Mentrestant, veient la repercussió internacional del cas, el Govern d’Andorra ha emès un comunicat deixant clar que en cap moment s’està criminalitzant ni la defensa del feminisme ni tampoc la promoció de la despenalització de l’avortament. I com ha assegurat en declaracions als mitjans el portaveu governamental, Guillem Casal, «el Govern tenia una responsabilitat que era defensar els treballadors públics que havien estat suposadament inculpats d’unes pràctiques que eren falses». La formació liderada per Cerni Escalé creu «ras i curt, que el judici que està tenint lloc no s’hauria d’haver produït i en la protecció de les persones activistes al país, independentment de si coincidim o no amb els seus postulats» A través d’un comunicat, Concòrdia ha deixat clar que «diferim en les formes i en una part substantiva del contingut de les declaracions de Vanessa Mendoza» però, alhora, «pensem que el dret a l’honor ha de reposar en la consciència de les persones i no en les institucions. Defensem en aquest sentit l’abrogació de l’article 325 del Codi Penal, de delictes contra el prestigi de les institucions, seguint les recomanacions d’organitzacions internacionals de drets humans, entre les quals els organismes de l’ONU». Per acabar amb aquesta qüestió, «creiem, ras i curt, que el judici que està tenint lloc no s’hauria d’haver produït i en la protecció de les persones activistes al país, independentment de si coincidim o no amb els seus postulats». També el president del Partit Socialdemòcrata (PS) i conseller general, Pere Baró, ha afirmat que «no entenem com s’ha arribat a aquesta situació» i ha assegurat que «Govern hauria de fer una reflexió i demanar disculpes a la Vanessa i fer que això s’aturi encara que ja és tard». VERGONYA Les socialdemòcrates Susanna Vela i Judith Salazar han estat presents al judici. Col·loquialment, Vela deia que «aquest matí he sentit molta vergonya» i comentava que «el que compromet el prestigi de les nostres institucions és aquest judici vergonyants». Pere Baró, que ha afirmat que «ens fa mal el que està passat la Vanessa Mendoza com activista social que és», també ha lamentat que «avui Andorra ha quedat marcada com un país on les i els activistes no tenen llibertat d’expressió». I s’ha mostrat trist pel que la imatge del país «ha quedat molt marcada, molt tacada de cada a l’exterior, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina, on aquest cas també s’ha estat seguint». Guillem Casal durant la compareixença per contextualitzar la situació. De la seva banda, la presidenta de l’Institut de Drets Humans (IDHA), Elisa Muxella, entre altres coses es demanava: «Se l’acusa de atacar el prestigi de les nostres institucions, i jo em pregunto qui realment desprestigia el nostres país.» Muxella, que també ha assistit a la vista, ha assegurat que durant el judici la presidenta d’Stop Violències «ha retrat una realitat que malauradament existeix» i ha exposat que «el millor, en el meu entendre seria escoltar a totes les associacions que reben les mancances del sistema i en lloc d’atacar-les, treballar amb elles per tal de vetllar per una societat més justa i igualitària». GOVERN De la seva banda, el Govern ha intentat contextualitzar tot l’afer a partir de comunicacions i declaracions d’un Guillem Casal que per als mitjans de comunicació nacionals ja va fer dimecres passat. El ministre portaveu no ha volgut fer cap mena de valoració del judici del qual, ha recordat, «el Govern no és part» ni tampoc hi ha participat. L’executiu s’ha volgut rentar les mans. Com si el cas no anés amb ell. Que es van portar unes manifestacions fetes a la Cedaw a la fiscalia i que va ser el ministeri públic qui va decidir instar una causa judicial contra la presidenta d’Stop Violències. Casal: «Jo no entraré a valorar a quin nivell de desprestigi estan les diverses accions que han anat concorrent al llarg d’aquests quatre anys perquè no és la feina. El Govern, a partir d’unes declaracions, va posar aquestes declaracions en mans de la fiscalia. La fiscalia va creure convenient que allà hi i tampoc cal arribar a valorar quin és l’acte de més desprestigi que genera una acció a l’altra» Casal ha preferit no advertir si es pot plantejar la supressió de l’article 325 del Codi Penal i ha deixat clar, això sí, que en cap cas s’estava atacant ni a la llibertat d’expressió, ni als defensors del feminisme ni als promotors de la regulació de l’avortament. El ministre ha emmarcat tot plegat en la defensa dels funcionaris públics -cap dels quals, per cert, no ha comparegut en el judici ni com a testimoni ni com a perjudicat- i ha admès, com ja va fer la setmana passada, que no s’ha sabut explicar el cas. «Si hi ha una part de desprestigi o si hi ha una part de malmetre les institucions andorranes amb l’acció que van prendre el Govern, jo crec que és perquè el context no ha quedat prou clar. Perquè el context, és a dir, el titular o la declaració ràpida i senzilla que s’està fent un judici avui aquí per defensar el feminisme o l’avortament que ens permet és agafar un camí i retallar-lo molt, perquè res té a veure amb la realitat. Per tant, la feina de contextualitzar que jo he fet prèviament, jo crec que també l’hem de fer entre tots» en pro de «les institucions, de la transparència i a la credibilitat de tots nosaltres, meva i vostra, i del conjunt de la ciutadania». I encara Casal, tot i donar a entendre que «el Govern ha fallat a l’hora d’explicar que no és una qüestió sobre feminisme», el que no ha volgut fer és entrar tampoc a considerar si hauria estat millor, fa quatre, anys, no endegar el procediment que ha arribat fins a on ha arribat. «Jo no entraré a valorar a quin nivell de desprestigi estan les diverses accions que han anat concorrent al llarg d’aquests quatre anys perquè no és la feina. El Govern, a partir d’unes declaracions, va posar aquestes declaracions en mans de la fiscalia. La fiscalia va creure convenient que allà hi i tampoc cal arribar a valorar quin és l’acte de més desprestigi que genera una acció a l’altra.»