«Quan el Juanma i la Irina ens van proposar la Jocand, la idea rea anar passant el relleu del projecte que ha donat tants fruits i del que estem tant contents i que s’ha convertit en un imprescindible per a les arts escèniques del país», ha exposat el director artístic de la Fundació Escena Nacional d’Andorra (ENA), Alfons Casal. Així, ha remarcat, «pel propi creixement de l’entitat i el seu afiançament, jo pensava que era molt necessari introduir cares noves al projecte que ajudin a l’engranatge i que el facin funcionar de manera més lleugera i més efectiva». I això és el que s’ha concretat ara, just al mateix moment d’activar la convocatòria per formar parat de les noves promocions de la Jocand i la Jo Dansa. Les audicions es faran el proper 13 d’abril i han insistit que a més d’intèrprets, també hi ha la porta oberta per acollir joves que tinguin perfils més tècnics vinculats al món artístic. Roda de premsa de presentació de les noves direccions artístiques // M. P. En el primer cas, Casero i Robles passen el testimoni a Joel Pla i Joan Hernández. «Penso que són les persones indicades per continuar», ha assegurat Casal. Els nous líders de la Jocand han anunciat una direcció «continuista» perquè és un «model d’èxit, que ha funcionat i hi creiem moltíssim», ha destacat Pla, que ha afegit també, la voluntat d’introduir un teatre aplicat a «aspectes socials i al desenvolupament comunitari». «Pensem que és quelcom que pot sumar, com a artistes tenim una responsabilitat davant del lloc on vivim», ha exposat, apuntant que la idea és poder-ho vehicular amb tallers o espectacles que toquin determinades temàtiques. Però si hi ha una particularitat per a les noves promocions és que la primera producció que treballaran serà conjunta, unint dansa i teatre a l’escenari. «La suma de llenguatges i direccions escèniques va molt lligat a la contemporaneïtat i pensem que pot cridar l’atenció del públic, especialment dels joves. A més, el treball conjunt port aportar molt a nivell d’experiència», ha subratllat Casal. Això no vol dir, però, que cada companyia no segueix el seu recorregut i les formacions específiques, però «el treball conjunt pensem que és molt interessant, no tant pel resultat, sinó pel procés», ha explicat Hernández, que ha vaticinat que «si el procés és un èxit, difícilment el que es vegi dalt l’escenari no ho sigui». DANSA A la Jo Dansa, la direcció artística de la qual van iniciar Mònica Vega i Martí Güell, s’hi queda en solitari Vega. «Aquesta reestructuració ha de servir per fer un punt i seguit i el procés de creació conjunt penso que ha arribat en el moment que havia d’arribar i està molt bé que puguem fer aquesta mena d’experiment», ha destacat. De fet, ha apuntat que si ella fos una de les candidates de les joves companyies, aquesta proposta «seria un repte perquè no només treballaria la dansa, també estaria al costat d’actors i podria nodrir-me de coses que potser no t’has ni plantejat de poder experimentar i investigar». L’estrena de l’espectacle, a finals d’agost. «Veurem què passa, però pot ser una cosa que transcendeixi perquè els joves vegin que avui no només ha de ser ballarí o actor, sinó que cal ser intèrpret i tocar totes les tecles perquè et funcioni la vida com a professional», ha insistit. Nous i ‘vells’ equips artístics // M. P. BALANÇ Per la seva banda, Irina Robles i Juanma Casero han fet un balanç molt positiu dels 4 anys al capdavant de la Jocand. «Poder ser aquí fent aquest traspàs suposa un èxit», ha afirmat Robles, destacant que és «un projecte estable i pensat perquè perduri en el temps». Casero ha explicat que els quatre anys «han donat per molt i no només amb produccions». Des del seu punt de vista és la sensació d’haver «començat a construir una casa», posant-hi el fonaments «perquè aquest gratacel que ha de ser, segueixi creixent». «Poder ser aquí fent aquest traspàs suposa un èxit», ha afirmat Robles, destacant que és «un projecte estable i pensat perquè perduri en el temps» També han destacat el fet que els espectacles s’han pogut veure arreu del país i han deixat clar que tots els joves artistes els poden tenir en compte com a «eina de creació» i com a porta o finestra oberta al món professional ja sigui al país o a fora. De fet, per la Jocand han passat en quatre anys 20 joves, 17 dels quals es dediquen al món artístic. Pel que fa a la dansa, 4 dels 6 membres de la primera promoció estudien dansa fora del país i dos més estan a punt de marxar. De l’última edició, un parell dels 7 que hi van participar ja comencen a marxar i la resta encara els falta una mica, «però tot apunta que aniran en aquesta direcció». Veient aquest èxit reivindiquen el suport de les institucions per poder disposar de circuits al país i projectes estables, «posant l’ull als que estan a fora fent coses per adonar-nos que s’aposta pel talent d’aquí i que val la pena posar-hi l’accent», ha manifestat Casal. Tot i així, tant Casero, com Pla i Robles han reivindicat la necessitat de sortir a fora del país per formar-te i viure experiències. ENA Alfons Casal també ha avançat que l’ENA ja té els pròxims projectes més o menys tancats, però encara no ha pogut avançar-ne detalls. Sí que ha deixat clar que la pròxima producció «posarà un petit pont» amb les joves companyies nacionals perquè alguns dels seus membres puguin ser a la producció principal.