Així s’ha evidenciat durant la segona part de la sessió informativa que el Consell General celebra sobre el conveni que s’ha de signar amb la Unió Europea. Era el torn de les intervencions dels diferents grups, entre ells aquells que, fins ara, no acaben de veure amb bons ulls l’acord. Per exemple, Concòrdia. El seu líder, Cerni Escalé, ha posat en relleu que el conveni «té efectes positius, però també d’altres que són negatius». Ha incidit, per exemple, en el fet que no es podrà limitar la prestació de serveis per part d’empreses estrangeres o la inversió estrangera en immobles més que «en moments puntuals» o el risc de la qüestió migratòria. En aquest punt, Escalé ha recordat que el pacte inicial que permet mantenir el sistema de quotes i amb unes xifres relativament baixes és només pels primers 10 anys. A partir d’aquí, ha apuntat, hi haurà revisions periòdiques. I, per això, s’ha preguntat «què passarà si la Unió Europea i Andorra no es poden d’acord». Al seu entendre, en aquest cas «qui decidirà serà el Tribunal de Justícia europeu (TJUE) i això suposa que «el futur del control de la immigració estaria en les mans d’un òrgan en el qual no hi participem». Sessió sense sorpreses: els partits que ja formen part del pacte d’Estat han defensat que els beneficis de l’acord són superiors als riscos, mentre que Concòrdia i Andorra Endavant -aquests últims remetent-se a l’estudi d’impacte que presentaran dilluns- han estat més escèptics Des de Concòrdia, s’ha demanat que el procés dels pròxims mesos sigui amb «tranquil·litat, ponderació i honestedat» i ha reclamat que es posi fi a la «dificultat d’accés a la informació». I, en aquest marca, ha reblat que «disposar del text de l’acord és un imperatiu democràtic». Per a Escalé, no es pot parlar només dels beneficis de l’acord. «Cal un exercici de balanç entre els punts positius i els riscos que, necessàriament, també implica», apunta. Per la seva banda, la líder d’Andorra Endavant, l’altre grup més escèptic amb l’acord, Carine Montaner ha optat per no avançar en excés la seva postura. Principalment, s’ha remès a l’acte públic de dilluns vinent, durant el qual es presentarà l’estudi d’impacte encarregat per la formació a un «dels gabinets especialitzats més importants». L’esdeveniment, ha assegurat, ha de servir per respondre les nombroses preguntes que «es fan parlamentaris i ciutadans». Entre elles, si es conservarà o no la ciutadania, el cost d’accedir a certs programes europeus o si es podrà mantenir el model actual d’immigració. Al final, ha remarcat la consellera general laurediana, la decisió definitiva dependrà de les urnes. «Com a país democràtic que som, el poble triarà el seu destí però per fer-ho ha d’estar informat», ha apuntat. El bloc del sí a l’acord, en canvi, ha defensat les bonances que tindrà, al seu entendre, acceptar el que s’ha negociat amb la Unió Europea. Tal com havia fet el cap de Govern, Xavier Espot, han desgranat els principals avantatges. Des de Demòcrates, Jordi Jordana ha admès també riscos que suposa haver d’assumir el cabal comunitari, amb la «contrapartida que ens hauran de consultar». I, en aquest sentit, ha recordat que «a Liechtenstein li han acceptat en aquests anys el 60% de les propostes». Per això, el president del grup ‘taronja’ reclama que «hem de fer l’exercici d’examinar-lo amb perspectiva, precaució i esperit crític però també objectiu». En tot cas, tampoc ha amagat que la seva postura és clara: «en definitiva, l’acord conserva i manté allò que són i ens identifica i ens projecta i ens situa en un entorn més ampli per continuar creixent en benefici de tots els ciutadans». En una línia similar s’ha expressat des de Ciutadans Compromesos Carles Naudi. «L’acord ens ofereix molt més del que perdem, que en realitat és poca cosa», ha afirmat. Així ha desgranat que «representa diversificar de forma definitiva el nostre teixit econòmic i d’aquí se’n deriva la capacitat d’ingressar més diners per desplegar polítiques culturals, esportives i socials. Ja no només dependràs dels quatre sectors tradicionals. Si som capaços de crear-ne de nous, creixerà la capacitat del país i l’adquisitiva de les persones». Per això, s’ha mostrat convençut que «és una fórmula que representa, no sense dificultats, noves oportunitats per al país, per a les persones i per a les empreses». Per part del grup socialdemòcrata, Judith Casal ha apuntat diferents punts on Andorra guanya si accepta el que s’ha negociat amb la Unió Europea. Així, hi haurà, per un costat «la possibilitat de diversificar l’economia», però també ha considerat «rellevants» el fet que s’hagin de crear «estructures de diàleg social entre treballadors i empresaris». A banda, entén que «l’entrada al mercat únic ens ha d’aportar un augment de l’estàndard de protecció, tant de ciutadans, com d’empreses» i «situar-nos en l’òrbita de 24 Estats més que no són Portugal, França o Espanya». Sobre els hàndicaps, ha destacat «els costos d’implementació del cabal comunitari» que «suposarà un esforç important durant un temps». El que sí que s’ha confirmat en la sessió és que Liberals passa, malgrat no haver volgut entrar al pacte d’Estat, al bloc pro acord. Víctor Pintos ha posat en relleu que «el manteniment de l’statu quo no solament no ens beneficia en res sinó que ens perjudicarà, ens aïllarà i ens pot portar al fracàs com a país». Per això, i un cop vist que malgrat les «cessions a fer», entenen que «podem estar en sintonia amb l’exposat, però haurem de tenir cura amb la represa del cabal, les despeses de funcionament, l’adaptació constant a la legislació comunitària i l’eventual pèrdua de sobirania legislativa i, sobretot, en la possibilitat de decréixer en l’àmbit de seguretat nacional».