Des de Demòcrates, Jordi Jordana ha coincidit en el fet que el del 1993 va ser un moment «similar» a l’actual. I ho ha fet posant sobre la taula el seu propi bagatge vital. «Llavors jo estava a la Batllia i recordo que hi havia dubtes. Ara, també, i els hem de saber resoldre», ha indicat. I, sobretot, aconseguir que «els ciutadans votin amb relació a la Unió Europea i a l’acord pensant en què és el millor per Andorra de cara al futur immediat i per les futures generacions». Des de Ciutadans Compromesos, el seu president, Carles Naudi ha recuperat les paraules del mateix Ensenyat: «hem de conservar el que tenim i el que som i al mateix temps avançar cap al futur». També ha viatjat al passat indicant que «amb la Constitució érem incapaços de preveure com estaríem en 31 anys». Doncs, al seu entendre, ara també s’obre «un horitzó que ens dibuixa oportunitats» i, per això ha deixat clar que aposta per l’acord amb la UE: «ens permeté mantenir el que tenim i progressar; en 30 anys podem tenir un país magnífic». Des de l’altra força parlamentària present al pacte d’Estat, el PS, Susanna Vela ha acceptat el símil amb el 1993. «Són moments importants per l’esdevenir del país», ha admès. Tot i això, la seva valoració del discurs també ha tingut un punt crític, recordant el vídeo que, hores abans, havia compartit la formació a xarxes: «He trobat a faltar una referència als canvis que la Constitució necessita. Té 31 anys, ha plogut molt i moltes coses han canviat. Necessitem una nova que millori punts com els nous drets, socials», ha indicat. [related:articles:1] Cal als grups més convençuts amb l’acord d’associació s’ha apropat el conseller no adscrit, representant de Liberals, Víctor Pintos. Així, ha recordat que sí no estan al pacte d’Estat és «perquè se’ns va proposar en ple agost i no teníem informació de tot el que s’havia parlat anteriorment». Ara, entén que, pel que s’està explicant del conveni, almenys personalment, cal estar satisfets: «Sempre hem dit que érem partidaris d’un acord si es respectaven les particularitats del país i això, pel que s’està dient, s’ha aconseguit; per tant, crec que hi acabarem sent». En canvi, les altres dues formacions de l’arc parlamentari, Concòrdia i Andorra Endavant, mantenen la seva posició menys optimista. «Estem en un moment clau per decidir quin model de país volem per Andorra», ha acceptat el líder de la primera formació, Cerni Escalé, tot i que ha volgut diferenciar l’actual moment amb el del 1993, ja que, al seu entendre, «són processos diferents; el de la Constitució era de consolidació interna i identitària i de creació de les nostres institucions; ara va més aviat de consolidar el sistema d’obertura exterior». Sobre l’acord amb la UE, insisteix que comporta «riscos» com ara els dubtes sobre els fluxos migratoris d’aquí a dotze anys o el fet que «hi hagi un constrenyiment sobre la limitació que podem posar a la inversió estrangera». Per això, ha reclamat que hi hagi «un debat pausat en el qual no s’ha de córrer». Per la seva banda, Carine Montaner, des d’Andorra Endavant, ha recordat que en uns dies faran una presentació pública de l’estudi d’impacte que van encarregar sobre l’acord. Sense voler «condicionar els ciutadans», sí que ha avançat que el treball «explicarà què guanyem i què perdem» i que «el balanç», al seu entendre, «és negatiu», tot i que «preferim que ho desgranin els nostres experts».