Mostrant la bona predisposició mostrada pel BC Andorra a l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) en les converses extrajudicials, el club andorrà no ha demanat en seu judicial la reintegració de tot el cànon. Però sí que ha exigit el retorn d’aquella part no amortitzada, que correspondria, aproximadament, a un terç del que va abonar al seu dia, al tomb de 3,5 milions. El MoraBanc va promoure davant l’Audiència de Barcelona -l’ACB té la seva seu central a la capital catalana- una mena de demanda per danys i perjudicis després que el Suprem confirmés en cassació que els cànons exigits abans del 2017 eren excessius. En efecte, en una sentència dictada el juny, la sala contenciosa-administrativa de l’esmentat tribunal va avaluar un recurs de cassació presentat per l’advocacia de l’Estat espanyol contra una resolució de la secció sisena de la sala contenciosa-administrativa de l’Audiència nacional espanyola de data 29 de juny del 2021. I estima en part un recurs contenciós-administratiu interposat per l’ACB contra la resolució de l’11 d’abril del 2017, dictada por la sala de Competència del Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, mitjançant la quan es va imposar a l’ACB una multa per import de 400.000 euros. «Les condicions econòmiques per a l’ascens i participació a la lliga ACB, cal considerar un acord col·lusori imputable a una ‘associació d’empreses’ que, en fixar condicions, que per desproporcionades i discriminatòries, impedeixen i restringeixen la competència, incorren en la prohibició prevista a l’art. 1 de la Llei de Defensa de la Competència» Què és un recurs de cassació? Doncs és aquella petició que es promou davant el Suprem perquè aquest estableixi un criteri únic quan s’han dictat dues o més sentències prèvies, pels organismes que siguin, que són dispars i fins i tot contradictòries entre sí. I en aquest cas el Suprem no dubta en concloure que «les condicions econòmiques per a l’ascens i participació a la lliga ACB, cal considerar un acord col·lusori imputable a una ‘associació d’empreses’ que, en fixar condicions, que per desproporcionades i discriminatòries, impedeixen i restringeixen la competència, incorren en la prohibició prevista a l’art. 1 de la Llei de Defensa de la Competència». De fet, en el cos de la sentència, en la fonamentació jurídica, es recorda que del 2011 al 2016, dels deu equips que haurien tingut dret a assolir l’ascens per mèrits esportius, només tres el van poder fer efectiu. I encara sols el MoraBanc Andorra va haver de pagar el cànon en qüestió. Diu el Suprem també que una vegada es va rebaixar el cànon, arran de la sentència del 2017, el mecanisme d’ascensos i descensos s’ha normalitzat. I és que abans, s’anava contra la competència, perquè no podent formalitzar ascensos, clubs que formaven part de l’associació tenien avantatges injustes perquè així no acabaven baixant. Certament, la sentència del Suprem també acull alguns arguments de l’ACB reconeixent que certament, organismes de dret públic com el Consell Superior de l’Esport (espanyol) o la federació de bàsquet sabien de les condicions de funcionament i mai no van alçar la veu i això donava aparença de legalitat almenys per a l’ACB d’aquelles condicions. Però això només serveix perquè el Suprem rebaixa la multa inicialment imposada a l’ACB de 400.000 euros a 200.000 euros. Aquesta segona part, però, no afecta el MoraBanc. Amb allò a què s’ha agafat el club andorrà és en el fet que el Suprem considera que el cànon és injust i discriminatori i és evident que l’únic perjudicat va ser el MoraBanc. Arran d’això s’ha promogut la demanda de danys i perjudicis, per dir-ho així, davant l’Audiència de Barcelona. I aquest tribunal de primera instància ha estimat la reclamació del club andorrà reconeixent, a més, que la petició que fa l’entitat de la Baixada del Molí és molt proporcionada i raonada. D’aquí que el club podria recuperar una tercera part del cànon d’ingrés. Amb tot, l’ACB, com a part afectada, té 20 dies hàbils per poder en contra d’aquesta resolució. Hores d’ara sembla complicat que l’ACB presenti batalla, perquè prou podria fer que acabi perdent més plomes.