L’assemblea general ordinària del Col·legi d’Advocats (CADA) que s’ha de celebrar el proper dia 15, dijous de la setmana vinent, hauria d’aprovar una modificació estatuària que va lligada a la modificació de la llei que regula la professió. Aquestes modificacions afecten principalment les normes de col·legiació i de suspensi. També s’obre la porta, de nou, a remunerar el càrrec de degà, s’estableixen clarament les proporcions de vots necessàries per adoptar certs canvis o es deixa ben clar que el CADA ha de promoure l’arbitratge. En l’esmentada assemblea també s’haurà d’aprovar la nova junta, que serà pràcticament idèntica a l’actual. És a dir, Sònia Baixench i Miquel Bellera seran degana i vicedegà i a la resta de l’equip hi torna Anton Borrell en el lloc de Margarida Marticella. És l’única candidatura. Un grup d’antics degans, amb Manuel Pujadas, Sophie Bellocq o Maite Bourgeaud van intentar buscar una candidatura alternativa, i fins i tot havien convençut l’advocada i exparlamentària Eva López perquè es presentés al càrrec de degana, però quan López va comprovar que l’havien situat en un carrer sense sortida, en poc menys que un embolic, va declinar l’oferiment. S’haurà d’aprovar la nova junta, que serà pràcticament idèntica a l’actual. És a dir, Sònia Baixench i Miquel Bellera seran degana i vicedegà i a la resta de l’equip hi torna Anton Borrell en el lloc de Margarida Marticella. És l’única candidatura Així les coses, el més sucós aparentment de l’assemblea són els canvis plantejats en els estatuts, que se’n van a 113 articles més una disposició transitòria i una de final. El primer bloc de canvis importants fa referència a les normes per a la col·legiació. Així les coses, per ser admès al col·legi és necessari, d’entrada, estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o, en el cas de l’exercici professional titulat es desenvolupi exclusivament, per compte aliè, acreditar que es disposa d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent. També estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, aquesta possessió s’entén referida als seus estats d’origen i disposar d’una titulació d’ensenyament superior del nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ). Els estudis oficials d’ensenyament superior han de ser cumulatius, el primer cicle 6A MAQ, ha de ser en dret i el segon cicle, 7 MAQ, ha de ser en l’àmbit del dret i lliurats o reconeguts pel Govern. També cal que es compleixin un seguit de requisits que, alhora, són motius de suspensió de la col·legiació si no es compleixen i ja s’és col·legiat. Així, no es pot haver estat condemnat per delictes majors dolosos, en qualsevol grau de participació, que hagin estat comesos com a conseqüència o en el marc de l’exercici de la professió d’advocat, ni al Principat ni a l’estranger, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals. En cas de condemna amb posterioritat a ser admès com a membre exercent, la Junta de Govern decideix, mitjançant resolució motivada i després d’haver concedit un termini de 15 dies al col·legiat per formular al·legacions, la suspensió de l’advocat en l’exercici de la professió i, un cop la resolució ha esdevingut ferma, ho comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. La junta de govern, a petició de l’interessat, deixa sense efecte la suspensió quan el col·legiat acredita la cancel·lació dels antecedents penals. No es pot estar incapacitat per a l’exercici de la professió, en concórrer alguna de les circumstàncies previstes a l’article 8 de la Llei 48/2014. No es pot trobar l’aspirant o col·legiat comprès en cap de les causes d’incompatibilitat per a l’exercici de la professió previstes a l’article 9, o de prohibició de l’exercici de la professió. Cal obtenir l’autorització de l’exercici de la professió titulada per part del Govern. S’ha d’estar en possessió dels certificats d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat lliurat pel col·legi. I finalment s’ha d’haver estat admès a actuar davant els tribunals andorrans, segons disposa l’article 98 de la Llei qualificada de la Justícia. També es deixen clares quines són les circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de la professió d’advocat. En aquest cas, els impediments físics o psíquics que per la seva naturalesa o entitat impossibilitin el compliment de les funcions atribuïdes als advocats. La inhabilitació o la suspensió en l’exercici de la professió d’advocat, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma. L’expulsió del col·legi mitjançant una resolució col·legial