Fins ara, les hostilitats s’havien anat coent mig en silenci. Alguna veu alçada. Algun crit, una mica de soroll. Però un comunicat emès aquest dilluns, en l’inici de la campanya electoral, per part de l’Associació de Treballadors del comú de Sant Julià (ATCOSA) ha acabat d’enrarir un clima de treball insofrible en molts casos. En molts serveis. Tant que això, aquest mal ambient, perjudica fins i tot l’administrat. Hi ha ciutadans que quan entren segons quina demanda, segons quin tipus de documentació, no tindran garantida la seguretat jurídica. D’altres, que segons quin servei necessitin, no l’obtindran correctament. «Hi ha manca de responsabilitat per part de molts alts càrrecs, pel motiu que sigui s’ha establert una mena de regne de Taifes entre alguns comandaments que fa impossible l’assoliment d’un servei de qualitat i, alhora, d’una bona relació cap als subordinats. S’han nomenat bons professionals com a caps. Però ser bon professional no garanteix ser un bon cap. I aquí rau el problema. Com en moltes altres organitzacions al comú de Sant Julià hi falta un quadre de comandaments clar i ferm.» «Hi ha manca de responsabilitat per part de molts alts càrrecs, pel motiu que sigui s’ha establert una mena de regne de Taifes entre alguns comandaments que fa impossible l’assoliment d’un servei de qualitat i, alhora, d’una bona relació cap als subordinats. S’han nomenat bons professionals com a caps. Però ser bon professional no garanteix ser un bon cap» Aquesta és una de les lectures que es fan. Sempre o gairebé sempre des de l’anonimat. «Sí, hi ha por, perquè hi ha represàlies i pressions.» De fet, el comunicat no va agradar gens l’actual cònsol major, Josep Majoral, que el va considerar del tot electoralista. I no deixa de ser cert. Igual com és tant o més cert que hi ha un malestar terrible. I expedients oberts a treballadors «per coses intranscendents». El cap de la minoria i candidat de la principal llista adversària a Unió Laurediana, Cerni Cairat, líder de Desperta Laurèdia, li deia aquest dimarts a Majoral que es deixi estar d’electoralismes i agafi el toro per les banyes. L’única veu autoritzada per part d’ATCOSA, la de l’advocat que actualment representa els seus interessos, treu ferro al component electoralista i assegura que «l’únic que es vol és forçar una negociació, entaular un diàleg sincer». Perquè consideren els treballadors que se’ls ha estat torejant des de fa tres anys. «Que sàpiga el poble qui ens mana», manté un dels integrants del sindicat de personal que nega el component electoralista de la nota però implícitament l’acaba reconeixent. De malestar n’hi ha per donar i per vendre. I de les accions judicials que anunciava el comunicat no n’hi ha ni una. Els treballadors, el sindicat, no ha entaulat cap acció judicial i, segurament, tampoc n’entaularà cap. Fonamentalment perquè les grans ordinacions que perjudiquen el treballador, que es qüestionen, que es consideren contràries a dret, no s’han atacat quan tocava i ara les accions a fer han prescrit, a no ser, i aquesta és una via que haurà d’explorar, si escau, el jurista que assessora ATCOSA, que s’ataqui cadascun dels actes que es facin en virtut de normatives que es consideren injustes. Però ja al mandat passat el cònsol Josep Miquel Vila va retirar el complement derivat de la gestió a l’acompliment i no es van promoure accions judicials. Ara la situació va pel mateix camí. Majoral i el seu equip han tocat molta normativa que ha fet ferir el personal. Els textos que s’han introduït de nou o que s’han modificat deriven o es basen tots en l’ordinació de la Funció Pública i en la Llei 9/2020 de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic que es va impulsar arran de la crisi econòmica derivada de la Covid. A partir d’aquí el que va generar i genera més malestar és el el reglament intern pel personal. I el reglament intern del Servei de Circulació comunal i el nou complement específic pel personal del Servei de Circulació; el reglament de compensacions pel personal. Més coses: el reglament de carrera professional horitzontal i gestió de l’acompliment; el reglament d’horaris del personal de diferents departaments comunals; o la nova estructura organitzativa dels llocs de treball amb la nova graella salarial i la modificació de l’article 77 de l’Ordinació de la Funció Pública. No són pocs, doncs, els textos que s’han modificat. S’han tocat graelles salarials sense consultar-ho o s’ha canviat de funcions o llocs de treball algunes persones sense pactar-ho prèviament amb els afectats. I això «molesta, causa neguit». REPRESENTATIVITAT El sindicat, l’associació de personal, vaja, és prou representativa i té prou suport. Ho reconeixen afiliats i altres que