Si fa un any li haguessin dit a Marta Pelegrina que el gener del 2024 debutaria com a actriu professional al Teatre Nacional de Catalunya, amb direcció d’Ester Nadal i acompanyada de quatre professionals escènics més andorrans, segurament no s’ho hauria cregut. Però la vida dona moltes voltes, i per a ella, el 2024 deparava una aventura de les grosses. Ester Nadal fa realitat el seu particular somni de portar sobre l’escenari i en català ‘Andorra’, del suís Max Frisch, i Pelegrina es mou encara en la il·lusió incrèdula de poder autoanomenar-se actriu. I amb totes les lletres. «A vegades encara em costa dir-ho, sempre dic m’estic formant com a actriu», reconeix. A partir d’aquest dijous i fins al 28 de gener serà Barblin, una de les protagonistes de l’obra. Marta Pelegrina en el muntatge ‘Pedres’ I com viu l’experiència? «M’està nodrint molt i és una oportunitat increïble poder participar-hi i formar part d’aquest projecte tan gran. Ho visc amb molta il·lusió i també em nodreix com a persona. A part de poder treballar amb actors tan grans i poder aprendre d’ells», detalla, ressaltant també el fet d’estar «acompanyada» d’una directora andorrana, Ester Nadal. «Està sent una experiència molt bona i un projecte molt bonic», realment «la primera feina com a professional», tot i que entrar a formar part de la Jocand ja ho considera «una primera iniciació» perquè la manera de treballar ja va en aquesta direcció. Una experiència que admet, veia «molt llunyana» i explica que només l’oportunitat de formar part del càsting ja li va semblar un gran què. Que acabés seleccionada i poder estrenar en un espai com el Teatre Nacional de Catalunya, «no és fàcil arribar-hi i poder-ho fer amb 19 anys». Els seus orígens, com tants altres actors, cal buscar-lo en el teatre amateur, que «m’encanta». «Tot el que he après fent ‘Els Pastorets’, ‘El Pessebre Vivent’, ‘Turistes i banyistes’ o amb la Jocand m’ha ajudat a arribar fins on soc ara i he après moltíssim», confessa. COM A CASA Pelegrina coneixia a Estar Nadal, però no havia treballat mai amb ella «i en tenia moltes ganes». Afrontar un projecte com aquest (coproducció de l’ENA amb el TNC) amb una directora andorrana, dos actors més també del país (Roger Casamajor i Oriol Guillem), Lluis Cartes a la música i espai sonor i Alfons Casal com a cap de producció «fa més il·lusió i et sents més com a casa». «Em sento acompanyada. Ja que soc la jove, em podria semblar que em sento petita, que no estic prou preparada, però amb tots ells fa que no m’hagi sentit tant perduda o et treu la inseguretat. També del dialecte», relata. Marta Pelegrina participant en ‘Els Pastorets’ Sobre el seu paper, de Barblin, explica que és una noia de 19 anys, justament com ella, filla del mestre i que «veu i viu el mateix que tots els altres personatges, però des d’aquesta part més juvenil, amb més il·lusió i esperança, amb una mirada més cap al futur, buscant una Andorra blanca, feliç». Com s’ha anat dient sempre, l’obre de Frish, malgrat dir-se ‘Andorra’ no representa l’estat real, però la jove actriu reconeix que «després de llegir-me-la tants cops acabes veient que no es diu ‘Andorra’ per dir-se Andorra, o perquè a l’autor li agradava, sinó que realment té alguna cosa que va més enllà». Per Pelegrina «parla de prejudicis, d’identitat, de deixar les persones de banda, coses que en l’actualitat encara et trobes, potser a Andorra o en altres pobles petits», i per això «potser hi haurà gent andorrana que s’hi pot sentir identificada o veure certs paral·lelismes». FUTUR Marta Pelegrina celebra que projectes com el de la Jocand serveixen per «obrir portes» als joves, siguin aquells que ja tenen clar que volen dedicar-se a la interpretació o «per aquells que encara busquen el seu camí». A més, celebra que es pugui treballar amb joves, «gent que està motivada, fresca i amb ganes d’aprendre i treballar. Tot això genera il·lusió». Si a tot això se li suma el moviment artístic que s’està veient, «veig molta música, per exemple», creu que finalment el Principat demostra als artistes, que pot ser un lloc de futur. «Fins ara s’hi veia poc futur i crec que això està canviant, també gràcies a la mentalitat dels joves. Sents que pots mostrar el teu art i mostrar-te amb llibertat».