Els recurrents van fer diverses accions perquè se’ls acceptés com a part en la causa, considerant que eren els titulars últims dels dipòsits que estaven a la BPA en el marc d’unes societats titularitzades pels responsables de Jonestur. Alguns d’aquests clients ara recurrents, havien estat fins i tot encausats per blanqueig. De cop, però, se’ls va sobreseure l’acusació que es formulava com aquests per apartar-los de la causa i també es va refusar que tinguessin legitimació per poder participar en la causa penal i, per tant, poguessin frenar l’acord entre la fiscalia i els màxims rectors de la casa de canvis. [related:articles:1] En el marc de l’aute d’inadmissió recentment dictat pel Tribunal Constitucional, han quedat al descobert elements clau d’aquest acord de conformitat, de data 22 de juny del 2023. Així, els tres màxims responsables de Jonestur reconeixien la seva responsabilitat com a autors d’un delicte major continuat d’activitat financera il·legal i d’un delicte de blanqueig de diners o de valors realitzat habitualment mitjançant grup organitzat. En mèrits d’aquest reconeixement d’haver fet aquesta activitat delictiva -i d’assegurar que BPA n’estava al corrent-, els responsables de Jonestur s’estalvien pena de presó però se’ls imposarien multes d’11.250.000,00 euros, de 10.500.000,00 euros i de 10.500.000,00 euros, respectivament, així com un comís de 7.779.153,14 euros, acordant-se que totes aquestes sumes s’havien de fer efectives amb els diners dipositats en els comptes de la BPA a nom de les societats panamenyes, atès que els imputats eren els veritables drethavents d’aquestes societats. «La jurisdicció ordinària ha fonamentat aquesta negativa en què els recurrents no son propietaris dels béns que son objecte de la mesura cautelar de trava, sinó que només addueixen ser titulars d’un dret de crèdit o d’una ‘expectativa’ de crèdit» Quatre dies després de l’acord, ministeri fiscal es va oposar a la compareixença dels recurrents a la causa i a la seva legitimació per actuar en el procés penal, ja que considerava que no eren els vertaders drethavents dels drets embargats; també va demanar el sobreseïment parcial dels terceristes inculpats, perquè no existien evidències de criminalitat en contra seva. Elements, doncs, d’un canvi de rumb claríssim per poder anar també contra la BPA alhora que l’Estat acabava percebent prop d’uns 40 milions d’euros dels prop de 90 milions de dòlars dipositats. La resta, s’ho podrien endur els responsables de la casa de canvi argentina. El Constitucional considera que les resolucions per les quals es deixava al marge els clients de Jonestur no causen indefensió ni els ha vulnerat el dret a la jurisdicció. En efecte, creu l’Alt tribunal que les jurisdiccions d’instància han motivat degudament les resolucions, que estan ajustades a Dret i són congruents. Així, «la jurisdicció ordinària ha fonamentat aquesta negativa en què els recurrents no son propietaris dels béns que son objecte de la mesura cautelar de trava, sinó que només addueixen ser titulars d’un dret de crèdit o d’una ‘expectativa’ de crèdit». I afegeix que, «en aquest sentit, la Batllia exposa raonadament que no es troben dins dels supòsits de l’article 119 del Codi del procediment penal -encausat, querellant, ministeri fiscal, actor civil i responsable civil-, i que tampoc figuren com a titulars dels béns objecte de la mesura cautelar, de manera que no poden articular les seves pretensions en la jurisdicció penal». [related:articles:2] Per tot plegat, i entre altres coses, el TC manté en els seus raonaments jurídics, que «l’anterior asseveració no significa que els recurrents no disposin d’accions per a la protecció de les seves pretensions creditícies, sinó que aquestes no es poden vehicular en el procés penal del qual deriva aquest recurs». En efecte, entén que els clients de Jonestur, si escau, podran acollir-se a la via civil.