no ho són. Però no pas tots estan a favor de la comunicació emesa dilluns. Que ensenya la poteta, que ha encès el foc, però no explica ni dona detalls de les brases. «Sí, hi ha por.» I aquests dies hi ha hagut trucades i pressions, s’assegura, des de l’entorn de la majoria comunal. Hi ha nervis. A totes bandes. I s’ha dit fa dues línies, no tothom està d’acord amb com des d’ATCOSA s’ha gestionat la situació aquests darrers dies. Fins al punt que, creient-lo o no, el president de l’associació, Carles Reyes, assegura que no sabia res del comunicat perquè estava de vacances i que no li han agradat les formes. Fins al punt que manté que està preparant la carta de dimissió. I situa la responsabilitat en altres càrrecs del sindicat com el vicepresident Carles Tomé o Elisenda Palomares. Hi ha altres integrants que ho eren de la direcció de l’associació que ja van plegar en veure’s afectats per expedients disciplinaris que els afecten de manera personal. Que aquest és un altre dels problemes. «S’obren expedients que molts cops no tenen recorregut i acaben per no prosperar», diuen des de l’entorn del personal; «hi ha molts funcionaris que fins ara estaven acostumats a fer el que volien i des del comú actual s’ha mirat de posar ordre. No pot ser que durant la jornada laboral aprofitis per anar a comprar o anar a la perruqueria», matisen fonts properes al govern «S’han obert expedients a tort i a dret per qualsevol cosa banal», afirmen algunes de les moltes fonts consultades. Per exemple, un expedient per arribar catorze segons tard de la suposada hora indicada d’inici de la jornada laboral o per estar fent un cafè durant aquesta jornada. «S’obren expedients que molts cops no tenen recorregut i acaben per no prosperar». Des de la representació legal actual dels treballadors -anteriorment es feia càrrec de la defensa dels treballadors i el sindicat l’advocat de l’USdA, però no van acabar d’entendre ni les seves formes ni les seves maneres i van canviar- s’especifica que actualment hi ha cinc expedients laborals en curs. Tots de persones afiliades al sindicat. Per aquí sí que es pot acabar acudint als tribunals. Si els expedients prosperen, si es mantenen les ‘acusacions’, caldrà defensar-se davant la jurisdicció . I això que, explica l’advocat en qüestió, molts plecs de càrrecs estan basats en documentació, en justificacions de les persones que promouen l’acció molt deplorables. Vaja, allò dels caps que no ho haurien de ser però tenen padrins, amics o coneguts que els han posat on són i fan, potser, el que els hi diuen. O si s’atén a altres lectures, «hi ha molts funcionaris que fins ara estaven acostumats a fer el que volien i des del comú actual s’ha mirat de posar ordre. No pot ser que durant la jornada laboral aprofitis per anar a comprar o anar a la perruqueria», indiquen alguns dels consultats. De totes bandes. L’associació de personal esmentada es va impulsar arran de tots els canvis normatius que han portat a aquest malestar evident. Un malestar que no només se sustenta en normes i textos sinó en maneres de fer. S’assegura que el departament de recursos humans és molt matusser. I a la secretaria general hi ha una inacció que porta conseqüències. «Hi ha hagut precipitació i errors en molts casos. I la majoria de vegades hi ha una falta de comunicació que està en la base de tot el que està passant. Hi ha qui es va prejubilar i va passar a cobrar menys del que li pertocava. I els comandaments a qui els tocava solucionar-ho no ho volien reconèixer.» Una altra de les qüestions que indigna i molt de forma transversal entre el personal és que s’hagi imposat certa obligació en relació a què el treballador públic, la immensa majoria, ha d’estar permanentment a disposició del comú. Encara que no estigui en jornada laboral estricta. I el manual en relació als telèfons mòbils i el fet que s’hagi de dur activat en permanència el GPS ha causat grans escarafalls. La lectura és: «ens volen tenir controlats a tot hora, i si hi ha algun moment, pel que sia, que ens vulguin fotre un cop, tinguin arguments per donar-nos-el.» En la localització permanent rau també, molta de la crispació actual. L’actuació del sindicat, per exemple, va ser clau en aquest cas. Perquè sí que és cert que la intervenció de l’associació, la denúncia d’algunes coses, ha servit per aconseguir petites modificacions. Però no pas totes. «I s’han creat situacions injustes.» I ara mateix el caldo de cultiu és manifestament agre. Pervers. I com que s’ha marejat la perdiu des del cantó polític i des del cantó laboral s’ha jugat al joc, quan ha arribat un període suposadament clau ha explotat clau. Les hostilitats s’han obert del tot. Hi ha guerra de guerrilles. Molta. Moltíssima.