Com ha anat el començament d’aquest segon mandat? No deu ser el mateix aterrar quan no es té experiència que ara. Evidentment, no té res a veure. Aquest cop ja sabem com funciona la casa. Fa quatre anys ens faltaven moltes figures clau que també es van haver de suplir. És a dir, va ser tot al mateix temps, no era només la meva persona com a cònsol, era molta gent que havien de posar-se al dia i agafar les noves funcions. Aquesta vegada no. Sí que tenim un nou equip, majoritàriament hi ha molta gent nova, però estem treballant molt bé. És un equip dinàmic, amb moltíssimes ganes. Què espera de diferent els propers quatre anys, tenint present que el mandat passat va estar condicionat per la pandèmia. La pandèmia no ens va deixar ni els 100 dies de gràcia. Jo el que espero d’aquest segon mandat i darrer, és que puguem optimitzar totes les nostres accions, que siguem eficients i que deixem realment coses bones per a la parròquia. I em refereixo tant a instal·lacions com al fet de poder-la posicionar com la parròquia capdavantera. Per exemple, tenim aparcaments en cartera que s’estan fent, que pensem que ens donaran, a la llarga, autonomia financera. Jo no ho veuré, però d’aquí uns anys el comú hauria de tenir amortitzades aquestes obres i, per tant, això dona un rendiment. I de manera general, deixar una parròquia millor. En la primera sessió de consell de comú ja van complir amb una de les promeses electorals i van aprovar la suspensió de les llicències urbanístiques. Com s’ha rebut la mesura? Jo crec que s’ha rebut bé. Vam rebre, potser els dos primers dies, trucades de persones que estaven preocupades per la seva situació, des d’aquells que ja ho tenien entrat i volien saber si això els afectava, que no els afecta, perquè jurídicament ens van dir que qui ja ho ha entrat no pots fer marxar enrere. I altres trucades de gent que estaven preparant coses i, evidentment, es troben afectats per això. Però jo estic molt tranquil·la en el sentit que això ho portàvem al programa electoral, ho vam dir durant tota la campanya i, per tant, no hauria de ser cap sorpresa per ningú. «Una de les propostes és posar dins de les normes urbanístiques que hi hagi d’haver un percentatge de pisos que puguin ser per famílies treballadores normals» Va dir que seria temporal per fer els estudis de càrrega. Sí, és una parada temporal per realment estudiar la parròquia en aquest moment de preocupació. Parlo d’estudis de càrrega i revisió del pla d’urbanisme que ens servirà, justament, per aportar el que puguem en matèria d’habitatge. Per exemple? Una de les propostes és posar dins de les normes urbanístiques que hi hagi d’haver un percentatge de pisos que puguin ser per famílies treballadores normals. I aquí, a dins de la revisió, ens ajudarà a saber quants, on han d’estar.. I després la preocupació urbanística que hi ha també sobre la taula de totes les administracions públiques i de la ciutadania, aquesta preocupació que no ens podem carregar el país, el paisatge. Si s’ha de continuar construint ha de ser tenint en ment els recursos que tenim, siguin naturals o paisatgístics, i amb aquella intenció també de treballar pels nostres béns culturals. Creu que la suspensió de llicències s’hauria d’haver adoptat a nivell general de tot el país? Sí, en un món ideal sí que estaria bé, però a dia d’avui els comuns tenim autonomia amb les decisions i, per tant, nosaltres ho veiem així i els altres no sé com ho veuen. Però aquesta reflexió, jo ja l’he dit diverses vegades: els comuns ens podem posar d’acord o no, però sí que hi ha uns organismes, un Consell General, que té la capacitat d’obligar. És a dir, si es fa una llei amb les majories corresponents ho podien haver parat ells mateixos. Per tant, és el que sempre he dit, que nosaltres, com a parròquia, farem tot el que podrem per millorar de manera general el paisatge i l’urbanisme, però arribarem on arribarem, perquè és una cosa de tots. Quines mesures concretes tenen en ment que es puguin tirar endavant amb aquesta revisió del pla d’urbanisme? A veure, tot això és una feinada molt important. És a dir, hi ha moltes coses a rumiar. Una és justament veure fins on podem créixer. Nosaltres d’entrada hem de treballar amb aquesta perspectiva dels sis anys de la durada del pla d’urbanisme, perquè podem treballar més enllà, però jo no hi seré segur i, per tant, sí que ens podem imaginar coses, però segons qui arribi d’aquí a quatre anys s’ho carregarà. Per tant, crec que val més que ens concentrem en el que sí que podem fer ara. I en què pensen? Hem de veure què podem absorbir fins ara i, a partir d’aquí, una mica els diferents eixos que vam estar dient durant la campanya: volem protegir o no els nostres nuclis històrics, els nostres béns… Això condicionarà coses. Tenim clar que no volem més torres, això crec que ho puc dir de manera molt afirmativa. És a dir, nosaltres no donarem drets per fer torres a altres llocs. Vaja, hauria de passar una cosa molt grossa, però a dia d’avui ho veig molt