Shiffrin s’ha mostrat tant incrèdula com satisfeta de l’espectacular rendiment ofert aquesta campanya. «Continuo veient el número 87 a tot arreu i la gent em pregunta quan superaré aquesta xifra. Em sento estranya, és una fita a la qual em costarà molt acostumar-m’hi, i potser no ho faci mai», ha comentat. A Andorra, encara li queden tres curses: dijous, el supergegant, a l’Àliga; i el cap de setmana, els dos eslàlom a l’Avet. Per tant, té l’opció d’arribar a les 90 victòries. El fet que arribi a Andorra amb títols assegurats no li treu pressió, ja que ha reconegut que «encara competiré amb nervis afegits, perquè a més, ara he de demostrar que soc una de les esquiadores més ràpides del món». No obstant això, l’esportista, després de 13 temporades disputant el circuit de Copa del Món, considera que les finals sempre es viuen amb un ambient «menys estressant, tot i que quan es tracta de curses, sempre tinc un cert nivell de nerviosisme. El final de temporada i les darreres curses potser són una mica menys salvatges, i les gaudim més». Shiffrin també ha parlat sobre els 17 pòdiums entre Jocs Olímpics i Campionats del Món, assegurant que «no estic segura que em quedi alguna cosa per aconseguir, ja que no crec que pugui superar més rècords, amb la qual cosa ara necessito establir les meves expectatives de manera realista i després seguir endavant». Des de Soldeu recorda els moments especials que va viure a Grandvalira durant les Finals de fa quatre anys. Reconeix que, després de tantes parades al llarg del camí, aquesta temporada està sent molt similar a la del 2019. «Va ser molt positiu sentir totes les persones que van venir a animar-me, així com el caliu de tots els que van envoltar l’esdeveniment. És molt curiós perquè realment estic sentint el mateix aquesta vegada, és com un déjà-vu», ha recordat. A més, sobre els traçats de l’Avet i de l’Àliga ha confessat que «és una muntanya increïble, sens dubte, un gran lloc per acollir les finals».