L’Alt tribunal inadmet el recurs d’empara en què Dolsa considerava que les decisions jurisdiccionals, i en darrera instància de la sala administrativa del Tribunal Superior, havien suposat una presumpta vulneració del dret d’accés a la jurisdicció, fet que situaria al recurrent en una posició d’indefensió material efectiva, per tal com se l’hauria privat de manera irraonable i desproporcionada per obtenir un pronunciament sobre el fons de la seva pretensió. No ho entén pas així el Constitucional. «La Constitució i, en particular, el seu títol VI (De l’estructura territorial) defineix els comuns com a corporacions públiques, a les quals no confereix cap legitimació activa a una part del consell de comú, ni a fortiori a un conseller considerat individualment» Dolsa atacava el pacte de socis entre l’AR+I i Grifols per a l’establiment de l’esmentat centre de recerca al Prat de la Farga. Els tribunals mai no s’han pronunciat sobre el fons de la qüestió en considerar que el conseller ordinenc no tenia legitimitat per atacar la decisió governamental, una decisió que considerava Dolsa del tot fora de lloc. O dit d’una altra manera, el conseller entenia que la interpretació de la legislació aplicable per part dels tribunals «és excessivament formal i rigorosa». I aquesta interpretació «li impedeix accedir a la jurisdicció i obtenir una decisió fonamentada en Dret sobre el fons de la causa, circumstàncies que, segons el seu parer, vulneren els seus drets reconeguts a la Constitució, concretament els drets establerts a l’article 10» i alhora també «vulnera les disposicions de l’article 6.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals». Però no ho entén pas així el Constitucional. El TC deixa clar que «la interpretació efectuada per la sala administrativa (del Tribunal Superior), d’acord amb la qual conclou que el recurrent no està legitimat per recórrer contra l’acte del Govern, està fonamentada i és conforme a la seva jurisprudència» i «no pot ser titllada ni d’absurda, ni d’arbitrària». En la fonamentació de l’aute d’inadmissió, el Constitucional recorda que Dolsa manté que els tribunals ordinaris no han tingut «en compte la seva qualitat de conseller de comú que li atorga, a criteri seu, una legitimació activa en la mesura en què es tracta d’un assumpte que afecta la parròquia de la qual és conseller». [related:articles:1] Tanmateix, «la Constitució i, en particular, el seu títol VI (De l’estructura territorial) defineix els comuns com a corporacions públiques, a les quals no confereix cap legitimació activa a una part del consell de comú, ni a fortiori a un conseller considerat individualment». «Per consegüent, l’argument del recurrent que addueix que el seu mandat comunal li confereix una legitimació activa general no és procedent. La interpretació de la legislació aplicable per part de la sala administrativa respecte d’aquesta qüestió és conforme a la llei i a l’esperit de la Constitució relativa a l’estructura territorial, no és ni excessivament formalista, ni excessivament rigorosa». Per tot plegat, i deixant clar que res no «impedeix que el recurrent accedeixi a la jurisdicció contra les resolucions del Govern, sempre i quan pugui demostrar el seu interès propi i legítim, d’acord amb la legislació vigent i amb la jurisprudència en la matèria. Els seus drets constitucionals en aquest cas no estan qüestionats», el Constitucional troba que el recurs d’empara plantejat per Dolsa «està mancat de contingut constitucional i, per tant, ha de ser declarat inadmissible a tràmit».