«Seguim endavant cap a l’objectiu dels 10.000 quilòmetres i amb vistes a la meta solidària de recaptar fons per a l’ONG Kings and Queens of Kibera.» La idea és arribar-hi en caravana de bicicletes. «Amb el nostre suport i el de molts altres, estem fent que aquesta entitat segueixi donant una oportunitat de futur a nens i nenes que viuen en situacions de extrema pobresa. Una acció molt necessària que també té un gran impacte a la resta de la comunitat», expliquen. [related:articles:2] Elena i David recorden encara amb emoció el 23 de setembre del 2023, en la sortida davant el Bici Lab d’Andorra la Vella. recorden el suport de familiars, amics, patrocinadors, col·laboradors i donacions voluntàries. Són conscients que «sols arribaríem més ràpid, però junts arribarem més lluny». Els dos aventurers indiquen que «ens queden per davant 2.500 quilòmetres per pedalar del recorregut europeu i les següents fites són Dubrovnik, Corfu i, en darrer terme, Atenes, on tenim previst arribar al febrer i, des d’allà, fer el salt al continent africà». «Potser no érem conscients en aquell moment de l’aventura que començava, ja que els primers quilòmetres eren coneguts i passaven per carreteres ja rodades. Ara, a més de 2.000 quilòmetres de casa, cada pedalada ens ha portat a nous indrets i a noves coneixences i mica en mica ens fem més conscients de la magnitud de l’aventura a mesura que deixem Andorra més i més enrere» Des de Trieste escriuen que el dia de la sortida, aquell 23 de setembre, «vam sortir acompanyats per una caravana de prop de vint ciclistes que van posar tot el seu esforç, ja que la primera etapa de Karaban era molt exigent». «Potser no érem conscients en aquell moment de l’aventura que començava, ja que els primers quilòmetres eren coneguts i passaven per carreteres ja rodades. Ara, a més de 2.000 quilòmetres de casa, cada pedalada ens ha portat a nous indrets i a noves coneixences i mica en mica ens fem més conscients de la magnitud de l’aventura a mesura que deixem Andorra més i més enrere». «Viatjar en bicicleta et dona llibertat, una llibertat per viure el temps de manera diferent i viure amb més intensitat el dia a dia», expliquen els dos aventurers. «Damunt de les nostres bicicletes, portem tot el que necessitarem durant un any. Acostumem a acampar, buscant indrets on sigui viable fer-ho, gairebé sempre en plena natura. Hi ha dies de tot, dies de sol, dies de pluja, dies on tens molta energia, dies on costa més pedalar, però sempre trobes la manera d’anar avançant, i més quan creus i pedales amb un objectiu com el de Karaban.» En el dia a dia, en David i l’Elena combinen «l’exigència dels dies d’avançar amb dies de pausa on treballem en la difusió del projecte Karaban. És un dia a dia on es necessita disciplina i capacitat d’adaptació per encarar els reptes, el clima i els imprevistos». Per als dos ciclistes solidaris, «una de les parts més gratificants del viatge és el contacte amb la gent. Quan viatges en bicicleta, les persones amb què et trobes veuen tota la informació sobre tu, ja que ho portes tot a sobre i el que veuen és a un viatger». Arran d’això «es crea una connexió i molt sovint s’apropen amb l’interès de saber d’on vens, on vas, si necessites qualsevol cosa, en definitiva, es crea un vincle amb la gent local i això és una part meravellosa del viatge». UNA VISTA ZENITAL DELS DOS AVENTURERS FENT RUTA. Per a Vilanova i Milà, «és increïble la quantitat de gent que s’apropa per preguntar-nos sobre el nostre viatge o que, directament, s’apropen per animar-nos a seguir endavant i elogiar-nos. Aquestes trobades i intercanvis nodreixen el nostre viatge. Des d’aquell home que comparteix amb nosaltres el seu viatge de joventut que encara recorda amb ulls brillants, passant per aquells que ens regalen bombons o aliments per donar-nos forces, fins a aquells que ens obren les portes de casa seva!» Hi ha de tot i força. «I totes aquestes coneixences formen part del projecte i ens les enduem amb nosaltres!» En la pedalada des d’Andorra, passant per Catalunya, França, Mònaco i Itàlia, la caravana ha comptat amb diversos integrants i ja tenim ganes de trobar-nos amb els ‘karaban bikers’ que s’uniran a Croàcia i a Montenegro. «Una de les parts més gratificants del viatge és el contacte amb la gent. Quan viatges en bicicleta, les persones amb què et trobes veuen tota la informació sobre tu, ja que ho portes tot a sobre i el que veuen és a un viatger» «Aquestes últimes etapes hem compartit l’aventura amb un noi de Jaén que va sortir un 1 de setembre des de Granada i que té com objectiu arribar fins a Grècia. Properament, s’uniran a la caravana quatre integrants i pedalarem plegats per seguir avançant i recorrent camí cap a l’objectiu.» «Aviat començaran els dies d’hivern. Per encarar el fred i els dies que s’escurcen, hem decidit adaptar les rutes diàries que tenim previstes», explica. «En lloc de 60-70 kilòmetres com fins ara, procurarem fer uns 50-60 kilòmetres diaris, ja que cada vegada hi ha menys hores de sol.» Tenen el suport necessari per estar preparats d’allò més bé. «Anem ben equipats per encarar l’hivern, però seran uns mesos exigents degut a les condicions meteorològiques. De cara al febrer, si tot va segons previst, ens dirigirem cap al continent africà, on ens espera el repte de pedalar vora 6.000 quilòmetres.» Avui per avui, i mentre avancen encara en el continent europeu , «ens trobem treballant amb diferents opcions pel que fa a l’itinerari per Àfrica, ja que és possible que hi hagi alguna modificació degut a les situacions de conflicte que darrerament existeixen en alguns dels països per on passa la ruta inicialment prevista. Per aquest motiu, buscarem la millor opció i aviat confirmarem el recorregut perquè la gent que es vulgui apuntar es pugui organitzar amb antelació». Mentrestant, tot va sobre rodes. REPORTATGE FOTOGRÀFIC: PROJECTE KARABAN (DAVID VILANOVA I ELENA MELIÀ) [related:galleries:1:{orientation:vertical}]