Fernández està «molt contenta» per la designació. I té gairebé assegurat que repetirà en l’equip arbitral quan finalment es disputi el partit, segurament el 18 de gener. Però reconeix estar «en xoc, com si ho hagués vist». Encara no 24 hores abans de la massacre a trets protagonitzada per un antic estudiant, l’esportista andorrana havia estat pel centre de Praga, escenari dels fets. El mateix dia del tiroteig, Ainhoa Fernández també era a la ciutat, òbviament, i vam sentir «moltes moltes sirenes, de policia, de l’ambulància, tota l’estona». Admet que, per sort, «no vam sentir el tiroteig ni vam veure gent» que hagués resultat afectada per l’assalt a la facultat de Filosofia i Lletres, al bell mig de la bucòlica ciutat de l’Europa de l’Est. «És una llàstima no haver pogut xiular el partit però la suspensió és del tot comprensible; i ja hi haurà més oportunitats. Per mi és un somni, i no tinc cap problema d’esperar-me un parell o tres de setmanes més. És una passada, és molt fort» «Les sensacions? Bé perquè pel fet que no s’hagi disputat un partit no passa res, s’acabarà jugant en un altre moment i l’equip arbitral està bé. Però estic en xoc perquè és com si ho hagués vist. És una situació molt forta, molt. És fort que passi a qualsevol lloc del món, però més encara a Europa, i en una ciutat on estàs. I a tocar del Nadal. És molt molt fort», reconeixia l’exportera de la selecció nacional de futbol ja des de fa temps enrolada en tasques arbitrals. Aquest divendres tornava de Praga en el mateix vol que tenia programat si s’hagués disputat el matx. El debut a la Champions League havia de ser màgic, el compliment d’un «somni». El macabre fet luctuós el retardarà unes setmanes. «Se suposa que serà el mateix equip arbitral», i espera que li vagi d’allò més bé. L’àrbitra amb la qual a priori xiularà està en la categoria elit. Per tant, serà «un aprenentatge molt gran». El fet que s’hagi posposat el matx fa que ja hagi pogut conèixer les seves companyes, que no coneixia d’abans. «Les sensacions són bones» i «tenia moltes ganes de fer el partit». Ara aprofitara els propers dies, els propers partits, per «acabar de perfeccionar» alguns detalls i posar a punt el seu debut. «És una llàstima no haver pogut xiular el partit però la suspensió és del tot comprensible; i ja hi haurà més oportunitats.» Sempre li queda que ha tingut «l’experiència de veure-les i d’entrenar juntes». Àrbitres d’alt nivell que fins ara veia per la tema, reconeix. «Per mi és un somni, i no tinc cap problema d’esperar-me un parell o tres de setmanes més. És una passada, és molt fort.» Primer, però, cal que els ciutadans de Praga assumeixin el drama. Les catorze morts. El futbol pot esperar. Com a mínim uns dies.