El 24 de febrer es compliran els dos anys de l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna i a mitjans de març, el segon aniversari de l’arribada dels primers refugiats al país. Més enllà de l’efemèride, aquesta data comença a generar neguit entre els ucraïnesos que gaudeixen del permís de sojorn atorgat pel Govern perquè justament tenia una vigència de dos anys. Ara estan pendents de si han d’accedir al permís de residència i treball com qualsevol altre treballador i, sobretot, com aconseguir alguns dels documents que es demanen. «Estem pendents de la resposta del Govern», afirma la presidenta de l’Associació d’Ucraïnesos, Anastasia Kravets, que assegura que els refugiats no podran renovar el seu permís de sojorn amb les mateixes condicions que tenen ara. «Hauran d’accedir al permís de residència i treball i això comporta aportar un seguit d’informació complementària que encara no tenim massa clar», explica. Des de l’associació diuen estar a l’espera del Govern i Zorzano és més optimista Així, apunta que farà falta un informe complementari dels serveis socials per si les famílies s’han adaptat si tenen fills escolaritzats, però també altra documentació que es demana a qualsevol persona que vol venir a residir i treballar al país, com un certificat d’antecedents penals. I aquí comencen les preocupacions, afirma Kravets, perquè en un país en guerra no és tan evident fer aquests tràmits o tan sols poder demanar hora a l’ambaixada. «Alguns estan preocupats per si no tenen prou temps», exposa. Amb tot, el cònsol honorari d’Ucraïna, Toni Zorzano, s’ha mostrat més optimista. Aquest mateix dimarts es trobava a Madrid on s’ha pogut reunir amb l’ambaixador ucraïnès per traslladar-li diverses qüestions, també la dels permisos de residència. «No puc avançar com quedarà, però està ben encaminat i sembla que el Govern també està disposat a trobar la solució», ha manifestat, recordant que ell pot assessorà i ajudar a qui calgui, però que els tràmits els ha de fer cadascú i que al final l’exeuctiu andorrà és sobirà per decidir el que escaigui. I és que segon Zorzano, el problema ver arran de l’allargament del conflicte armat. «Ningú es pensava que dos anys després encara estaríem així», diu.