En total, el principal grup de l’oposició ha presentat 24 esmenes al projecte de llei de la llengua pròpia i oficial. Encara, però, trigaran a ser debatudes en comissió, ja que el text ha estat objecte de pròrroga per part d’altres grups. El que queda clar, de moment, és que Concòrdia considera que per promoure i protegir el català s’ha de ser més exigent. I en diferents àmbits. El principal, però, el que és un dels punts que més polseguera ha aixecat de la llei: el d’exigir el coneixement del català als immigrants que s’instal·lin al país. Si des del Govern s’entén que, per ara, aquesta obligació s’ha de limitar a aquelles persones que treballin de cara al públic i, així doncs, només es demanarà a qui s’hagi de renovar una autorització de residència i feina, Concòrdia vol que se sigui més ambiciós. Per això, es vol «establir l’obligació de seguir una formació de llengua catalana per a totes aquelles persones nouvingudes que tinguin un coneixement inferior al nivell A2». Només no caldria assistir a aquests cursos si es demostra el coneixement bàsic de l’idioma. També quedarien exempts «si el candidat és físicament o mentalment incapaç de participar en un curs de formació lingüística i presenta un certificat mèdic que ho atesti». Es vol «establir l’obligació de seguir una formació de llengua catalana per a totes aquelles persones nouvingudes que tinguin un coneixement inferior al nivell A2» De fet, en un altre canvi que es vol fer a l’exposició de motius ja es deixa clar que es vol garantir que «les persones titulars d’una autorització que faci possible la seva residència a Andorra tinguin el coneixement mínim necessari per tal d’interactuar amb la resta de persones que viuen al país mitjançant la llengua nacional». Aquí s’eliminaria la referència concreta, que hi ha a la llei original, als permisos de residència i treball. A banda, ja en l’article 3, que parla de la integració dels no catalanoparlants, s’estableix que «totes les persones majors de 18 anys que vulguin establir-se a Andorra han de ser informades i orientades per tal de poder seguir les sessions de formació lingüística segons el seu nivell i ser capaces d’adquirir, com a mínim, una competència lingüística requerida per aquesta llei». En altres esmenes de Concòrdia també s’explicita la voluntat de ser més exigents amb el coneixement i l’ús del català. Així, pel que fa a la publicitat comercial i els escrits impresos es demana que es puguin fer només en la llengua oficial, sense opció a emprar una altra com a secundària. A banda, als sectors de l’hostaleria i la restauració es demanarà al treballador tenir el nivell A1 i no només iniciar les converses en català sinó també «mantenir la conversa fent ús d’expressions i frases senzilles relacionades amb la seva professió». Aquesta idea, la de no limitar-se a començar un diàleg en l’idioma oficial sinó continuar-lo també es demana a altres àmbits com ara el transport o en altres serveis oberts a públic. A banda, centres d’estudis privats que emetin titulacions oficials hauran de tenir el català com a llengua en l’educació i la comunicació. Un altre canvi que es proposa fa referència a les multes. Es vol que tota infracció, fins i tot les més lleus, ja comporti una sanció econòmica. Si el text original permetia en alguns casos limitar-se a una amonestació per escrit, l’esmena proposada demana que el mínim sigui de 600 euros.