Com li proven els primers dies com a cònsol major de Sant Julià de Lòria? Molt bé. Amb molt bona acollida a dins de la casa i al poble. Hem vist molt d’interès per part de la gent per explicar-nos coses i estem encantats. He de reconèixer que hi ha una allau d’informació a l’inici, però confiem en tot l’equip que som per donar-hi resposta. Quina herència els ha deixat UL? Primer de tot vull agrair la predisposició de l’anterior consolat, que ara passen a la minoria, el fet de fer un traspàs ordenat dels dossiers. N’heretem uns que caldrà estudiar i entenem que són positius per la parròquia i d’altres que revisarem sota el nostre criteri polític. «De fet, hi ha certes qüestions que les puc arribar a entendre, sobretot en les formes i ens hem de centrar en la nostra manera de fer. Potser hem tingut un comú més presidencialista en els darrers quatre anys i volem que l’actual sigui més horitzontal» Ha pogut parlar amb els funcionaris davant el malestar fet públic abans de les eleccions? Està clar que hi ha una certa tensió i això ho hem de revertir i millorar. Per això, tenim previst reunir-nos amb l’Associació de Treballadors del Comú de Sant Julià. D’entrada, hi ha una voluntat de treballar des de la banda del diàleg i no tant expeditiva pel que fa a les condicions laborals. Abans de prendre qualsevol decisió hem d’escoltar totes les parts i entendre per què hi ha aquests problemes. Soc conscient que tot no ho resoldrem en favor del cantó polític o del treballador, però la voluntat hi és. De fet, hi ha certes qüestions que les puc arribar a entendre, sobretot en les formes i ens hem de centrar en la nostra manera de fer. Potser hem tingut un comú més presidencialista en els darrers quatre anys i volem que l’actual sigui més horitzontal. Quins són els primers dossiers que té sobre la taula i que vol abordar? Hi ha una qüestió que ens preocupa que és com donem resposta a la problemàtica de l’habitatge. Tenim sobre la taula els pisos per a la gent gran i des del 2 de gener hem començat a treballar en la constitució d’una futura fundació que pugui bastir els immobles. En el mandat anterior es va aconseguir una part de capital i ara estem treballant per tenir la que manca, sigui col·laboració privada o pública. També volem analitzar el programa de compra i rehabilitació d’habitatges per part del Govern i saber en quin punt estan els que afecten a Sant Julià. Des del comú pensen a fer alguna acció més? Abans de prendre qualsevol decisió política hem de tenir la capacitat financera del comú. Creiem que els projectes que estan en marxa poden donar part de la solució, però també podem treballar des de les eines legislatives que tenim com a corporació. Això vol dir concentrar cessions urbanístiques en certes zones per obtenir espais públics i un cop disposem dels terrenys treballarem amb Govern per bastir pisos de lloguer a preu assequible. Es plantegen no donar noves llicències urbanístiques fins que no disposin dels estudis de càrrega? No tenim tota la informació de tots els projectes que s’han entrat i el volum que representen. El que no farem és prendre una decisió en calent i això no vol dir que el comú d’Escaldes-Engordany ho hagi fet. Esperem tenir els estudis de càrrega a inicis de primavera i durant aquest període de temps no volem fer passes en fals. Com ha de ser el creixement de Sant Julià? Ordenat d’acord amb la capacitat de recursos naturals i les infraestructures que tenim. Penso en el cas de la depuradora. Rep matèries de tota la vall central i altres localitats i està pràcticament al màxim de la seva capacitat, segons diuen els tècnics. Això marcarà fins on podem créixer. En el cas de les infraestructures viàries necessitem el vial i hem de pensar les afectacions que tindrà el creixement en els Quarts. «Reconec que hi ha una bona herència financera del darrer mandat. L’endeutament es troba al 60% i pensem que cal fer una gestió pressupostària per transformar la parròquia» Les finances comunals sembla que comencen a anar millor després d’estar tocades. Ha fet una anàlisi de què poden fer i del que no? El 2016 estàvem en una situació de tensió financera molt important, ben a prop del límit establert per la llei. Reconec que hi ha una bona herència financera del darrer mandat. L’endeutament es troba al 60% i pensem que cal fer una gestió pressupostària per transformar la parròquia. No tenim prou en estalviar si no tenim uns serveis públics excel·lents. Han començat a elaborar el pressupost per aquest 2024? No, però sí que hi treballem. Hem parlat amb els diferents departaments de casa comuna perquè ens exposin les seves necessitats, ja sigui en matèria d’inversions, despeses de personals o corrents. Quines seran les inversions prioritàries? N’hi ha una de continuïtat que és la del Centre cultural i de congressos lauredià. Pensem que és un edifici emblemàtic i viu per la parròquia i no podem dilatar la seva reobertura. Això ocuparà una part important dels comptes. També haurem de replantejar certes zones del centre urbà pensant en un model homogeneïtzat i harmònic. Hi ha feina a fer en certs Quarts, sobretot de reparació d’infraestructures com el clavegueram a Fontaneda o una millor capacitat dels dipòsits d’aigua. Cerni Cairat al seu despatx. «La intenció és poder construir un aparcament soterrat al Prat Gran i pujar l’espai públic a l’alçada de l’avinguda Verge de Canòlich amb la mateixa activitat esportiva i lúdica» Quina remodelació del Prat Gran plantegen? Per parlar d’aquesta instal·lació ho hem de fer des d’una perspectiva més àmplia que és