En molts casos hi ha creadors de continguts que es troben en aquesta situació. I dins d’aquest nivell, hi hauria molts casos de nois i noies especialment que creen contingut pel portal denominat ‘OnlyFans’, que es dedica a qüestions de naturalesa eròtica i fins i tot pseudopornogràfica. Hom se subscriu a aquest canal i en funció de la disponibilitat econòmica i els interessos, gustos i demés pot veure fotografies o vídeos més o menys pujats de to d’aquests creadors de contingut. Les assessories creen elles mateixes una societat o tenen pactes amb empreses terceres que formalment (però simuladament) contracten aquests creadors de contingut que, cobrant el salari mínim normalment, oficialment no són pas treballadors d’inversió estrangera per compte propi sinó que passen a ser treballadors de quota per compte aliè Es tracta de joves que poden ingressar al cap del mes entre 4.000 i 8.000 eurosi que si tributessin a Espanya, d’on procedeixen la majoria en aquest cas, gairebé veurien volar la meitat de la facturació. Aquí la fiscalitat, és sabut, és molt més baixa. Però com que en molts casos es tracta de joves que encara no han fet calaix, tot sovint no disposen, de cop, dels 50.000 euros que se’ls demana com a dipòsit, més els costos d’establir-se en un país que, ja se sap, per qüestions d’habitatge -sovint diversos d’aquests creadors de contingut comparteixen pis- i altres no és gens barat. En fi, que Immigració ha posat la lupa en un petit grup d’assessories, de consultores, algunes de les quals es venen com les Ferrari del sector al país, que el que ha fet és crear elles mateixes una societat o té pactes amb empreses terceres que formalment (però simuladament) contracten aquests creadors de contingut que, cobrant el salari mínim normalment, oficialment no són pas treballadors d’inversió estrangera per compte propi sinó que passen a ser treballadors de quota per compte aliè. Dels rendiments que ells obtenen per la seva activitat real, abonen a la societat que els ha contractat, allò que en aparença cobren de sou més la cotització social. Més uns dinerons més en forma de comissió tant per la consultora com per a l’empresa tercera que ha simulat la contractació. Una empresa que de vegades ha obert la mateixa assessoria però que, en altres ocasions, és totalment aliena no pas a l’operativa però sí a l’entramat societari de la consultora. L’administració fa temps que sabria que aquest mecanisme s’està duent a terme. Però el fet que alguns dels consultors, sense manies, hagin obertament anunciat que té la fórmula per estalviar els 50.000 euros, hauria fet indignar els responsables d’Immigració, que haurien posat fil a l’agulla. L’estat dels dossiers no ha transcendit. Però la investigació estaria en marxa. I és que es dona el cas que, a més a més, havent residit un any com a treballador per compte aliè, després d’aquest temps l’empleat en qüestió ja pot muntar la seva pròpia empresa sense haver de dipositar ni un cèntim d’euro. Negoci rodó per a tothom menys per a l’administració i per a la immensa majoria d’empreses i treballadors del país que fan o intenten fer les coses bé. Ep, i les consultores, tot sovint a treure pit i a lluir al costat d’iniciatives institucionals i tot.