Listen on Apple Podcasts Listen on Spotify Listen on Google Podcasts Listen on Amazon Music Listen on Podcast Addict Com ha après Andorra a manifestar-se? Tot indica que la clau ha estat perdre la por. Fa molts dies que parlem de la situació límit que viu molta gent per la manca d’habitatge de lloguer a un preu assequible. El 64% de la població viu de lloguer i en alguns casos és víctima d’abusos per part dels propietaris. La por de perdre poder adquisitiu per haver de pagar fortunes per un lloguer s’ha instal·lat a moltes llars. Aquest malestar que ara es fa escoltar ve de lluny. Retrocedim uns quants anys. Desembre del 2018, abans de Nadal. Centenars de persones es concentren a la plaça del The Cloud contra les lleis laborals, la nova llei de la funció pública i perquè cada vegada «diuen» és més difícil viure a Andorra. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, i l’aleshores portaveu del Sindicat de l’Ensenyament Públic, David Garcia, valoraven aquella concentració com l’inici del «despertar» de la classe treballadora. El gener del 2019 hi va haver una altra concentració, menys nombrosa, que va tornar a sortir al carrer per protestar per l’aprovació imminent de la nova llei de la funció pública. Pocs mesos després hi havia eleccions i les guanyava Demòcrates d’Andorra amb Xavier Espot al capdavant. Perdia la majoria absoluta, però amb un acord de govern de coalició amb liberals i Ciutadans Compromesos va governar còmodament quatre anys més. Quatre anys on la pandèmia va apagar les veus crítiques i l’angoixa per un deteriorament de la qualitat de vida. Fins que la Covid va passar a un segon pla i aquests neguits van tornar a la palestra pública. Fa un any, el 8 de desembre, va tenir lloc una manifestació convocada per l’USdA arran de l’increment salarial gradual que va decidir Govern davant la manca d’acord entre la CEA i els sindicats. Aquest era el motiu principal, però al final el que més es va sentir van ser les queixes per l’augment del preu de l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu. Tot i la pluja prop de 400 persones van seguir la manifestació. De llavors ençà, la situació no ha millorat i el 31 d’octubre, una concentració organitzada des de la ciutadania i sense cap sindicat al darrere va sorprendre tothom aplegant un miler de persones. La gota que va fer vessar el got va ser el projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatge, més coneguda com la llei Marsol. En poc més d’un mes la població ha sortit tres vegades al carrer; el 31 d’octubre la concentració a la plaça de la rotonda, el 16 de novembre la concentració davant el Consell General coincidint amb la celebració del debat monogràfic sobre l’habitatge, i l’última, el 8 de desembre, una manifestació amb més de 2.000 persones. Com ha après Andorra a manifestar-se i sobretot per què? Ho hem parlat amb la cara visible de la coordinadora per un habitatge digne, Joan Ramon Crespo i ho pots escoltar a l’episodi d’aquesta setmana del pòdcast Altaveu a Fons.