Les pintures que s’adquireixen presenten «un major naturalisme» i gràcies a una «perspectiva buscada i la profunditat» donen més realisme a les figures sagrades que apareixen en les imatges, en els murals pictòrics, ha explicat l’historiadora de l’art i guia cultural del Govern d’Andorra Alba Pampalona, que ha estat l’encarregada de fer una descripció dels dos morals. ‘El bes de Judes’, una escena molt coral i la més multitudinària del conjunt de Sant Esteve, fa 203×242 centímetres i ‘La flagel·lació’, de 203×165 centímetres i que mostra un Crist lligat amb uns detalls excelsos. [related:articles:1] És que les pintures de Sant Esteve d’Andorra la Vella són un exemple únic al Principat degut a la temàtica que representen i a l’estil emprat, que es coneix com a estil 1.200 o croat, i que es caracteritza per un tractament de les formes més humanitzat, expressiu i carregat de moviment. És, s’ha dit ja, un moviment artístic a cavall del romànic i el gòtic. La riquesa de detalls a les pintures és la que permet relacionar el conjunt de Sant Esteve amb el de ciutats europees. I, entre aquestes, sobretot italianes, on hi va haver colònies d’artistes bizantins i a través de les quals es van filtrar els models artístics que després van arribar a la regió dels Pirineus i, per tant, a Andorra. Per les qualitats artístiques i estilístiques del conjunt, la recuperació d’aquests dos fragments representa una fita important per a Andorra, ja que permet situar, com ja s’ha apuntat, Andorra al bell mig del context artístic medieval europeu. La historiadora Alba Pampalona donant explicacions dels dos murals. Els dos fragments recuperats, juntament amb la resta d’escenes que formen el conjunt (Sant Lluc evangelista; El lavatori; El Crist dels Improperis; L’anunciació a Zacaries; Les fonts del riu Jordà i sanefes amb fulles d’acant de tradició clàssica), estan realitzats a partir d’una tècnica mixta, amb una base al fresc sobre morter de calç. L’any 1926 totes van ser arrencades a través de la tècnica coneguda com a l»strappo’. [related:articles:2] Les dues escenes que es recuperen tenen aspectes en comú: són multitudinàries i tenen Crist com a protagonista. La primera representa la traïció de Judes Iscariot al Senyor, per indicar-ne el prendiment, i la segona mostra el primer dels quatre martiris que Crist rebrà amb posterioritat. Per donar força al missatge, els colors utilitzats són càlids, amb una forta presència dels òxids, com el vermell i el roc, i un altre aspecte que cal destacar són les línies blanques que ressegueixen totes les figures i els donen volum. Els fragments, com el conjunt sencer, estan fets a partir d’una tècnica mixta, amb una base al fresc sobre morter de calç.