Ara que opinar s’ha convertit en un esport de risc, un s’agafa als debats electorals igual que un coala a un eucaliptus, amb l’esperança que hi hagi una cosa nova, un moment Kinder. El d’aquest dilluns, podria ser la mare de tots els debats: Andorra la Vella i dos aspirants com David Astrié (Demòcrates+Progressistes SDP+independents) i Sergi Gonzalez (Enclar); membres de l’actual corporació. El primer, cònsol major, i el segon, conseller de la minoria. De fet ens faria tan estrany que no hi haguessin debats com veure el seient d’un taxista sense el seu respatller de boles o un equip de futbolistes de patxanga sense el seu jugador miop. En aquestes comunals, però, els debats surten dels estudis de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA) com ja va passar en el darrer amb tots els candidats a cap de Govern al vestíbul del Consell General. Una altra novetat són les preguntes dels ciutadans. Gonzalez ha volgut esborrar ben de pressa aquella possible comparació amb un grup underground que de sobte arriba a l’èxit amb només un parell de maquetes al myspace, com els Artic Monkeys. La seva primera intervenció ha estat impecable, sense llegir, mirant a càmera i acabant sobre la botzina. L’habitatge ha centrat les primers intervencions dels candidats Astrié, amb l’ajut de la lectura dels seus apunts, ha detallat les accions del seu programa com un urbanisme tàctic per a una parròquia verda, el Centre d’Atenció Primària de Ciutat de Valls, i un aparcament al carrer Bonavista mentre que Gonzalez ha anat directe a l’habitatge anunciant la creació d’un departament i el projecte ‘Reviu’ per posar al mercat pisos buits. «Per això el comú ha de fer un esforç i potenciar aquest projecte», ha indicat. Les promeses i els anuncis s’han multiplicat com els horricreus d’en Voldemort fins que ha arribat la primera discrepància amb el manteniment de les rajoles de les voreres i la recollida porta a porta. «La nostra preocupació són els ciutadans d’Andorra la Vella» ha subratllat Gonzalez qui ha manifestat que cal potenciar la cohesió als barris. Ja estava el candidat d’Enclar anant cap a l’escenari per recollir un Oscar pel conjunt de la seva intervenció quan Astrié ha fet un canvi de joc només comparable als de Bernd Schuster a la seva millor època al Barça, per parlar de cultura i anunciar que el Bici Lab ha estat nominat per un premi internacional de museística. A Gonzalez no l’ha agafat el tema amb el pas canviat i ha replicat ràpidament preguntant quants visitants ha rebut la instal·lació. Final de la primera part. En el bloc econòmic, Enclar aposta per revitalitzar la parròquia per recuperar el sentiment de pertinença i apostaran per un teixit econòmic local fort i sostenible, impulsant la innovació i el suport a les petites i mitjanes empreses. La formació proposa estimular el sector del turisme perquè sigui sostenible, respectuós amb els ciutadans de la parròquia i l’entorn natural. Astrié ha tret pit de la gestió econòmica amb l’augment del nombre de comerços Astrié ha tret pit de «la gestió economia eficient amb l’augment del nombre de comerços» i ha afegit que han hagut de recuperar les inversions que no s’havien fet durant anys. L’actual cònsol ha anunciat que, si guanya, es farà un esdeveniment vinculat a la gastronomia. Ha posat de manifest una cohesió que Gonzalez no veu enlloc. Ha proposat que l’Estadi Comunal ha de ser propietat del comú perquè el lloguer és de 600 mil euros anuals. Astrié s’ha limitat a dir que «no es pot deixar el país sense la pista d’atletisme» per posar sobre la taula un nou element, en aquest cas el bus comunal i Gonzalez ha parlat del carril bici. Allò semblava com la història dels bessons Esaú i Jacob, una de les grans comèdies d’embolics de la Bíblia. Calia un GPS per seguir el debat ja que es passava d’un tema a l’altre ràpidament Calia un GPS per seguir el debat perquè es passava del mercat dels Marginets als emprenedors i un ja no sabia si Esaú era aquell que caçava i Jacob el que cuidava les ovelles o a l’inrevés. Un caos, un patchwork de temes. Per acabar-ho d’adobar el primer espectador que fa una pregunta ho fa en castellà i Gonzalez es felicita per la iniciativa de donar veu (que no vot) als ciutadans. Al segon ciutadà, Astrié li ha fet recordar el seu fill «perquè tots porten el mateix pentinat». De fet el jove, es queixava de la manca d’aparcament per a les motos. Sort del moderador, David Domingo que ha traduït la intervenció del tercer ciutadà que també feia referència als aparcaments. Es trobava a faltar una llista que és l’única manera d’ordenar el caos present i ordenar el futur. També és una bona manera de conèixer a l’individu, perquè revela la nostra personalitat millor que el Test de Rorschach. Tenint el deure davant dels ulls no hi ha qui s’oblidi de res. Hi ha un ordre natural, però també un desordre natural, el del debat d’Andorra la Vella. Perquè va tornar a sortir en el tram final el tema de les voreres, es va passar de puntetes pel servei de circulació definit per Astrié «com una empresa dins d’una altra empresa» o retrobar el bus comunal que havien deixat aparcat en una parada a l’inici del debat. El clípol potser arribarà a la Comella o al Sant Ermengol però els telespectadors estaven en una nova versió del film ‘Viaje a ninguna parte’ i amb Fernando Fernan-Gómez al seient del costat i més desorientats que Paquirrín en la lectura d’una tesi doctoral. Al final tot ha estat tan confós i enravessat, salvant les distàncies i evitant les comparacions (que sempre són odioses) com aquella versió de la Caputxeta Vermella que van escriure Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán, en la qual la nena i el llop es disposaven a tenir relacions sexuals i un veí trucava a la policia i tot se n’anava en orris. Eren altres temps i els escriptors van acabar declarant davant d’un jutge i no van saber dir quan aquest els va preguntar qui dels dos era Caputxeta i qui el llop. Un desordre capital.