Forestal fa mesos que no ven ni una sola bicicleta. O gairebé. Certament, ha arribat més lluny aquest projecte que la d’AND Water, la societat que va invertir diversos milions d’euros en equipar les antigues instal·lacions d’Aigües d’Arinsal per intentar no només recuperar l’embotellament d’aigua sinó també posar en marxa la producció de diverses menes de cervesa. Els dos projectes empresarials tenen un mateix inversor al darrere: el bielorús establert a Andorra Anton Yarashuk. Ell hi posa els diners. Altres dirigeixen. I no sempre hauria topat en el camí amb bons elements. De fet, tant en la iniciativa de posar en marxa la planta embotelladora d’aigua i productora de cervesa com en la proposta per fabricar bicicles hi havia un altre emprenedor rus que residia a la Massana des del 2013, Ilya Rouss. Un i l’altre van acabar malament i amb greus acusacions pel mig que prou haurien pogut acabar per la via dels tribunals penals. Vindrien altres intermediaris que tampoc no acabarien quallant ni funcionant del tot. I l’embotelladora d’aigua, tot i el dispendi econòmic a Arinsal, està als llimbs o vagin a saber on. La inversió, d’alguns milions d’euros, que es va fer a l’antiga seu d’Aigües d’Arinsal no s’ha traduït en res. | ALTAVEU En canvi, de bicicletes se n’han fabricat. Però ni molt menys les que es van anunciar que es fabricarien. I ara el projecte està en una cruïlla de camins de la qual no està gens clar que puguin sortir-se’n. Forestal va començar a rodar deu fer uns quatre anys i mig a l’avinguda Santa Coloma. Abans, la marca tenia una petita oficina a Barcelona que suposadament gestionava una producció internacional que s’acabaria traslladant a Andorra. Al Principat la firma ha arribat a tenir una cinquantena de treballadors, tots vinguts al país de forma gairebé expressa per treballar en el projecte. Espanyols, francesos, polonesos, alemanys… Enginyers, mecànics, dissenyadors… La nòmina de treballadors s’ha reduït d’aquells cinquanta que hi va haver en algun moment i més que podria caure encara si s’acaba fent realitat allò que asseguren alguns treballadors que des de la companyia s’ha anunciat: que davant les dificultats, Forestal trasllada la seva producció a l’Àsia. On? No se sap del tot. Però molts components ja vénen d’allà, de Taiwan, per exemple. Quan? Tampoc no està clar. RAFAEL GIL-PÉREZ. L’executiu cap visible de Forestal és l’enginyer expert en màrqueting valencià Rafael Gil-Pérez. Va aterrar en el projecte d’Anton Yarushuk quan estava a les becerol·les en l’oficina de Barcelona. Més tard es traslladaria a Andorra. Gil-Pérez procedia de Mondraker, una firma alacantina desenvolupadora de bicicletes de muntanya des del 2001. Contactar amb Forestal és no aclarir massa res. «Si hi ha alguna comunicació a fer ja es farà el pertinent comunicat oficial», indica el suposat CEO de la firma. Quan l’Altaveu comunica amb Forestal, des del departament d’administració s’agafa l’encàrrec però encara no ha passat un minut que es retorna la trucada. Gil-Pérez nega que es tingui intenció de traslladar la producció a l’Àsia. Sí que reconeix, per exemple, diversos enfrontaments legals amb l’administració andorrana. Amb la Duana, per exemple. Hi ha interpretacions jurídiques diferents. Forestal pretén aplicar la normativa europea. Però Andorra no està encara al mercat comunitari. EL MISSATGE DE FA TRES MESOS Les complicacions són evidents. Fins on arriben, fins on s’està desforestant Forestal, està per veure. Fa tres mesos, Forestal anunciava públicament, i de forma orgullosa, que s’havia aprovat «el nostre nou pla de negoci denominat Forestal 2.0, que entre les importants actualitzacions en termes d’operacions, enfocament al mercat i nous socis estratègics que s’incorporen a la companyia, implica