Una recent sentència (de l’1 de març) de la sala penal del Tribunal Superior (TS) estableix un important canvi de paradigma. La sala analitzava un recurs d’un home que a través d’un judici ràpid havia estat condemnat a una pena d’un mes d’arrest nocturn condicional. Condicionat a fer un seguiment a la UCA de quatre anys -el conductor, en aquest cas d’un ciclomotor, era reincident- o fins a la seva total desintoxicació. També se li havia retirat el permís durant cinc mesos i se li havia imposat una multa de 500 euros. «Estableix un error màxim permès, positiu o negatiu, pels límits inferiors a 2 mg/l en aire espirat -equivalent a 4 g/l en sang- de 0,030 mg/l -0,060 g/l en sang- o el 7,5% del valor de referència de la concentració, qualsevol que sigui major» L’home, al seu dia, el 2021, havia donat, segons l’etilòmetre, un resultat de 0,81 grams d’alcohol per litre de sang. En el seu recurs exposava tres motius pels quals hauria de ser absolt. Que si no se li havia permès tenir la correcta defensa d’advocat, que si no se li havia practicant una analítica de sang i la qüestió dels errors que ofereixen els alcoholímetres. La sala, en una sentència de la qual ha estat ponent la magistrada Fàtima Ramírez, no acull cap dels dos primers motius al·legats. Qui al seu dia va ser detingut va renunciar expressament a advocat i a analítica de sang. En canvi, sí que observa i té en compte els apunts fets en relació a l’aparell. En efecte, la sentència a la qual ha tingut accés l’Altaveu analitza «la validesa de la prova de detecció del grau d’alcohol amb l’aire espirat practicada al recurrent» i la «fiabilitat del seu resultat». No pas «perquè l’aparell funcionés defectuosament, sinó perquè, com al·lega el recurrent, els etilòmetres de precisió admeten uns marges d’errors tècnics en els seus resultats que s’han de tenir en compte quan, com en el cas enjudiciat, la condemna se sustena en la dada objectiva del resultat de la prova practicada al recurrent, dada que deixa de ser només un element de prova per a convertir-se en un element del tipus». La sentència fa referència a un reglament que malgrat estar aprovat se n’ha diferit la seva entrada en vigor fins al setembre d’enguany. Efectivament, la resolució manté que «tot i que la seva entrada en vigor ha quedat diferida a l’1 de setembre d’aquest any», cal estar atent al qual estableix el reglament que regula el control metrològic de determinats instruments de mesura, entre ells els quals es troben els instruments destinats a mesurar la concentració d’alcohol per litre de sang. En dit reglament hi ha un seguit d’annexos i apèndixs que fixen «el procediment per a la seva verificació periòdica i estableix uns erros màxims tolerats que són els fixats en la recomanació OIML R 126, en vigor per a instruments de servei». La sentència explica què és la OIML -Organització Internacional de Metrologia- i la feina que fa. I especifica que una de les recomanacions, relativa als aparells que analitzen l’alcohol a l’alè, ofereix guies i especificacions metrològiques de les verificacions inicials i posterior. Recorda que tant França com Espanya són membres de l’OIML i han implementat les seves recomanacions. «I Andorra ha optat també per la seva aplicació amb la finalitat d’harmonitzar la seva normativa sobre la matèria amb la de la Unió Europea». «S’admeten i accepten uns marges d’error en el resultat dels mesuraments dels etilòmetres que, com hem dit, s’han de tenir en compte per garantir que, efectivament, el nivell d’alcohol que té el conductor, sigui superior als 0,80 grams d’alcohol per litre de sang que estableix l’article 268.1 del Codi penal» En aquest marc, la sentència del Tribunal Superior (TS) repassa la recomanació 126 en vigor, que és de l’any 2021, en el seu apartat 6.6.2, respecte de verificacions posteriors a la primera i als aparells en servei. «Estableix un error màxim permès, positiu o negatiu, pels límits inferiors a 2 mg/l en aire espirat -equivalent a 4 g/l en sang- de 0,030 mg/l -0,060 g/l en sang- o el 7,5% del valor de referència de la concentració, qualsevol que sigui major.» Per tant, «s’admeten i accepten uns marges d’error en el resultat dels mesuraments dels etilòmetres que, com hem dit, s’han de tenir en compte per garantir que, efectivament, el nivell d’alcohol que té el conductor, sigui superior als 0,80 grams d’alcohol per litre de sang que estableix l’article 268.1 del Codi penal». En aquest marc, i tornant al cas que es revisava, «atès el resultat de 0,81 g/l/s de la prova realitzada al recurrent, aplicant en el seu benefici l’error màxim permès del 7,5% del valor mesura, la taxa d’alcohol no arriba als 0,80 g/l/s ja que el 7,5% de 0,81 és 0,060 i si deduïm aquesta quantitat a 0,81 el resultat és de 0,75 g/l/s». Seguint amb la sentència referida, la condemna del recurrent se sustenta «exclusivament en el resultat de la prova d’alcoholèmia i com no ha resultat acreditat amb la necessària certesa que superés els 0,80 grams per litre de sang, s’ha de revocar la sentència i absoldre al recurrent del delicte pel qual ha estat condemnat». Si tot plegat es trasllada a uns càlculs superiors i es resta el 7,5% del marge d’error tècnic, no és fins a 0,87 que se supera efectivament el 0,80. En efecte, el 7,5% de 0,87 és 0,06525. Si és resta aquesta darrera quantitat del 0,87 el resultat final és 0,80475. Per tant, sí que superaria el límit màxim permès en l’àmbit penal i s’escauria la detenció.