la necessitat d’equipaments que tenim a la parròquia. Una d’elles i que és molt important és la manca d’aparcaments. Nosaltres pensem que el Prat Gran pot donar resposta i la intenció és poder construir un aparcament soterrat i pujar l’espai públic a l’alçada de l’avinguda Verge de Canòlich amb la mateixa activitat esportiva i lúdica. Cal tenir en compte que en l’anterior mandat hi ha hagut una remodelació d’una petita part amb un cost de 400.000 euros que haurem d’amortitzar. Un dels cavalls de batalla des que va obrir ha estat Naturland. El pla de viabilitat estima que el 2026 no ha de costar diners al comú. Si no es compleix es planteja el seu tancament? Ho agafem des un punt de vista pragmàtic i treballarem perquè costi com menys diners al comú. Ens hem reunit amb la direcció general i la direcció financera de la societat per veure l’estat d’acompliment del pla de viabilitat i la situació financera. Sabem que en l’àmbit comercial les xifres milloren i això ens tranquil·litza. Progressivament, hem d’anar abandonant el model turístic de masses per un de serveis més qualitatiu i que pugui funcionar amb menys visitants. Això s’ha de fer extensible a tot el país. Fa quatre anys quan vam entrar a l’oposició vam demanar que es posessin totes les opcions sobre la taula i la del tancament era econòmicament inviable i, per aquest motiu, hem de tenir un sentit de responsabilitat. L’oferta turística és suficient? En aquest àmbit hi ha certes potes a desenvolupar i que s’han tirat endavant en els darrers anys com ‘La Purito’. Cal posar sobre la taula tots els esdeveniments i ho hem de treballar de manera integrada amb el sector turístic. De quina manera reactivaran el teixit comercial? Hem de millorar la comunicació entre el sector públic i privat i demano la implicació de tots els actors. Una de les principals demandes del sector privat era la millora de l’entorn urbà i dels aparcaments i penso que hem de treballar en aquest sentit i fer-ho bé. En l’anterior mandat es van fer tres estudis de dinamització comercial i és el moment de reflexionar sobre les conclusions i aplicar-les. «El que em preocupa és que la resta de parròquies es puguin menjar el pernil si parlem del creixement urbanístic i a Sant Julià ens quedem l’os» Aprofitant que estem a prop de la Rabassa, quina és la posició que prendran amb l’abocador de terres? Des d’un inici lamentem la posició estratègica que va adoptar l’anterior majoria. Andorra es troba en una situació de creixement urbanístic desmesurat i quan Govern demana col·laboració als comuns l’únic que contesta és el de Sant Julià, que és el que menys ha crescut. El plantejament va ser solucionar un problema nacional amb una infraestructura que té múltiples impactes negatius i en contrapartida no van ser capaços d’arrencar el compromís de l’administració central de millorar la via secundària de la Rabassa o de començar, d’una vegada, les obres del vial. El que em preocupa és que la resta de parròquies es puguin menjar el pernil si parlem del creixement urbanístic i a Sant Julià ens quedem l’os. Insisteixo que cada parròquia té els drets en matèria urbanística i els deures de gestionar el creixement. Cal que treballem perquè assumeixin les terres que generen. Si hi ha un problema nacional en aquesta qüestió hem de rebre contrapartides positives. La finalització del vial de Sant Julià sabem que és competència del Govern, però entenc que per vostès cal que s’acabi el tram que manca? Sí. Ens preocupa la qualitat de vida de la gent de Sant Julià perquè, més enllà de la densitat de trànsit, també hi ha els problemes de la contaminació i de la seguretat. Hem fet acostaments cap al Ministeri d’Ordenament del Territori i esperem que des del Consell General amb els consellers de la parròquia es pugui arrencar el compromís perquè les obres comencin abans d’acabar l’any o a principis del 2025. Cerni Cairat a l’Edifici del Molí. «Pot donar resposta a la demanda de la residència universitària, a la possibilitat de fer pisos perquè els joves es puguin emancipar i té una dimensió prou gran per encabir-hi espais per emprenedors» Sant Julià de Lòria és la parròquia on es concentra pràcticament l’oferta d’ensenyament superior. Ara s’estan ampliant les dependències de l’Ud’A. Falta la residència universitària. La ubicaran a l’antic Hotel Pol? Quan estàvem a l’oposició vam demanar que es prengués una decisió reflexionada. Nosaltres el projecte el tenim clar. Pot donar resposta a la demanda de la residència universitària, a la possibilitat de fer pisos perquè els joves es puguin emancipar i té una dimensió prou gran per encabir-hi espais per emprenedors. Considerem que és d’aquesta manera que traurem els màxims impactes positius indirectes per a la resta del poble. Ara bé, també hem de debatre sobre el model d’ensenyament superior i s’ha de decidir si volem avançar cap el d’estudis no presencials o treballem amb el Ministeri d’Educació per impulsar un pla d’estudis d’ensenyament superior potenciant l’essencialitat. Si apostem per aquest darrer és quan es fa més necessària la residència. Per tot plegat, hem de veure quin serà el cost de la seva rehabilitació i caldrà escollir la millor via de finançament. Durant aquest primer trimestre ho estudiarem i en prendrem una decisió. Quin serà el tarannà amb l’oposició? En els darrers quatre anys hem tingut voluntat conciliadora i un tarannà constructiu. Vam ser capaços de presentar un projecte com els dels pisos per a la gent gran. Per això, els demano que tinguin aquesta vocació perquè tots representem el poble.