Des de l’arc parlamentari, la majoria, lògicament, treu pit de l’acord assolit. Així ho ha deixat clar el president dels demòcrates, Jordi Jordana. «Ho celebrem. S’ha fet una gran feina. Globalment, és bo i les línies vermelles s’han resolt bé», ha comentat. Considera que «ha de servir per integrar-se de forma convenient a Europa». Ara bé, remarca que «ara cal posar-ho per escrit i després tocarà la feina de comunicació a la gent, d’explicar els avantatges i els dubtes per acabar amb el referèndum». En tot cas, Jordana té clar que «Andorra necessita aquesta relació estable amb Europa perquè hi estem enclavats». I apunta que «dependre, com fins ara, d’acords parcials no és possible». Per tant, un sí a l’acord «ens reforçarà com a país». El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha recordat que «encara no disposem del text actualitzat» i ha instat a Govern a complir el «compromís» de «fer-lo arribar en els pròxims dies». I, malgrat això, ja ha avançat que, per ara, la música de l’acord no li agrada. «Tal com està dissenyat, pot representar una pèrdua de sobirania», ha alertat. Així, considera que «qui decidirà la majoria de normes que tenen a veure amb l’economia seran les institucions europees» i que, com a molt, «Andorra podrà negociar però en cas de desacord, qui aplicarà les normes serà el Tribunal Europeu de Justícia i això vol dir que passem a ser menys sobirans i que el rol del Consell General queda disminuït». [related:articles:2] Entre altres punts, ha posat el focus sobre el sistema de quotes i el «risc» que suposa el fet que «s’hagi de revisar a curt termini i que pugui ser eliminat a mitjà el sistema de quotes». També considera que «abans de cloure cap acord s’han de fer els deures a casa: augmentar la competitivitat de les nostres empreses i crear nova oferta d’alt valor afegit que pugui competir al mercat europeu». A la vegada, lamenta que «la lliure prestació de serveis per part d’entitats financeres i de professionals liberals sense la necessitat de tenir despatxos a Andorra és un avantatge competitiva que tindran les empreses europees respecte a les del país que facilita la substitució del teixit andorrà». Des del grup parlamentari d’Andorra Endavant, a través d’un comunicat, s’ha expressat «un estat de preocupació i inquietud», especialment per les afirmacions del vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, sobre l’acord, tot assegurant que era «el més complet amb un país tercer». La seva presidenta, Carine Montaner, considera que això «no és, d’entrada, una bona notícia per a nosaltres» i dubta que «com diu el cap de Govern, tinguem més sobirania que mai». Al contrari, entenen que hi ha «una pèrdua». Davant d’això, la formació exigeix «presentar uns estudis d’impacte exhaustius per tal d’ajudar els ciutadans a decidir sobre el futur d’Andorra; si volen, sí o no, un acord d’associació amb Europa». També demanen «la còpia de tots els documents recents que segellen» el conveni, «indispensables» per poder actualitzar l’estudi d’impacte propi que estan realitzant. [related:articles:1] El conseller general no adscrit, Víctor Pintos, s’ha mostrat «bastant sorprès» per la celeritat amb què s’han tancat els capítols dels serveis financers i la lliure circulació de serveis. En el primer cas, «haurem de veure quina serà la resposta de les entitats bancàries». També li provoca «incertesa» el fet que es triguin quatre mesos a redactar el text de l’acord. En cas que guanyi el ‘no’ al referèndum diu que «estarem en la situació actual, però clarament enfrontats amb la Unió Europea». Dels grups parlamentaris, ha evitat fer declaracions el socialdemòcrata. Prefereixen esperar a la reunió del pacte d’Estat del pròxim divendres. Per la seva part, el membre d’Unió Laurediana Oliver Alís ha insistit que «és essencial rebre els estudis d’impacte per saber què representarà l’acord d’associació amb la Unió Europea per al país, tant pels aspectes positius com pels negatius». Remarca que, «tot i que s’ha tancat la negociació ara queden uns tres o quatre mesos per redactar el text on segurament aflorin certs punts que no s’han detectat durant les negociacions i el cap de Govern ens va dir que hi hauria la possibilitat de reconduir i renegociar els serrells». Preguntat sobre si Andorra ha de mantenir l’statu quo actual en cas que el ‘no’ guanyi en el referèndum, Alís ha deixat clar que «el que ha de fer Europa és tenir el mateix respecte que amb Mònaco i conservar els acords». Des de Progressistes-SDP, el president Josep Roig es mostra «moderadament optimista» amb l’anunci i entén que, vistos els antecedents i, sobretot, com estava tot plegat a l’estiu, «és globalment positiu». Ara bé, avisa que hi ha «molt per fer i camí a recórrer» tant per embastar el text definitiu com per explicar-ho a la ciutadania. No amaga, però, cert esperit crític pel fet que no es tinguin encara els «imprescindibles estudis d’impacte» i pel fet que s’hagi volgut anar massa ràpid malgrat la «transcendència» que tindrà l’acord per al Principat. En tot cas, advoca per defensar encaridament el conveni, ja que «és essencial per al futur d’Andorra» i, per tant, «és imperatiu que s’expliqui detalladament, que siguem molt pedagògics en la nostra comunicació, que ens basem en argumentacions fonamentades i acordades entre les diferents forces i poder persuadir-ne d’altres i arribar a aquelles persones que son escèptiques».