En el rerefons de tot plegat, més enllà dels intents de la fiscalia, en el seu moment liderada per Alfons Alberca, per obtenir elements per poder mantenir que Banca Privada d’Andorra (BPA) actuava de forma il·lícita, hi ha el fet que els dipositants de la casa de canvis argentina defensen que els diners que hi ha bloquejats al Principat els pertanyen, són els seus estalvis. I, per tant, dits diners se’ls han de retornar a ells i no pas als titulars de Jonestur, que a través de hòldings panamenys haurien fet arribar els dòlars a Andorra. Hi haurien arribat al seu dia, però, de forma bancaritzada. És a dir, pel circuit bancari internacionalment establert. Al seu dia, segons fonts coneixedores del procés, els responsable de Jonestur van contactar amb BPA i hi van arribar a una entesa per obrir comptes on dipositar diners que van assegurar -i ho van posar per escrit- que eren producte dels seus rendiments propis. Que eren el resultat dels seus guanys. D’aquesta forma, BPA va acceptar els titulars de la casa de canvi com a clients i van rebre a través de panamenyes un seguit de diners. Actualment hi hauria bloquejats, segons les fonts consultades, uns 90 milions de dòlars. Amb l’esclat del ‘cas BPA’ es va descobrir que bona part d’aquells diners no eren dels titulars de Jonestur sinó que havien transferit cap a Europa els dipòsits que al seu dia els havien confiat uns quants centenars d’estalviadors, de clients. Així, la casa de canvi pretenia resguardar-se dels típics ‘corralitos’ argentins però va caure en la gola del llop de l’administració andorrana i la intervenció de BPA. Han passat els anys, accions judicials -de Jonestur però també dels seus dipositants- i estira-i-arronsa diversos. Els titulars de Jonestur reconeixen ara el que suposadament van amagar al seu dia als responsables del banc i la fiscalia els permet pagar una multa amb els diners dels clients i poder recuperar, ells, la resta dels dipòsits actualment bloquejats, que arriben a uns 90 milions de dòlars Finalment, aquest estiu passat, i amb un canvi legislatiu previ, la fiscalia dirigida per Alfons Alberca i els màxims responsables de Jonestur van arribar al que es diu un acord de conformitat que, a priori, encara no està validat judicialment i és contra allò que estan batallant els clients de la casa de canvi. Els titulars de la companyia esmentada s’autoinculpaven. Reconeixien haver comès, com a mínim, una activitat bancària il·legal. I acusen en el marc del mateix acord a BPA i diversos dels seus directius de saber que això era així i de participar en l’operativa. L’admissió per part dels responsables de Jonestur comporta que s’estalviïn una eventual pena de presó i que la fiscalia andorrana els permeti dues coses: una, que paguin la multa que cobraria l’Estat andorrà -equivalent aproximadament a uns 36 milions de dòlars, el 40% dels dipòsits- a partir dels diners que hi ha bloquejats en els comptes. I, l’altre guany que fan, és que puguin recuperar per al seu gaudi la resta de dòlars congelats per ara. Més de 50. I aquest fet ha causat una notable indignació entre els dipositants, que es demanen com pot ser que el ministeri fiscal andorrà permeti pagar una multa amb uns diners que ara els titulars de Jonestur reconeixen que no són seus. Si fossin seus com van firmar i documentar a l’inici davant de BPA, no hi havia cap mena de delicte, més enllà que usessin uns instruments financers, uns hòldings panamenys, que almenys a l’inici havien presumptament constituït per desviar diners i suposadament blanquejar-los de testaferros de Cristina Kirchner. Però si ara aquests responsables de Jonestur admeten que els diners no eren seus i que havien operat a mode d’un compte Òmnibus, que és el que estaria prohibit, els clients de la casa de canvi ni entenen ni accepten que la multa del delicte sigui pagada amb els seus diners i, a més, recuperin ells els dipòsits sobrants en tan que titulars dels hòldings i no els seus reals propietaris, que són els estalviadors. Per això s’estan fent tot un seguit d’accions, que no estan resultant senzilles atès que tant els tribunals argentins com els andorrans, aparentment, segons les fonts, s’estan espolsant la responsabilitat i assegurant que a ells no els correspon conèixer del cas. Els representants legals dels dipositants de Jonestur estan promovent un conflicte de competències negatiu per mirar de bloquejar l’acord entre la fiscalia i els responsables de la casa de canvi de Mar del Plata. Alhora, estan interposant querelles per reforçar el seu argumentari. I el fet que consideren que estan sent víctimes d’una maniobra totalment il·legal.