Des de Demòcrates, fonts de la formació es remarca que «tenim clar que és la principal preocupació actual de la ciutadania» i es defensa que «estem prenent mesures i atacant la problemàtica des de diferents àmbits», amb accions com ara la pròrroga de tres anys dels contractes vigents o a la compra de pisos per fer un parc públic d’habitatge». Reconeixen, però, que «cal seguir insistint amb aquestes accions». Des de Concòrdia, Núria Segués ha apuntat que «les dades no deixen de reflectir la realitat social que vivim ara a Andorra i tot el malestar que deriva dels preus i de la dificultat per comprar un pis». Ara, la consellera general també apunta que «ara arribem a uns nivells que mai s’havia vist, la xifra més alta des del 2002». I, per això, considera que «com a polítics, malgrat que ja hi estem encarats a posar solució, ens obliga a posar encara més esforços», ja que «és un problema que hem d’abordar des de les institucions» perquè «ara per ara, tal com està el mercat, no s’autoregula i hem d’engegar palanques i mecanismes perquè els ciutadans tinguin més facilitats». [related:articles:1] De forma similar s’expressa el conseller general del PS Pere Baró. «Cal un treball de reflexió, més aprofundit», ha indicat. Defensa el parlamentari socialdemòcrata que «vam fer un primer pas al debat monogràfic quan, Demòcrates, per primer cop, va acceptar que propostes nostres com l’índex de preus o una llei pròpia cal tirar-les endavant». Per això, «hi insistirem i serem inflexibles», tot i que adverteix que «estem lluny de resoldre el problema que, com que Govern ha arribat tard, és estructural». Des d’Andorra Endavant, la seva líder parlamentària, Carine Montaner, ha manifestat que «és preocupant que la gent destini cada vegada un percentatge més gran dels seus ingressos al lloguer» i, ja globalment, ha posat en relleu que el de l’habitatge «és un problema que es gangrena des de fa molt de temps i la majoria ha anat fent pedaços». Per això, «celebrem que, per fi, s’hagi arremangat les mànigues i escolten les minories per consensuar propostes». També avisa, però, que «el temps per engegar les accions com pot ser el parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible és el que és i no es pot escurçar». Per la seva banda el liberal Víctor Pintos ha volgut recordar que «la problemàtica és una realitat i el Govern ha pres nota i està fent esforços per revertir la situació». Tot i això, entén que «cal ser conscients que la solució no es pot dur a terme d’un dia per l’altre» i ha apuntat que s’han aprovat crèdits extraordinaris per comprar i rehabilitar edificis en desús per posar pisos al mercat de lloguer a preu assequible. SOBRE L’ACORD AMB LA UE L’Observatori també posava en relleu una important divisió de la ciutadania a l’hora de valorar l’acord d’associació. Per a les formacions del Consell, això també els posa deures. Des de demòcrates es té clar que cal treballar perquè «la població pugui tenir una opinió fonamentada i arribar al referèndum amb tota la informació necessària per prendre una decisió». Apunten, però, que «això és responsabilitat de tots, també dels grups parlamentaris» Des de Concòrdia, Segués posa en relleu el fet que «s’ha revertit la tendència de les darreres enquestes» quan «la gent estava a l’expectativa però que no els semblava malament l’acord [d’associació] que s’estava fent». En canvi, ara, «aquesta xifra ara va disminuint i creix el nombre de gent que aposta per l’actual status quo». També alerta que «hi ha un problema d’informació», ja que «molta gent encara no està al corrent». [related:articles:2] Per la seva banda, Baró remarca que els resultats de l’enquesta evidencien que «cal explicar molt bé, detalladament, tot el que significa aquest acord; els beneficis i també les plomes que podrem perdre». I, en aquest sentit, recorda que el PS «ja ha començat a fer un treball de pedagogia» que ha d’anar dirigit tant «als professionals com a la gent del carrer». El conseller general es mostra convençut que «si ho fem correctament, el sí serà molt superior al no», però també alerta que «no ajuda és el discurs de la por del senyor Xavier Espot; a la gent li crees encara més rebuig». Des d’Andorra Endavant, Montaner apunta que «l’estudi reflecteix les percepcions d’una mostra de la ciutadania, però no es tracta del resultat del referèndum». I, en aquest sentit, apunta que «no hi ha hagut una explicació clara del contingut i hi ha annexos que encara no estan tancats» i que «una paraula pot canviar el sentit del que s’havia pactat verbalment». A la vegada, avança que «caldrà fer molta pedagogia sobre els pros i contres». Per la seva banda, Pintos ha apuntat que «per als residents ja els hi va bé mantenir l’estatus quo», però remarca que «si surt un ‘no’ en el referèndum no es podrà mantenir l’estat actual». Així doncs, considera que «s’ha de caminar cap a Europa mantenint les singularitats i no és bo posar-nos d’esquenes». El parlamentari liberal remarca que «als andorrans els hi fa falta informació del que suposa el tractat» i creu que «és una qüestió de temps».