improbable, per no dir impossible. És a dir, el nou POUP no donarà aquests drets de construcció en cap altre lloc de la parròquia. Exactament. Perquè ja no ens agradaven i ara crec que la gran majoria de la ciutadania pensa el mateix. A partir d’aquí, cal pensar en els serveis públics, és a dir, quins serveis, quins espais necessitem, perquè si continuem creixent, necessitarem aparcaments, parcs… Cal veure per cada barri o per cada nombre d’habitants que és el que fa falta, i això també és una cosa que la volem estudiar. Després teníem l’estudi dels valors del lloguer: un pis de 100 metres quadrats ha de tenir el mateix lloguer si està al centre vila o si està més amunt? No ho sé. Si és una zona residencial potser serà més car a dalt, però si no és una zona residencial potser serà més car al centre, perquè és millor estar al centre per d’altres qüestions. Li he sentit dir que voldrien canviar els terminis de les llicències d’obres. Sí, això a mi també és una cosa que em preocupa molt, perquè jo m’ho he trobat aquests quatre anys. «Si s’ha de continuar construint ha de ser tenint en ment els recursos que tenim, siguin naturals o paisatgístics» Fins ara hi havia algun límit de durada d’aquestes llicències? Caducaven en algun moment? Sí, ara em sembla que tenen un any per començar l’obra i que poden demanar prorrogar-ho un any més. Després tenien tres anys per acabar l’obra i també poden demanar pròrrogues. Però sembla ser que algunes vegades, si es pactava dins d’un conveni, podies anar més enllà, que és el que ens va passar amb el Falgueró. És una cosa que estàs aquí quatre anys, els tres primers ningú te’n parla d’aquestes torres, potser sents alguna cosa, però no es mou res i penses que potser no ho faran. I de cop et trobes que hi ha uns drets i no hi pots fer res. En el cas del Falgueró, quant temps feia que estaven demanades les llicències? Des del 2018 o el 2019 no ho recordo exactament, però va anar en base a la revisió del POUP que es va fer el 2018. És a dir, abans no ho podien haver fet. Per tant, el que m’agradaria és, per exemple, si algú et presenta una llicència per fer una obra molt gran, si se li dona poc temps i no ho pot fer, doncs tornem a zero, i quan la vulguis fer ja en parlarem. Perquè això també et permet no tenir les coses semihipotecades. En els estudis de càrrega, hi ha algun element a desenvolupar que tinguin clar, alguna mesura concreta? Reduir, per exemple, la capacitat d’edificació en algunes zones? A veure, més que una mesura concreta, tenim la filosofia. Per exemple, si tenim un centre històric i pensem que l’hem de valoritzar, i nosaltres ho pensem, doncs potser sí que qui tingui terrenys al voltant, el que podien fer abans, ara no ho podran fer. Per això hi havia els entorns de protecció, no? Sí, a més, això ho hem parlat amb la ministra Mònica Bonell i ella té voluntat de tirar-ho endavant. Nosaltres també pensem que ens hi juguem molt. Volem ser un país turístic, un país que posa en valor el seu patrimoni, la seva història i la seva cultura, i ens carreguem el que tenim d’una mica de valor i d’atracció turística? «Com a parròquia, farem tot el que podrem per millorar de manera general el paisatge i l’urbanisme, però arribarem on arribarem, perquè és una cosa de tots» Però es pot avançar alguna mesura que s’inclouria en la revisió del POUP? El que tenim clar, com dic, és la filosofia. Però li posaré un exemple, sense tenir la solució: Fiter i Rossell. Ara farem el nou aparcament del Falgueró que segur que serà una millora, però a la part alta, potser, encara continuen faltant equipaments, aparcaments… Doncs no sé si hi ha la possibilitat, perquè allà també s’està construint molt, de pensar en alliberar espais públics i fer un aparcament, per exemple. Perquè vegi que el raonament és anar veient què es pot fer en cada zona. I tota aquesta feina, estan segurs que es podrà fer en aquest any de termini que hi ha de suspensió de les llicències? Nosaltres farem tot el que puguem perquè així sigui, perquè també sabem que no podem paralitzar-ho tot durant molt temps. A més a més, fa temps que se’n parla i s’ha de fer, no? Ara estem treballant justament en plecs de bases per als estudis complementaris, que necessitem empreses especialitzades que ens ajudin. Per tant, ho anirem llançant de seguida que ho anem tenint, tirarem tot això endavant per tenir al final tots els elements per fer la foto global. Lligat amb el tema d’urbanisme hi ha l’habitatge. Com estan les obres dels pisos de l’avinguda del Pessebre? Saben quina previsió té Govern per començar la seva part? La nostra part està en marxa, però amb les eleccions i que es van ajuntar amb les vacances de Nadal, ha fet que a finals d’any no poguéssim parlar amb Govern. Ara hem de fer una reunió amb ells perquè crec que ara sí que els hi ha de començar a urgir una mica fer el plec de bases, perquè sinó acabarem primer nosaltres i quedarà a mitges. Si s’han de materialitzar mesures, no queda una altra, no? És clar, i que