A petició de l’Altaveu, davant les peticions que li van fer arribar extreballadors i l’entorn tant de professionals actuals com d’usuaris, la fundació ha donat el seu parer sobre la situació tot advertint que «no ha rebut cap queixa pels canals formals en relació amb una possible mancança de personal a la residència Albó ni dels representants dels treballadors i treballadores, ni tampoc des de l’Associació d’Usuaris, Familiars i Representants Legals de l’FPNSM (AUFARE) amb qui la direcció manté un contacte periòdic i regular». «Totes les tasques que desenvolupen els professionals del servei són les pròpies pel seu de lloc de treball. Les quals s’expliquen convenientment en el moment de començar a treballar» Tot assegurant que «totes les tasques que desenvolupen els professionals del servei són les pròpies pel seu de lloc de treball. Les quals s’expliquen convenientment en el moment de començar a treballar» per compte de la fundació, oficialment la institució explica que «el nombre de treballadors/res de què ha de disposar l’Albó l’estableix el conveni de col·laboració per a la prestació de serveis entre el Govern, la CASS» i la pròpia fundació, que «marca una ràtio d’1 professional per cada 20 residents en l’atenció nocturna». En aquests moments, manté la fundació, i més concretament en el torn de nit, la residència «disposa de tres auxiliars i un infermer (SAAS) per a les 42 persones residents que hi ha, un 50% superior al que estableix el referit conveni». En aquest sentit, la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell «és un centre sociosanitari no medicalitzat però disposa, a través del conveni de prestació de serveis assistencials que es va signar amb el SAAS el 2015, d’un servei d’infermeria les 24 hores i d’un servei de farmàcia». [related:articles:1] També es remarca des de la fundació que es disposa de «l’atenció d’un metge referent i un psiquiatre referent que no són permanents. En aquest servei de nit a la residència Albó, en els darrers mesos, no s’ha produït cap baixa de personal». Des de la fundació es remarca que els professionals de la casa «saben que puntualment hi poden haver episodis amb comportaments agressius quan es treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament». CONAVA I a partir d’aquí és quan bé un dels grans problemes que sí que es reconeixen obertament. En el darrer trimestre de l’any 2023, «el Govern, concretament la CONAVA, ha derivat tres noves persones que tenen un major impacte de problemes de salut mental i de conducta greus fet que altera el desenvolupament pel qual ha estat dissenyat el servei, adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament». És per aquest motiu que, ja «s’estan tenint converses amb el ministeri d’Afers Socials i Funció Pública per trobar el recurs terapèutic o les estructures que més s’adeqüin a les necessitats d’aquestes persones». «S’estan tenint converses amb el ministeri d’Afers Socials i Funció Pública per trobar el recurs terapèutic o les estructures que més s’adeqüin a les necessitats d’aquestes persones» En la resposta a l’Altaveu, la fundació també recorda que el 2015 «s’inicia el canvi dels models assistencials, amb una transformació cap al model d’atenció integral i centrada en la persona (AICP). Un model avalat a nivell internacional i que s’ha dut a terme amb el suport i el seguiment de la Fundación Pilares d’Espanya». Amb tot, la fundació sempre està «en un procés de millora i d’actualització constant». També parla de despeses i assegura que la fundació ha destinat el 89% dels diners «a l’atenció a l’usuari». «Els projectes innovadors adreçats a millorar la qualitat de vida de les persones ateses es desenvolupen gràcies a la solidaritat i als donatius que rep la fundació». També s’ha precisat que «les despeses associades a l’equip directiu suposen un 4% del total de les despeses de funcionament».