Els responsables de l’entitat estan farts de crítiques que, asseguren, majoritàriament estan infundades i, en certa manera, creuen que són fruit d’enveges. I creuen que «igual que Laika no es posa en com treballen la resta de col·lectius, el respecte hauria de ser mutu» i entenen que els atacs en moltes ocasions vénen perquè altres organitzacions, que demanen «total llibertat per fer les coses a la seva manera», no accepten els protocols que ja establerts a la gatera en el marc de la concessió que té atorgada Laika. [related:articles:1] Des de l’entitat que gestiona la gatera nacional s’admet que la primera planta de l’edifici que acull l’equipament «no estava adaptada per a gats a la base» i, per tant, es va fent com es pot. L’entitat assegura que ha satisfet a partir de donacions que rep o d’ingressos que obté dels afiliats, despeses que no li pertocarien. O actuacions a la gatera que no haurien d’haver afrontat. I assegura que en gran mesura si s’ha fet l’aportació extra des de l’administració és perquè, en xifres rodones, els darrers exercicis ha calgut una aportació privada d’uns cent mil euros anuals per poder afrontar les despeses que suposa la gestió de la gatera. Laika té quatre persones assalariades per poder assumir la gestió de la gatera nacional. I les fonts consultades han admès que una de les persones assalariades és la vicepresidenta de l’entitat Ara mateix, Laika té quatre persones assalariades per poder assumir la gestió de la gatera nacional. I les fonts consultades han admès que una de les persones assalariades és la vicepresidenta de l’entitat. Encara que pot semblar xocant, les fonts de l’entitat consultades han assegurat que una vegada fetes les consultes jurídiques pertinents s’ha arribat a la conclusió que dita contractació és legal. Aquest és un dels punts, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, que generen crispació en altres entitats. També genera malestar el comportament de la mateixa vicepresidenta de l’entitat. I, en aquest sentit, les mateixes fonts de Laika consultades han admès que de vegades hi ha algunes sortides de to que es podrien evitar, però que es justifiquen pels «atacs constants» que rep i el continu qüestionament que es fa a aquesta persona, que «té la formació adequada» per fer la feina que fa o, en tot cas, els seus criteris són tant correctes i ajustats com ho poden ser els dels responsables d’altres entitats animalistes que també tracten amb gats. Entre moltes altres coses, les fonts consultades de Laika han indicat que s’empren els protocols que hi ha acordats i validats fins i tot per l’administració. I que una de les campanyes en contra de l’entitat -a través d’una recollida de signatures al portal change.org- té el seu origen en l’acomiadament d’un voluntari que de forma reiterada no complia les instruccions donades. Les critiques més recents tenen a veure amb un gat en concret «i el Govern sap perfectament de quin cas es tracta». [related:articles:2] També han deixat clar les fonts consultades que, per exemple, des de la gatera nacional no es recullen gats del carrer així per així. La gestió de colònies, a les quals moltes vegades pertanyen aquests gats aparentment abandonats, va per una altra banda. Alhora, des de Laika s’explica també que la resta d’organitzacions animalistes el que no poden pretendre és «voler la llibertat de fer el que consideren convenient i el dia que no els ve de cap o no ho poden assumir exigir que sigui la gatera qui resolgui el problema sí o sí» i si des de Laika, com a concessionària de l’equipament, s’exigeix fer les coses d’una determinada manera, llavors tot són crits i soroll.