Segur que la polpa de la taronja tindrà un paper important en la nutrició, però hi ha gent que no la suporta en un suc. Quan en demanes un, colat i sense polpa et miren com si volguessis beure sang de búfal albí o d’unicorn servida en un ou de Fabergé. De fet, aspirar a un suc sense elements estranys és del tot lògic, ja que no trobem restes de raïm en el vi o de xufa a l’orxata. Només cal recordar que ja, de nens, ens obsessionaven els grumolls en el Cola Cao. Però per curiós que sembli, queda estrany demanar un suc de taronja que no contingui polpa en aquesta època de cerveses artesanals, gin tònics amb hibiscus, baies i fruites del bosc; llets amb fitonutrients i isoflavones d’escaiola, ametlla, avena, arròs, coco, soja, o aquella que beu Luke Skywalker a la cuina de casa dels seus oncles Owen i Beru al planeta Tatooine a l’episodi IV de la saga ‘Star Wars’. Sense oblidar aquelles persones que fan el pa a casa calçats amb uns crocs i amb una peça triangular de tela lligada entorn del cap. En portava una Rocky Balboa en un entrenament, o el raper Makaveli, però en alguns casos el seu usuari sembla més aviat un personatge de ‘Nobleza baturra’. «El dia que va arribar el te verd als bars dels polígons industrials es van començar a perdre els valors» Tot això són els efectes col·laterals del dia que va arribar el te verd als bars dels polígons industrials, aquells d’on surts amb un tractament capil·lar amb l’oli del fregit de seitons, amb barres amb assentaments arqueològics de grassa, i escuradents d’edat indefinida a terra. Va ser, a remolc del te verd, quan es van començar a perdre els valors. Adeu, cigaló de Rom Pujol; hola, infusions variades: beuratges drenants per fer aigües majors i menors; tisanes per relaxar-te, per despertar-te, per cuidar-te la pell; tes de coloraines amb sabors mediterranis, indis, tropicals, amb aromes de canyella, de vainilla, de menta, de romaní i marialluïsa. El que sigui per depurar el cos i, sobretot, la consciència. Et cruspeixes per esmorzar un tros de cansalada amb alls tendres, unes costelletes de cabrit i una porció de pastís de Santiago, i remates la bacanal amb una tisana de poliol menta. I ja et quedes tranquil. Però és mentida: no hi cap infusió que ens redimeixi de la nostra golafreria i del nostre descontrol, que ens desintoxiqui dels excessos pantagruèlics o verbals, que perdoni els nostres pecats i ens porti a la vida eterna. Ni tan sols funcionen els batuts detox que beuen les ‘celebrities’ que van amb la bossa de Prada en una mà i el suc verd a l’altra: enciam, bròquil, bledes, espinacs i api. És com fer una queixalada a un tros de gespa. Això sí, sense polpa com ha de ser el suc de taronja. La lògica farà que al final, la polpa (com la veritat), s’acabi filtrant. Només cal el colador adequat.