A nivell general, els tricolors han sumat 23 punts. Provenen de sis victòries i cinc empats. A banda, s’han sumat deu derrotes, la darrera, dimarts passat a Santander. Això situa l’Andorra en 18a posició, una per sobre del descens que ara marca l’Osca, amb 22 punts. Així doncs, comparativament la primera volta d’enguany és pitjor que la de la temporada anterior, la del debut a la segona categoria del futbol professional espanyol. Llavors, es tenien 29 punts, sis més, i s’ocupava la desena posició, la zona tranquil·la de la taula. Enguany, no hi ha ‘killer’; el màxim anotador de l’equip és Manu Nieto amb 4 dianes. I tres d’elles les va fer en un sol partit, jornada 2 contra el Cartagena i dos són de penal mentre que el rendiment de l’altre davanter centre és encara més fluix: Scheidler només ha fet dos gols I quines són les causes d’aquesta davallada? Doncs un primer punt clau és la manca d’eficàcia en atac. L’equip ha marcat molt pocs gols. Tan sols 19. És a dir, una mitjana inferior a 1 per partit. Només tres equips de la Lliga Hypermotion (Osca, Amorebieta i Cartagena) n’han fet menys. Per tant, queda clar: hi ha molt poca pólvora. En comparació a la temporada anterior, hi havia dos homes gols de referència. Per un costat, Bakis; per l’altre, Carlos Martínez. Enguany, no hi ha ‘killer’. El màxim anotador de l’equip és Manu Nieto amb 4 dianes. I tres d’elles les va fer en un sol partit, jornada 2 contra el Cartagena i dos són de penal. El rendiment de l’altre davanter centre és encara més fluix. Scheidler només ha fet dos gols. I tampoc aporten pólvora els homes de la mitja punta. Tot fa pensar doncs que és una posició a reforçar en el mercat d’hivern que obrirà portes d’aquí a uns dies. La defensa tampoc rutlla com tocaria. 27 gols encaixats és una xifra elevada. 1,28 per partit. Cert, no de les més altes del grup, però penalitza, justament, perquè no es compensa en atac. També, cal posar en relleu el fet que molts gols venen en errors en sortida de pilota, com el primer encaixat dimarts passat a Santander. L’estil, a vegades, provoca això. I més quan, segurament, els jugadors que la passada campanya feien funcionar bé aquest model de joc no han tingut substituts que igualin els nivells. En aquesta parcel·la, l’equip troba a faltar molt Mika Mármol -titular indiscutible al Les Palmes a Primera- i, també, un carrilet com Altimira, que ha fet el salt al primer equip del Vila-real. Al lateral dret, qui s’ha consolidat és Petxarroman per davant de Miguel Leal, mentre que a l’eix de la defensa, els nous (Arroyo i Marsà) han acabat perdent la confiança -almenys així es reflecteix en les alineacions- d’Eder Sarabia. Pel que fa minuts jugats, l’home més utilitzat ha estat Julen Lobete (1.489 minuts). El segueix Pampín (1.326). També en part perquè la mala sort sembla centrar-se en un Martí Vilà martiritzat per les lesions. En tercera posició, Iván Gil (1.297) i, en quarta, Dani Martín. El porter n’ha disputat 1.260, encaixant 13 gols en catorze partits. Pel cantó contrari, Oier no ha debutat en lliga. I també és testimonial la participació de Shabani (125 minuts en dos partits) o Pablo Moreno (164). Estadísticament, l’aspecte positiu és el del joc net. L’Andorra és l’equip que menys grogues ha vist. Només 64, 10 menys que el Racing de Ferrol, que és el segon en aquesta classificació. A banda, només tres jugadors han estat expulsats.