Sobre el sistema del vot judicial en sí, l’Alt tribunal dona tres elements essencials. En primer lloc, i referint-se a sentències d’Estrasburg recollides per la instància ordinària, el TC recorda que «una mera errada o irregularitat no comporta una falta d’equitat en les eleccions, sinó que cal que es tracti de vulneracions processals susceptibles de distorsionar la lliure expressió del poble i que les queixes presentades siguin serioses, greus i defensables». I també indica que «el contingut de les actuacions no prova cap alteració del sentit del sufragi ni del conjunt dels vots emesos per dipòsit judicial, sinó que s’ha seguit el procediment que garanteix la inviolabilitat i la integritat del vot durant el període de dipòsit judicial». «El contingut de les actuacions no prova cap alteració del sentit del sufragi ni del conjunt dels vots emesos per dipòsit judicial, sinó que s’ha seguit el procediment que garanteix la inviolabilitat i la integritat del vot durant el període de dipòsit judicial» En segon terme, els magistrats deixen clar que «l’extensió del motiu del recurs d’empara als altres 9.000 electors que van exercir el dipòsit de vot judicial», com suggereix Campos, «no pot reeixir, perquè com exposa la sentència de primera instància, en aquesta matèria no està prevista l’acció popular -article 86.4 de la Constitució) i per quant el recurs d’empara no es formula en nom i en representació dels 9.000 electors, sinó solament en nom del recurrent». Finalment, en referència al sistema, recorda que els batlles no han d’estar custodiant permanentment els vots sinó que el vot judicial correspon administrar-lo, als batlles, que recorda el Tribunal Constitucional que és diferent. Es refereix a la gestió, al fet d’ordenar que s’articuli el procediment i vetllar perquè tot surti com es preveu. I sobre la resolució de la demanda i aspectes de procediment, l’Alt tribunal també desestima totes les pretensions al·legades pel recurrent. D’entrada perquè no va recusar el batlle que va haver de conèixer del cas, que havia estat en el seu moment vicepresident de la junta electoral. Després, perquè es considera que les proves que es van desestimar es van desestimar sobre la base d’una decisió lògica i raonable i, en canvi, es van fer altres actuacions no sol·licitades també tendents a comprovar si tot havia funcionat com era degut. I finalment, perquè el TC entén que qui ha de demostrar que el procediment, quant al vot judicial, va fallar, va ser el demandant i no pas el Consell Superior havia de demostrar que el protocol establert havia rutllat.