Segons que han indicat fonts governamentals coneixedores de l’evolució dels treballs encarregats per la Seguretat Social, és molt possible que a final d’aquest mes l’anàlisi, l’auditoria externa, o el ‘forensic’, com es denomina encara més tècnicament el treball, podria estar ja molt avançat i evidenciaria quins punts haurien fallat o, almenys, quins mecanismes de control, si n’hi va haver, va aplicar la parapública per complir amb el que manava la llei. És evident que els procediments estaven mal dissenyats, van fallar o no hi eren. Els encarregats de Deloitte de fer l’auditoria externa estan fent entrevistes a responsables diversos de la CASS alhora que estan duent a terme una anàlisi de processos Com han indicat diverses fonts, si la majoria dels controls aleatoris que es van fer van evidenciar que hi havia pagaments de més, hauria calgut ampliar l’abast del control. Però és que el seguiment havia de ser constant, permanent i no aleatori, sinó que calia estendre’l a tots els receptors de les pensions d’invalidesa parcial. En cas contrari, no hi ha manera de poder donar compliment al que fixa la llei, com a mínim, des del 2008. Els encarregats de Deloitte de fer l’auditoria externa estan fent entrevistes a responsables diversos de la CASS alhora que estan duent a terme una anàlisi de processos. La comissió d’enquesta que molt probablement s’acabi posant en marxa podrà anar una mica més enllà o, com a mínim, citar persones que segurament no estaran a l’abast de l’auditora que ara fa el ‘forensic’. Escoltar l’exdirectora general Joaquima Sol o, entre altres, els expresidents Josep Delgado, Jean-Michel Rascagneres, Albert Font o Montserrat Capdevila serà una obligació. EL PERDÓ L’auditoria que s’està fent és per detectar què ha fallat, que ha motiva que s’hagi pagat de més i, si és possible, establir des de quan. I, a partir d’aquí, fixar mecanismes per evitar el descontrol. Ara bé, l’automatització dels processos que s’ha fet, segurament que ja haurà resolt la qüestió. El que no fa de cap de les maneres el ‘forensic’ és referir-se a la condonació aprovada pel Consell General. Com ha admès el portaveu governamental, Guillem Casal, aquesta és una «solució política». Article 115 paràgraf primer de la llei de la Seguretat Social: «Qualsevol persona que ha percebut indegudament prestacions de la seguretat social ha de reintegrar el seu import» Però no deixa de ser una solució política molt molt molt controvertida. Obre un perillós precedent per molt que pugui ser comprensible el perdó. I, potser, obligarà a canviar la llei actualment vigent de la llei de la Seguretat Social. En cas contrari, a partir d’ara tothom podria exigir una condonació. Perquè l’article 115 és molt clar en el seu primer paràgraf. «Qualsevol persona que ha percebut indegudament prestacions de la seguretat social ha de reintegrar el seu import.» Per tant, la disposició addicional annexada a la llei via pressupost deixa sense efecte dit article en un cas concret. Però, ¿per què un cas concret i no tots? En cap cas la llei vigent no parla de qui ha de ser l’error, si de l’assegurat o de la CASS. En tot cas, la Seguretat Social va preferir no impulsar ella la condonació. I és que en cas contrari, més enllà d’incorre en un eventual responsabilitat penal, els membres del consell d’administració haurien hagut de fer-se càrrec del deute. Ells a títol personal. I això és així si es té en compte el que disposa el segon paràgraf del mateix article: «Les persones que, per acció o omissió, han contribuït a fer possible la percepció indeguda d’una prestació responen d’aquesta obligació de reintegrament subsidiàriament amb els perceptors, excepte bona fe provada.» Per tant, si no pagaven els assegurats, havien de tornar els diners els que els haguessin perdonat. Clar que sempre podrien haver invocat la bona fe. I la protecció dels vulnerables. Però, ¿els 213 afectats-beneficiaris són vulnerables? La resposta també la té la CASS. I, per ara, no ho ha dit amb dades sobre la taula.