ferma. El procediment d’incapacitació és el previst a l’article 8 de la llei que regula la professió. CURTA DURADA Un dels aspectes que més dubtes o neguit suscita és la denominada col·legiació de curta durada. Aquella possibilitat que estrangers no residents puguin actuar durant trenta dies l’any davant els tribunals andorrans. Es regularia en un nou article 6 bis que estableix que «per exercir com advocat en règim de curta durada, el professional del dret no resident ha de complir els requisits establerts a l’article 7.2.c) de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra». Aquest precepte, ja reproduït anteriorment, exigeix «estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ). El primer i el segon cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior, 6A MAQ i 7 MAQ, cumulativament, han de ser en l’àmbit del dret i lliurats o reconeguts pel Govern». L’exercici de curta durada no podrà superar els 30 dies per any natural que s’hauran de fer o bé mitjançant d’una sol·licitud de 30 dies consecutius, o bé, mitjançant dues sol·licituds de 15 dies consecutius que hauran de complir-se dins de l’any natural. I la intervenció de diversos professionals que actuïn per compte d’una mateixa empresa no pot desvirtuar el límit temporal previst a l’apartat anterior. La vulneració d’aquest principi es considera un supòsit d’intrusisme. L’exercici de curta durada no podrà superar els 30 dies per any natural que s’hauran de fer o bé mitjançant d’una sol·licitud de 30 dies consecutius, o bé, mitjançant dues sol·licituds de 15 dies consecutius que hauran de complir-se dins de l’any natural El professional que vulgui exercir una professió titulada en les circumstàncies previstes anteriorment «ha de sol·licitar l’autorització al ministeri competent en matèria de professions titulades, amb la antelació mínima de deu dies hàbils respecte a la data prevista per començar l’activitat que suposa l’exercici de la professió titulada. A la sol·licitud ha d’indicar el tipus i l’abast de l’activitat esmentada, el lloc o els llocs on es desenvoluparà i la durada estimada de l’activitat. Així mateix, ha de justificar la raó que motiva l’exercici professional de curta durada i ha d’aportar la documentació indicada en aquest article». En el cas de professions col·legiades, «s’ha d’adjuntar a la sol·licitud referida a l’apartat anterior una còpia del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o estranger i, si escau, la resolució de reconeixement acadèmic de la titulació exigida per exercir la professió emesa pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior». Així mateix, «s’ha d’adjuntar un certificat acreditatiu de la col·legiació efectiva i vigent en un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, del compliment de les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats» i que la persona interessada no es troba afectada per cap tipus de prohibició per a l’exercici de l’activitat o per cap tipus de sanció disciplinària, així com de la vigència d’una assegurança que cobreixi expressament la responsabilitat derivada de l’exercici de la professió a Andorra. El ministeri competent en matèria de professions titulades, el d’Educació habitualment, «remet una còpia de la sol·licitud i la documentació presentades per la persona interessada per tal que el col·legi acordi la inscripció temporal en el termini màxim de deu dies hàbils des de la recepció de la còpia de la sol·licitud i sempre que hagi recaigut la resolució favorable del ministeri. Aquesta inscripció temporal comporta la subjecció de la persona interessada a les disposicions disciplinàries legals i estatutàries i els codis deontològics vigents, igual que els altres membres». Finalment, «els professionals que exerceixin una professió titulada en les circumstàncies previstes en aquest article resten sotmesos a les normes deontològiques i a les normes estatutàries dictades pel col·legi així com qualsevol altra norma de caràcter professional, jurídic o administratiu que estigui directament relacionada amb la titulació i, en particular, pel que respecta a la definició de la professió, l’ús de títols i la negligència professional greu que es trobi directament i específicament relacionada amb la protecció i la seguretat del consumidor». RECURSOS I INFRACCIONS GREUS Dues de les qüestions que són més extensament regulades de nou tenen a veure amb els recursos i les infraccions greus. Així, en primer terme, es fixa en la proposta de nova redacció dels estatuts, que «les resolucions i els acords de la junta de govern poden ser