El que és clar és que més enllà del que acabi dictant la instrucció judicial que s’està duent a terme, la policia ja ha canviat els seus procediments. I, ara, davant d’una contravenció penal -és a dir, davant de la comissió d’una falta, que és el que com a molt es podia atribuir a la dona per negar-se a identificar-se- els agents han de fer els procediments sobre lloc mateix, allí on ha passat el fet, i no pas s’han d’emportar en cap cas l’implicat o implicada, com va ser el cas objecte d’una querella criminal contra els dos agents. Segons que han explicat fonts coneixedores de la situació, en el marc d’una actuació relativa al comís d’un vehicle per una situació d’impagaments del seu titular, dos agents s’haurien presentat a un aparcament privat on estaria dit automòbil estacionat. Una dona vinculada a la propietat de l’immoble hauria demanat als funcionaris què estaven fent, i perquè accedien a l’aparcament. Els agents es van sentir increpats i van demanar a la dona, amb roba d’estar per casa, amb una bata i pijama fins i tot segons les fonts, que s’identifiqués. La policia ja ha canviat els seus procediments. I, ara, davant d’una contravenció penal -és a dir, davant de la comissió d’una falta, que és el que com a molt es podia atribuir a la dona per negar-se a identificar-se- els agents han de fer els procediments sobre lloc mateix, allí on ha passat el fet, i no pas s’han d’emportar en cap cas l’implicat La senyora en qüestió va justificar que ella estava a casa seva i que, per tant, no n’havien de fer res de qui era, que eren els funcionaris els que s’havien presentat a la propietat i que eren ells els que havien de donar explicacions. Fet i fet, els policies van exigir a la dona que els acompanyés a la comissaria. En cap cas se la va detenir ni res de similar. Però sí que li van exigir que acudís al despatx policial amb ells per respondre a una falta per desobediència. La tramitació de tot plegat hauria durat unes tres hores. Davant d’aquesta situació, la retinguda va acabar interposant, ja fa mesos, una querella criminal contra els agents per un presumpte delicte de detenció il·legal. Inicialment la Batllia va arxivar el fet. Però la dona va recórrer contra la decisió davant el Tribunal de Corts i aquesta instància, acollint almenys en part els arguments de la querellant, va ordenar a la Batllia obrir el cas i fer les diligències oportunes d’investigació per aclarir si realment hi havia hagut alguna mala praxi o què havia passat. Els agents implicats no van sentir llavors el suport necessari dels seus superiors, dels comandaments policials. Mantenen els funcionaris que ells van actuar seguint els procediments establerts i les explicacions i formació rebudes. Per això, en el marc de la seva defensa, van demanar a la batlle instructora que cités a declarar almenys com a testimonis un bon grapat d’integrants de la cúpula policial. Recentment, segons que va poder constatar l’Altaveu, diferents dirigents del cos de la policia van haver d’acudir en seu policial per donar compte de l’ocorregut i per exposar quins són els procediments -que en part ja s’han canviat ara- establerts davant situacions com la viscuda i que s’integra en la querella. Entre altres, va haver d’acudir a declarar qui llavors era director de la policia ara ja jubilat i a l’empresa privada, Jordi Moreno, l’actual director, Bruno Lasne, i l’adjunt Miquel Àngel Barbolla, o responsables tant de l’àrea de seguretat ciutadana on estan adscrits els agents querellants com de la divisió de formació del cos.