el llançament de deu bicicletes noves durant els tres anys següents; i els dos primers ja arribaran a principis del 2024!». Tot això està per veure. Un dels equi va acabar malament amb Forestal va ser l’exciclista professional francoandorrà Cedric Garcia. Durant molt temps va ser la imatge de la marca. La relació entre l’empresa i el ciclista va acabar com el rosari de l’aurora Com admetia el setembre l’empresa «els últims mesos no només hem patit la més que evident desacceleració de vendes que afecta el sector de la bicicleta a nivell mundial, sinó que ens hem enfrontat a situacions que no s’esperaven en un entorn professional». Aquí Forestal carregava el mort a uns enginyers que suposadament van iniciar amb consentiment de l’empresa un projecte paral·lel vist que a Forestal tenien poca feina. Ho expliquen fonts de l’entorn del personal. La versió oficial de la companyia és que «un parell d’enginyers del nostre departament d’R+D treballar de manera encoberta i il·legal per a una marca de la competència i per tant vulnerant també les clàusules d’exclusivitat i confidencialitat, també una gestió de vendes extremadament deficient per part d’un suposat desenvolupador i expert del mercat». Acusacions greus que també estan enfrontades des del punt de vista legal. Un dels equi va acabar malament amb Forestal va ser l’exciclista professional francoandorrà Cedric Garcia. Durant molt temps va ser la imatge de la marca. L’home que tenia contactes, que feia d’enllaç en moltes coses. La relació entre l’empresa i el ciclista va acabar com el rosari de l’aurora. Ara Garcia s’ha enrolat amb Giant, una marca de bicicletes de primera divisió. Cedric Garcia feia una feinada de promoció a les xarxes socials. Ara encara manté la companyia certa activitat. No se sap tot plegat en quins resultats es traduïa. Això és evident. L’AMENAÇA Fa uns quants dies, expliquen fonts properes als treballadors, Gil-Pérez -que seria el cap visible del projecte a nivell executiu juntament amb la ciutadana russa Anastasia Kosnaryeva, el paper de la qual no se sap massa quin és, i que teòricament operaria des de Barcelona- hauria anunciat que se li havia aprovat el seu pla per traslladar (ell ho nega) la producció a l’Àsia i que la immensa majoria dels treballadors serien acomiadats. Com a mínim un mecànic hauria estat despatxat. Plantar cara, suposadament, no agrada. Entre els professionals que encara romanen a Forestal hi ha molta tensió. El control a què són sotmesos a l’entrada i a la sortida de les instal·lacions causa un malestar més que evident. Teòricament, l’administració, oficialment, no sap res. Oficiosament, fonts de la secretaria d’Estat d’Empresa i d’Andorra Business reconeixen amb la boca petita que Forestal sempre ha estat envoltat de més problemes dels que hauria. Però costa veure o reconèixer que un altre dels projectes bandera de la inversió estrangera suposadament productiva se’n vagi en orris. INSTAL·LACIONS DE FORESTAL. Però no sembla pas que les xifres de Forestal puguin alimentar el projecte que hi ha o hi havia al darrere. Potser la marca ha venut un centenar de bicicletes des que es va posar en marxa. I ara hauria de produir les bateries necessàries perquè puguin continuar funcionant. Per exemple. I segons les fonts properes als treballadors consultades, potser hi ha 300 bicicletes més en estoc. Encaixades. Però que ja tenen un temps i en aquest mercat tant dinàmic aviat quedaran obsoletes sense haver-se estrenat. Més que córrer, les bicicletes elèctriques de Forestal sembla que naveguen. Per molt que des de l’avinguda Santa Coloma, almenys de portes en fora, no s’acabi aclarint res de res. Des d’Arinsal les parets de l’edifici titularitat del quart parlen per si soles. Inversió sí, funcionament, res de res.