Què li proposa la seva candidatura al ciutadà? El que espera el ciutadà és que lluitem per ell, que estem per la feina i que no fem volar coloms. Sant Julià és per on entren el 90 per cent dels turistes que ens visiten i no aconseguim que es quedin a la parròquia. A més hi ha molts atractius i hi ha gent del país que potser no coneix com les esglésies romàniques o el poble d’Auvinyà. Sant Julià és la gran desconeguda. Com es pot revertir aquesta situació? Volem fer la millor parròquia d’Andorra per viure, i s’ha de lluitar per a fer-ho realitat. Cal involucrar el major nombre de gent possible perquè entre quatre no farem res. Farà falta molta gent i vendre bé el projecte. Això és bàsic. Ara som el poble més poble d’Andorra. Tenim Naturland però que no dona vida al poble. Si hi ha vida, hi ha negoci i la gent inverteix. En cas contrari, els diners se’n van a un altre lloc. Potser perquè no s’ha aconseguit vincular Naturland amb el poble. Ni amb el poble, ni amb el país. Ha de ser un referent més de turisme. I aquest referent no el veus a les xarxes socials. Tenim a la parròquia espais fantàstics com el Pic Negre, el jardí de Juberri, o la ruta dels búnquers. S’han de buscar alternatives. Hi ha un altre poblet amb encant com Bixessarri. Un tema clau en el futur de la parròquia és l’acabament del vial. És un tema primordial. Tot passa per aquí i s’ha de complementar amb la peatonalització de l’avinguda Verge de Canòlich. Ara és un focus de contaminació per culpa de l’excessiu trànsit. Pateix el turista i pateix el poble. Verge de Canòlich no pot ser la carretera general 1. Cal buscar solucions pel tema de l’aparcament i cal potenciar encara més el transport públic. Pensa que seria necessari comptar amb aparcaments dissuasoris? Són necessaris. S’hauria de poder deixar el cotxe a l’entrada de Sant Julià i que d’allà, el turista pugui continuar amb transport públic. Hi ha molt turista que no pernocta al país i que hauria de deixar el cotxe a Sant Julià en un aparcament dissuasori com passa a tot arreu, especialment a les grans ciutats. També hi ha queixes en el sentit que a Sant Julià hi ha poca infraestructura hotelera. Totalment. Ara mateix, Sant Julià està morta. El comerç està tocat i ens falten moltes coses. L’altre dia parlava amb una companya i em deia: «A Sant Julià no tens ni un lloc on comprar unes sabates». No hi cap sabateria i cap quiosc. Com pot ajudar el comú per revitalitzar el comerç? Amb una reducció dels impostos del primer i segon any i el que necessita molt el comerciant de Sant Julià és ajuda. Algú que els orienti i els pugui guiar. El comú ha de ser el centre de la comunicació dels comerciants per planificar o fer campanyes. El problema és que fem algunes coses com ara la Vila Medieval i prou. Vens un diumenge i no hi ha ningú. A més tot es concentra al centre, a la plaça de la Germandat. S’ha de donar vida a altres llocs com la plaça Rocacorba. Donar-li vida a la zona. «S’han de crear vincles entre els lauredians ja que tothom va a la seva» A la parròquia hi havia un dinamitzador i una associació de comerciants (ACEL). No hem tingut sort perquè el dinamitzador no va ser la persona que calia ni els veïns van creure en el projecte. Cal que hi hagi algú al darrera que empenyi. El comerciant ha de fer de cap de compres, de cap de vendes i gestionar i no té temps per les promocions i les campanyes. Sant Julià té una avantatge i és que en ser un poble pots crear unió entre la gent. Per exemple en una festa, fer que tots els comerciants es vesteixin d’una manera igual. Animar la gent a participar. Això també genera negoci, és la llei de l’oferta i de la demanda. Si fas coses xules, la gent bé. Ara tothom es queixa, però fem alguna cosa. S’ha de treballar molt i picar molta pedra. Una de les coses que proposem és que hi hagi una escola d’oficis per impulsar botigues d’artesans. Tenim molts artesans a Andorra i hem buscar productes lligats a la història i a les tradicions del país. A València, per exemple, no existien les festes de moros i cristians i es va crear i hi participa tot el poble. S’han de crear vincles entre els lauredians ja que tothom va a la seva. Hi ha un factor a tenir en compte i és que molts residents a la parròquia treballen fora. Exacte. Sant Julià de Lòria s’ha guanyat la fama de ciutat dormitori. Cal aconseguir fer coses en família. Jo soc valencià i cada dijous la gent va al casal de les falles, que és un acte que es fa el mes de març però que estan preparant tot l’any. Hi ha creure en la parròquia i treballar perquè sigui el millor lloc per viure d’Andorra. «No podem ser la claveguera d’Andorra i que allò que no vol ningú ens ho quedem a Sant Julià» Què li falta a Sant Julià? Una piscina exterior, per exemple. És la parròquia que té més bon temps i no tenim cap piscina descoberta. No ho he vist mai en cap programa electoral. En el programa també fan esment a l’abocador de la Rabassa i al vial. No podem ser la claveguera d’Andorra i que allò que no vol ningú ens ho quedem a Sant Julià. El vial és imprescindible. També volem que es prolongui el passeig del riu fins a la duana i Santa Coloma.