La Unió Sindical d’Andorra ha enviat una missiva tant als serveis del Coprincipat episcopal com els del francès per demanar-los que tinguin a bé sol·licitar el dictamen previ de constitucionalitat. En l’escrit exposen els dos articles que a parer del sindicat podria anar en contra de l’article 6 de la Constitució, el que garanteix el principi d’igualtat. En relació amb el perdó del deute pel descontrol de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) sobre les pensions d’invalidesa parcial es plantja que «podria ser discriminatori, ja que es beneficia unes determinades persones, que han percebut pensions superiors als que els corresponia, en perjudici de la majoria dels cotitzants i, sense que existeixi una raó de pes que justifiqui aquesta decisió». [related:articles:1] En l’escrit al qual ha tingut accés l’Altaveu s’hi diu que «si bé és cert que les persones que perceben pensions d’invalidesa poden trobar-se en situació de vulnerabilitat, aquest fet es dona en un número limitat de casos, ja que es tracta de pensions d’invalidesa que són compatibles amb el desenvolupament d’un treball, és a dir, les persones que han estat afectades per l’error de la CASS i que perceben una pensió també treballen i, en la majoria de casos, tenen uns ingressos superiors al salari mínim, tal com es dedueix del quadre que el senyor Josep Escoriza, director de la CASS i el senyor Marc Galabert, president del consell d’administració de la CASS, van presentar el passat dia 8 de febrer del 2024 en una compareixença davant del Consell General». En aquest quadre, remarca l’USd’A, s’hi pot «observar com un número important de beneficiaris de pensions d’invalidesa del grup I tenen uns ingressos que multipliquen per 2, 3, 4 o 5 vegades el salari mínim». D’altra banda pel que fa a aquelles persones pensionistes del grup I que tenen una situació econòmica més desfavorida, «cal dir que la legislació andorrana no permet fer embargaments si la persona no supera el salari mínim i en cas que el dobli, la quantitat a embargar no pot superar el 50% del salari mínim i també té en compte les persones a càrrec. A més, la CASS dona la possibilitat de que la persona que hagi de retornar diners ho faci de forma fraccionada, en funció de la seva situació econòmica i en unes quantitats mensuals que poden ser molt baixes». [related:articles:2] L’USd’A també es planteja la possibilitat que «es produeixi una discriminació envers altres deutors de la CASS que es poden trobar en una situació econòmica més desfavorable que els pensionistes del grup I afectats i que no seran condonats». En aquest sentit, l’organització sindical recorda que «va tenir coneixement d’un afiliat a la CASS que va estar percebent una prestació de baixa per malaltia durant un any, transcorregut el qual, la CASS se n’adonà que no complia els requisits de temps de cotització prèvia a la baixa per generar el dret a aquesta prestació, pel que va procedir a reclamar tots els imports pagats durant un any i a cancel·lar la prestació de baixa, restant aquesta persona sense cap ingrés, amb una obligació de retorn important i sense poder treballar a causa de la malaltia». Per tot plegat es pregunta si «no seria aquest cas també mereixedor d’una condonació si ens atenim a criteris de vulnerabilitat?» VIURE FORA L’altre punt de dubte és el que té a veure amb l’article 20 de la llei del pressupost que el Consell General va aprovar el primer dia d’aquest mes i que fa referència a la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la CASS. Hi ha dos condicions que alternativament s’han de complir perquè es pugui actualitzar la pensió amb l’IPC. Cal haver cotitzat més de quinze anys o cal viure a Andorra. Els principal maldecap és que es penalitzin aquells pensionistes que pel motiu que sigui hagin marxat del Principat. [related:articles:3] En aquest sentit, «considerem que l’exigència de residir a Andorra per poder tenir dret a l’increment de les pensions amb l’IPC podria vulnerar el principi d’igualtat reconegut a l’article 6 de la Constitució, així com el principi de lliure elecció del país de residència. És a dir, es podria entendre que s’està fent una discriminació per raó del país de residència, atès que els residents a Andorra se’ls reconeix el dret a l’increment de la pensió, contràriament als residents fora del Principat». Sobre aquesta qüestió, manté l’USd’A, «creiem que no es pot condicionar la revaloració d’una pensió contributiva a un requisit com és la residència del beneficiari. Aquesta disposició afecta principalment aquelles persones estrangeres que han residit, cotitzat i treballat a Andorra o als seus beneficiaris, però desitgen jubilar-se o traslladar-se al seu país d’origen».