això està en marxa. Com que és la mateixa parcel·la, no deixarem l’obra a mitges. Nosaltres fem l’aparcament i fem la plaça, però per exemple, hi haurà instal·lacions comunes, temes elèctrics, que és evident que hi ha d’haver una certa connexió, i a més a més que hi ha una necessitat molt important. Jo crec que el Govern segurament també estava esperant que ens assentéssim, i molt en breu suposo que parlarem d’això. «Les torres a nosaltres ja no ens agradaven i ara crec que la gran majoria de la ciutadania pensa el mateix» Han començat a treballar altres mesures que podrien fer des del comú? El que hem començat a tenir són converses, de moment bastant informals. En breu ens reunim amb uns representants d’un banc i volem reunir-nos amb tots, perquè volem veure com ajudar, com facilitar l’entrada al mercat de venda per treure pressió al mercat de lloguer. I per això, evidentment, necessitem els bancs perquè son qui donen els préstecs a les famílies, i també qui té molt coneixement d’aquest àmbit. I coses com incentius o de poder incidir en el mercat de lloguer ho tenim en marxa amb tot el que deia. Per exemple, l’estudi dels valors de lloguer, perquè qui té lloguers normals, doncs que se’l premiï, i en canvi, aquells que es passen, com a mínim, potser que paguin més i així podrem ajudar més a la gent que està patint. Després, tenim el tema de l’impost de construcció, de fer una rebaixa únicament si es fan pisos de lloguer assequible. Són coses que ara les tenim en cartera i que el fet que estiguin parades les llicències també ens permet rumiar-ho bé. Entec que és un conjunt d’accions a aplicar. Sí, i com deia el pla d’urbanisme és l’eina que diu si en una zona pots fer-hi espais comercials o no, despatxos o no i és aquí on mirarem d’incidir en el què deia d’intentar que hi hagi un percentatge de pisos que no siguin de luxe, per exemple. Tot per mirar de resoldre, que no se si ho aconseguirem, però en tot cas, per anar posant remei a la situació tan greu que necessitarà diferents mesures. Algunes estan en mans de Govern i aquí també desitgem que es fiquin més les piles, amb el tema dels pisos de la gent de fora, veure com es poden posar al mercat, el tema dels apartaments turístics, tot i que no és tan un problema d’Escaldes perquè en tenim pocs… Algú ha vingut al comú a dir-los que estaria disposat a fer pisos a preus assequibles? Hi ha hagut converses, però a dia d’avui el que et diu la gent és que aquí surt molt car construir, fins i tot per a aquelles famílies que tenen terrenys. Per tant, és una cosa a valorar, no sé si és que aquí és més car que construir segons a on, que puc entendre que pot ser a la plana de Vic, per dir alguna cosa, pot ser més fàcil que no aquí que tenim pedra, que tenim desnivell, però és clar, si aquí ens costa més car que a la Cerdanya, doncs mirem què passa. Però a mi també em preocupa molt que la solució hagi de passar únicament per construir més i més, perquè aquí és on ens carregarem el paisatge i faltaran recursos, perquè si hi ha sequera, l’aigua no ens la inventarem. I temes com la mobilitat també s’han de resoldre. És a dir, la solució no pot ser construir i construir, perquè ens hi farem mal. «Em preocupa molt que la solució hagi de passar únicament per construir més i més, perquè aquí és on ens carregarem el paisatge» Tenint en compte el canvi de color polític que hi ha hagut al comú d’Andorra a la Vella, es pot preveure més treball conjunt? En principi tenim més afinitat ideològica, i de fet, tenim persones que venen d’alguns partits. Això porta a pensar que sí, tot i que és veritat que malgrat que quan vam començar fa quatre anys no va ser fàcil amb DA en general -digues-li Govern, digues-li comuns, digues-li una mica tot- amb els quatre anys jo crec que el sentit comú es va imposar i al final parlant la gent s’entén i estàvem treballant bastant bé també amb els altres comuns. Però sí que és veritat que hi ha una predisposició potser per optimitzar més certes coses, potser mancomunar alguna qüestió que fins ara no s’havia fet, però estem pendents d’una reunió amb els cònsols d’Andorra a la vella. Mancomunar l’autobús, per exemple? Sí, aquesta és una de les qüestions que ens agradaria veure perquè té un cost important i s’ha de valorar si es pot mancomunar, si així costarà més barat o si té sentit. Hem de veure quins són els contractes en curs, tant els nostres com els d’ells. Jo potser tinc una necessitat immediata de reflexionar i ells potser tenen un contracte que no els ho permet. Però sí que són de les qüestions que volem parlar. I la connexió de l’aigua? A veure, el tema de la connexió de l’aigua l’havíem treballat ja amb el cònsol David Astrié i, de fet, no es va acabar de firmar en aquell moment perquè hi havia les eleccions i no ens va semblar adient. És a dir, si s’hagués tingut abans, segurament ja estaria fet. Però em consta que el nou equip ho veu igual i jo crec que en breu s’hauria de materialitzar. És una manera de donar seguretat als dos comuns.