorra sí que podia moure’s, volia sí o sí un carnet físic per no tenir problemes. Per cert, també va fer denúncia per la suposada pèrdua de la carta groga. En fi, que «no tenia mala intenció, només volia subsanar una qüestió temporal». Però com sempre quan passen coses com aquestes, transcorreguts els dos mesos, l’administració francesa va enviar a l’andorrana el permís del resident. I llavors es va descobrir com havia anat la cosa. I es va posar en marxa la investigació per la denúncia falsa i la suposada creació mediata d’un document no veraç, fent caure el funcionari en un error perquè creés el document que no hauria d’haver creat. «El meu client no era coneixedor del que estava fent», va deixar anar l’advocat. I, de fet, l’agent de policia que va fer les indagacions pertinents, va semblar corroborar el mateix. Quan a la policia se li va demanar si l’home parlava català, espanyol o si sabia el que es feia, la resposta de la funcionària va ser clara i rotunda: «Em va fer la sensació que no tenia coneixement de res de res.» Però per a la fiscalia és clar que l’acusat va fer una denúncia de manera falsa i, per tant, el considera autor de dos delictes majors pels quals demana 14 mesos de presó condicional suspensió de 4 anys i sis mesos de retirada de permís. Per la seva banda la defensa va deixar clar que l’acusat, «si ha fet res malament, no hi havia intencionalitat i, per tant, la pena hauria de ser la mínima». Que vindrien a ser tres mesos de presó condicional. I és que l’home volia, tan sí com no, un document per poder circular. Per Andorra com a mínim.