Qui va ser número 2 de Fernández Díaz ha assegurat «amb tota claredat» que «no hi va haver cap operació per carregar-se cap banc». Però també ha negat l’existència de la denominada ‘Operació Catalunya’ alhora que ha reconegut que es va investigar l’independentisme català o ha assegurat que no va existir l»Operació Kitchen’ però en canvi ha admès que la ‘policia patriòtica’ va captar com a confident el conductor del tresorer del Partit Popular (PP) Luis Bárcenas. De tot plegat s’hi ha referit Francisco Martínez en una entrevista a RAC1. [related:articles:1] L’exsecretari d’Estat de Seguretat Nacional espanyol ha explicat que va ser Andorra qui va demanar l’ajut d’Espanya per intervenir BPA, i com que «Espanya i Andorra tenen una bona relació», les autoritats espanyoles van prestar «assistència i suport» i es van coordinar a través de departaments com el Sepblac o les autoritats financeres. «Interior no intervé bancs ni té potestat per decidir en matèries com ara el blanqueig de capitals». També ha assegurat que cap funcionari, tot sol, no té al seu abast «carregar-se un banc». Preguntat per l’amenaça proferida per l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso, Martínez ha assegurat no estar al cas ni, aparentment, haver escoltat la gravació, a la qual «no vull donar ni treure credibilitat». En tot cas, ni «l’agregat d’Interior o qualsevol funcionari que amenaci amb carregar-se un banc ho te al seu abast. És inabastable». El número 2 de Fernández Díaz també ha vingut a dir que es van filtrar moltes coses, en general, als mitjans de comunicació que no haurien de sortir. Ha admès per exemple, que la qüestió sobre el compte de Xavier Trias a Suïssa, s’hauria «d’haver investigat millor» i ha donat a entendre que tot el que es feia era en base a indicis de delictes. Però en aquest cas s’ha contradit. Perquè ha evidenciat que en moltes ocasions s’anava a preu fet. [related:articles:2] I encara tornant a BPA ha deixat clar que «si després de les investigacions resulta que no existien elements suficients» per intervenir el banc, «primer a Andorra i després a Madrid, hi ha d’haver mecanismes de reparació». En aquest sentit, ha deixat entreveure que les autoritats espanyoles ja haurien arxivat el cas atès que els motius que es van donar a l’inici «no eren reals».