L’Associació del menjador escolar de l’escola francesa de Sant Julià es veu abocada a la fallida. Segons fonts d’aquest col·lectiu, que mirarà de totes totes de poder mantenir els dinars fins divendres, es mostren molt decebuts amb el ministeri d’Educació, «que des de la nova legislatura sempre ens havia dit que ens donaria un cop de mà. Hem cregut en ells i ens han deixat penjats», afirmen aquestes fonts. D’altres, d’oposades, atribueixen al daltabaix que hi ha des de fa temps al tomb de la cantina escolar a una mala gestió de l’associació que deixarà a deure força coses. L’associació farà fallida sense poder pagar la liquidació -uns 80.000 euros- a les quatre històriques cuineres que ha mantingut fins al final, sense poder acabar d’amortitzar el crèdit tou sol·licitat durant l’etapa de la Covid i amb un forat d’uns 3.500 euros producte de proveïdors L’associació farà fallida sense poder pagar la liquidació -uns 80.000 euros- a les quatre històriques cuineres que ha mantingut fins al final, sense poder acabar d’amortitzar el crèdit tou sol·licitat durant l’etapa de la Covid i que es va demanar a Finances que els fos condonat i amb un forat d’uns 3.500 euros producte de proveïdors als quals no els podrà pagar els darrers serveis satisfets. També hi ha pel mig 10.000 euros que l’associació de pares (AMPA) del mateix centre va prestar a la cantina per mirar de sobreviure a l’ofec que fa temps que presenta. Caldrà veure si aquesta quantitat apareix o no, atès que des dels gestors del menjador es considera que s’han assumit serveis de l’AMPA que no els corresponien i que permetrien saldar el deute en aquesta matèria. En tot cas, indiquen les fonts, el més important és que els escolars puguin tenir menjador. I això sembla que quedarà resolt. Ara, lamenten des de l’associació de la cantina que la solució haurà estat deixar caure uns, per atribuir-los responsabilitats als altres. I entre els altres, s’ha dit, hi ha dues de les persones que fins avui mateix han estat gestionant la cantina. L’HISTÒRIC L’associació per la cantina es va crear al seu dia per gestionar el menjador que donava servei conjunt a les escoles francesa i espanyola de Sant Julià. I el primer gran problema va venir quan va tancar el centre espanyol. Fins llavors, hi havia 277 escolars que menjaven a l’escola. El tancament del centre espanyol va fer caure, de cop, en 60 el nombre de comensals diaris. Estem al curs 2016-2017. La davallada s’ha anat aguditzant curs a curs fins als 130 àpats que s’han de facilitar avui per avui. Per mirar de reduir despeses, l’associació va considerar que l’únic que podia fer era liquidar els monitors, perquè sí que hi havia ‘cash’ per pagar quitances, i contractar de nou els que calgués però només deu mesos l’any i amb el salari mínim. Les cuineres sempre es van mantenir perquè el grup de pares que gestionava la cantina no disposava de suficient liquiditat per poder fer els acomiadaments que calgués. Si la situació va començar a ser complexa amb el tancament de l’escola espanyola i la davallada d’alumnat, la Covid va rematar la qüestió. [related:articles:1] Segons les fonts consultades, es va haver d’afrontar tres mesos de despeses fixes sense obtenir ni un sol ingrés i havent de contractar un crèdit per satisfer els ERTOs, un crèdit tou que encara avui s’està retornant. Una vegada finalitzat el confinament, per poder continuar prestant el servei i assegurar els grups bombolla, es van haver de fer més contractacions. És a dir, van incrementar-se les despeses i no van pas anar a l’alça els ingressos. Ben al contrari, no es podien fer algunes de les activitats que facilitaven a l’associació facturar més enllà dels recurrents dels dinars. «Hem cregut en ells i ens han deixat penjats. És lícit? Segurament. Però és lleig!», asseguren fonts propers als fins ara gestors de la cantina Com més va anar més es va agreujar la situació. Aquí és quan hi ha fonts que consideren que no es va gestionar prou bé la situació de les cuineres. Que s’ha volgut mantenir a tota costa aquestes treballadores i que calia buscar una altra fórmula que permetés alleujar les despeses fixes. Els gestors de la cantina garanteixen que no hi havia una altra alternativa i que mai s’han adormit, fins al punt que van demanar suport a l’AMPA i des de principi d’aquest curs hi ha hagut contactes sovintejats i directes amb el ministeri d’Educació. Amb Ester Vilarrubla al capdavant del departament no hi va haver res a parlar, perquè Educació en cap moment es va posar de cara, diuen. Amb el canvi de legislatura i de persones al ministeri, asseguren les fonts properes a l’associació consultades, se’ls va dir que estarien al seu costat. Però mai ni quan ni de quina manera. Ni com. A partir d’aquí, els gestors de la cantina van estudiar diverses alternatives de negoci per intentar reduir les pèrdues i, com a mínim, no generar-ne més, amb el benentès que si no hi havia una solució plausible, a 31 de desembre es deixava estar l’invent. [related:articles:2] Una de les opcions, la que més haurien defensat, era que el Govern pogués absorbir dues de les cuineres amb l’antiguitat inclosa i que, a més a més, des de l’administració central hi hagués un ajut econòmic. També es va sol·licitar, s’ha dit, la condonació del crèdit tou. Educació va continuar, sempre segons la versió de l’associació, mantenint que arribaria l’ajut. «Hem cregut en ells i ens han deixat penjats. És lícit? Segurament. Però és lleig!», asseguren les fonts, que lamenten que, a més a més, quan s’ha anat a buscar la solució final, s’ha buscat amb l’associació de pares i mares (AMPA). És a dir, amb els altres col·legues. I si quan eren dues escoles, la francesa i l’espanyola, que compartien menjador, es podia entendre que hi hagués un ens conjunt al marge de les dues associacions de pares i mares perquè aquest associació gestora de la cantina va continuar una vegada va tancar el centre espanyol? Doncs, suposadament, perquè ja se sabia que en algun moment o altre hi podia haver dificultats i no es volia posar entre l’espasa i la paret les activitats infantils. En fi, com que ningú no s’ha volgut ‘menjar’ el deute, la cantina canviarà de gestor. I amb Educació de supervisor. Pau i que duri.