La plataforma en qüestió, que agrupa la majoria de sindicats de l’administració, és la que al seu dia va donar cobertura a una de les representants dels afiliats que acabaria sent elegida (Jacqueline Caubet). L’altra representant dels assegurats (Montserrat Martínez) tenia el suport implícit del Sipaag, un dels pocs sindicats de la Funció Pública que no està a la plataforma. Formalment, les dues representants estan a l’expectativa de l’auditoria externa que s’ha encomanat i que està en marxa. La plataforma, però, es podria avançar. [related:articles:1] És evident que hi ha una indignació i un clam generalitzat que la mala gestió a la CASS, que és evident, no pot quedar impune. De fet, l’Altaveu va demanar obertament als responsables del consell de la parapública si seria adient que el ministeri públic iniciés d’ofici una investigació sobre el funcionament de la CASS. La resposta del president, Marc Galabert, va ser clara: «Està en el seu dret.» Caldrà veure quin camí agafa la institució dirigida per Xavier Sopena. Però habitualment segueix les directrius marcades, poc o molt, pel Govern. I no sembla, per ara, que l’executiu tingui massa intencions de fer res una vegada va ser el propi Xavier Espot i la ministra Trini Marín els que van collar el grup demòcrata perquè s’aprovés fins i tot fora de termini, quan el projecte de llei del pressupost ja estava tancat a nivell parlamentari, una esmena que suposava la condonació del deute. I en cap cas no va condicionar aquesta esmena a aclarir d’altra banda què havia passat i reclamar responsabilitats. [related:articles:2] Però la societat civil a la qual es va referir Galabert en la seva compareixença d’aquest divendres exigeix mesures sense pal·liatius. Fins i tot dimissions. Cert és que la persona més assenyalada, pels anys que ha comandat la CASS, Joaquima Sol, fa uns mesos que ja és fora de la institució. Va arribar al final de la seva trajectòria professional. Està jubilada. Però el focus està sobre ella i sobre aquells que havien de gestionar tota la divisió de pensions en el marc de la Seguretat Social. L’ANTECEDENT És probable que hi hagi algun sindicat lligat a l’administració, sinó la pròpia plataforma -fonts del Sipaag han deixat clar que la qüestió no s’ha tractat ara per ara-, que acabi portant el cas a la fiscalia. De fet, un afer lleugerament similar però molt més limitat i menys quantiós està hores d’ara judicialitzat. En efecte, un error en la mútua de malaltia dels funcionaris va fer que alguns treballadors públics cobressin de més. I, a priori, no es va reclamar pas a tots. Un error en la mútua de malaltia dels funcionaris va fer que alguns treballadors públics cobressin de més. I, a priori, no es va reclamar pas a tots. Aquest cas està a la Batllia després de passar per la fiscalia Doncs el cas es va posar en coneixement de la fiscalia, algun dels sindicats de l’administració va querellar-se, com a mínim, contra la qui llavors era la presidenta de la mútua, i el cas està en instrucció a la Batllia després que el ministeri fiscal considerés que hi havia elements de naturalesa delictiva. Atès aquest precedent, sembla clar que hi pot haver moltes possibilitats que es posi en coneixement de l’acusació pública el cas. Evidentment, el cas de les pensions d’invalidesa parcial té un impacte molt major, quant a afectats i quant a la repercussió dinerària. A més, fa molt temps que el descontrol durava. Per tant, caldria aclarir què va passar, si hi ha una eventual administració deslleial associada a una malversació de fons públics i, si fos el cas, qui o quins són els responsables de tot plegat. El clam perquè no hi hagi impunitat és evident. Potser la fiscalia l’està sentint. Caldrà veure si l’escolta. [related:articles:3]