recorreguts davant de la mateixa junta de govern, en el termini d’un mes de l’endemà del dia en què es notifiquen». L’òrgan executiu de direcció disposa d’un termini de 15 dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la secció administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei del Procediment Contenciós Administratiu. «La impugnació ha de ser motivada i fonamentada als efectes de determinar si es donen els motius d’impugnació que es valoraran per una comissió de 7 membres exercents creada ad hoc mitjançant el procediment d’insaculació que haurà d’emetre una resolució admetent o no la impugnació. Aquesta resolució no és recurrible» Els acords de l’assemblea general poden ser impugnat davant de la mateixa assemblea general, també en el termini d’un mes a comptar de la notificació o del dia en què la persona interessada n’hagi tingut coneixement sempre que l’acord sigui contrari a la llei de la professió o als estatuts o bé sigui greument lesiu pels interessos del col·lectiu. «La impugnació ha de ser motivada i fonamentada als efectes de determinar si es donen els motius d’impugnació que es valoraran per una comissió de 7 membres exercents creada ad hoc mitjançant el procediment d’insaculació que haurà d’emetre una resolució admetent o no la impugnació. Aquesta resolució no és recurrible.» En cas d’admissió de la impugnació, el degà o la degana han de convocar amb caràcter extraordinari en el termini d’un mes l’assemblea general i traslladar als membres del CADA la impugnació presentada. L’assemblea general ha d’emetre per majoria simple de vots una resolució motivada en la mateixa sessió, mitjançant votació secreta. La resolució expressa o tàcita del recurs pot ser impugnada, com ja s’ha apuntat anteriorment, davant de la secció administrativa de la Batllia, en la forma i els terminis previstos per la Llei del Procediment Contenciós Administratiu. Quant a les infraccions greus, se’n fixen set. L’incompliment dels deures o de les obligacions establertes en la llei o en els estatuts del col·legi, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu. L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del col·legi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu. Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels advocats en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció col·legial molt greu. Més infraccions greus. L’incompliment de resolucions fermes adoptades per la junta disciplinària en expedients disciplinaris. La manca de realització de formació continuada d’acord amb el mínim d’hores establert per la junta de govern. La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu. I, finalment, la comissió de dos infraccions col·legials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. REMUNERACIÓ I PUBLICITAT Altres canvis que es pretenen introduir als estatuts tenen a veure amb la publicitat i amb la remuneració de la persona que exerceixi del càrrec de degà. Així, en aquest darrer sentit, quedaria clar en l’article 47 que fixa quins són els òrgans col·legials, que «el càrrec de degà és retribuït amb la remuneració que acorda l’assemblea general». Una assemblea general que ha de ser ordinària. I també se cita, en relació amb la primera de les dues qüestions precitades, que «els advocats i els despatxos col·lectius d’advocats únicament es poden anunciar o fer publicitat dels seus serveis en la forma i les condicions previstes» a l’article 17 de la llei de l’advocacia. En totes les qüestions sotmeses a votació en l’assemblea general, cada membre exercent té dret a emetre quatre vots, i cada membre no exercent, un vot Es matisen, finalment, qüestions relatives al vot i s’estableix que els acords de l’assemblea General s’adopten per majoria simple dels vots emesos. Tanmateix, l’adopció d’acords d’adquisició de béns o contractació de serveis que comportin endeutament del col·legi; l’alienació o gravamen de béns immobles; la modificació dels estatuts, excepte el canvi de domicili, i la moció de censura a la junta de govern, requereixen la majoria simple dels vots emesos, tenint en compte la ponderació de vot i sempre que representi un terç dels membres del col·legi. I quina és la ponderació de vot. Doncs aquella que diu que «en totes les qüestions sotmeses a votació en l’assemblea general, cada membre exercent té dret a emetre quatre vots, i cada membre no exercent, un vot. La condició de membre i la qualitat d’exercent o no exercent han de quedar referides a la data en què la junta de govern ha adoptat l’acord de convocar l’assemblea general».