Davant d’aquest escenari, el ministeri d’Agricultura, que entre altres coses té encomanada el seguiment de la gestió de la gossera i la gatera públiques en tan què departament de l’administració que adjudica la concessió, es manté escrupolosament al marge de la situació. «L’administració ni ha de fer d’àrbitre ni s’ha de posar al costat d’uns i d’altres», han indicat les fonts consultades, que han recordat que el ministeri està treballant en la modificació de la Llei de tinença d’animals i necessita el consens de totes les associacions animalistes legalment reconegudes al país. Amb tot, és clar que des de l’administració s’està al cas del que passa i se’n fa el seguiment oportú. Les fonts consultades han recordat que essent els responsables ministerials conscients de la sensibilitat que generen els animals de companyia, i veient que al país hi ha oficialment registrats més de 9.000 gossos i més de 3.500 gats -al marge d’aquells gats que no surten de casa i no es registren o dels que formen part de colònies i que per la seva naturalesa feral no poden estar de cap manera a la gatera, i amb els quals treballa Laika, Ronronejand i Ecotècnic de manera oficial-, des del departament ja es va crear una àrea específica d’animals de companyia que ja ha començat a caminar i se la va dotant dels recursos necessaris. CONCESSIÓ Justament, han lamentat les fonts, tota la polèmica ja es va començar a instrumentalitzar abans d’acabar-se el 2023, justament quan finalitzava la primera fase de la concessió atorgada tant a GosSOS com a Laika i s’havia de decidir si es prorrogava l’acord d’un any en un any fins a un màxim de tres anys. Ja llavors, asseguren les fonts, el ministeri va sentir veus crítiques i va rebre comentaris molt negatius, especialment, respecte de Laika. «Però quan Agricultura va demanar a aquestes altres associacions si en el cas de posar en marxa un nou concurs s’hi presentarien, es va rebre una negativa per resposta. Volen ficar-hi el nas però sense assumir segons quines responsabilitats», han indicat les fonts. Davant d’aquesta situació, i veient que les auditories internes no eren pas negatives, es va acordar renovar la concessió als mateixos adjudicataris modificant el sistema de bonificació. Fins ara s’abonaven uns diners fixes i una part variable, però aquesta darrera part «acabava generant dificultats pressupostàries al departament» més enllà que comportava retards en el pagament a les concessionàries. D’aquí que es va establir un únic pagament, fixa del tot, en funció d’un nombre màxim d’animals que hi pot haver a la gatera i a la gossera, equivalents al 80% de l’ocupació dels equipaments. 120 gats i 50 gossos (amb deu més en règim d’acollida). «Quan Agricultura va demanar a aquestes altres associacions si en el cas de posar en marxa un nou concurs s’hi presentarien, es va rebre una negativa per resposta. Volen ficar-hi el nas però sense assumir segons quines responsabilitats» En xifres rodones, a GosSOS s’abonen uns 138.000 euros anuals i a Laika uns 90.400 euros, que són xifres força similars al liquidat durant aquest darrer 2023. En un cas lleugerament per sobre, en l’altre lleugerament per sota. Però serà responsabilitat de les dues concessionàries fomentar les adopcions per tal que no se superin les xifres establertes. En cas contrari, a les dues associacions, aparentment, no els hi sortirien els comptes i hi haurien de posar diners obtinguts per altres vies. Les fonts consultades han reconegut que com que les addendes contractuals, com els contractes de concessió inicials, se signen amb les entitats i no amb persones individuals, el ministeri d’Agricultura ho vol tenir tot molt clar i lligat. I admeten les fonts que el departament governamental tindria dubtes sobre la legitimitat que poden arribar a tenir el president i la vicepresidenta de Laika, Josep Mas i Sandrine Desruels, en tan què representants de tot un col·lectiu i veient les veus crítiques que han sorgit dins mateix de l’entitat. Per aquest motiu, en el cas de Laika, l’ampliació de la concessió està subjecta a què l’entitat fes una assemblea general de socis en la qual un dels punts de l’ordre del dia ha de ser, sí o sí, que se sotmeti a votació l’addenda inicialment acordada amb el ministeri. Aquesta assemblea està pendent de celebrar-se. Però si amb el quòrum suficient i les majories corresponents es dona llum verd a l’esmentada addenda voldrà dir que tot queda com s’ha acordat i que els pactes tiren endavant. Voldria dir, també, que una majoria de Laika considera que s’estan fent les coses correctament i que la col·laboració amb Agricultura és satisfactòria. Suposadament, segons les fonts consultades, des del ministeri es vol evitar, de totes totes, que s’imposin els personalismes i que es miri de rebaixar la tensió que hi ha entre persones. S’admet, de forma general, que des de l’administració s’ha de fer millores a l’equipament que acull la gatera. I que «Laika ha de poder millorar alguns espais» del recinte i afinar alguns protocols. Referent a la gestió de l’associació -i quines persones ha de contractar o de quina manera, per exemple- l’administració no té cap potestat (ni voluntat tampoc, segons les fonts) de posar-s’hi.