El triomf (72-76) no s’ha lligat fins ben bé al final. I quan semblava que els Bell-Haynes, McFadden i companyia podrien tornar a jugar una mala passada a l’esquadra aquest dijous vestida de groc al Príncipe Felipe. Però si tants i tants partits anteriors la creu havia estat qui s’havia mostrat al MoraBanc, contra un rival que venia de guanyar quatre partits seguits i està lluitant per mirar de colar a la Copa del Rei, Jean Montero i Tobias Borg han agafat el timó de l’equip. D’un equip que ha anat a la deriva a l’inici i s’ha anat refent després a base de defensa. De defensa i algun que altre encert gairebé puntual posterior des de la llarga distància. Potser i només potser, el MoraBanc ha tingut una mica més de paciència i, sobretot, quan s’han jugat les garrofes del matx i aquest ha embogit en algunes fases, les desconnexions andorranes han estat de menys calat que les d’un Casademont Saragossa que ha quedat clavat durant molta estona en 69 punts. L’eròtica del poder, del poder anotador, és clar, ha estat andorrana en aquest tram final de matx. Okoye es prepara per esmaixar… i fer-se mal en un dit que li ha impedit acabar el matx. I això que dues badades només començar han suposat un 4-0 de sortida. L’Andorra ha començat d’allò més malament. Sobretot en defensa. Bell-Haynes, Yusta i cia han agafat vuit punts de marge en un tres i no res (12-4). Si el MoraBanc ha estat força malament els darrers partits, en l’arrencada semblava més encara una caricatura. Els primers canvis ordenats per Natxo Lezkano han semblat sorgir efecte i amb un reforç defensiu el panorama ha començat a canviar. Collant al darrere i corrent cap a la cistella contrària s’ha remuntat la situació. Harding, Dos Anjos i Llovet han permès als tricolors protagonitzar un parcial de 0-10 -amb un temps mort de Porfi Fisac pel mig- que han fet passar el MoraBanc al davant. El 12-14 era el primer marge visitant, que ben aviat ha estat neutralitzat per un Saragossa que ha acabat marxant al final del primer període, tot i la davallada momentània a l’equador del quart, amb un parell de punts de marge (18-16). El segon quart, almenys els primers quatre minuts i mig, han estat un recital de Jean Montero. Ja se sap que el dominicà, com Harding, de fet, necessiten la bola per ells sols. Però quan la tenen i encerten, oli en un llum. I ha estat el cas. Fos des dels 4,60, fos a base de triples, Montero ha permès el MoraBanc obrir forat (21-27) i ha obligat Fisac a demanar temps mort a manca de gairebé sis minuts per al descans. L’aturada de poc ha servit per als aragonesos. Ara era Harding qui volia protagonisme amb Montero a la banqueta. La distància ha anat fins als deu punts just abans que es fes mal Stan Okoye en un dit en voler esmaixar la pilota (21-31). Bell-Haynes mira de superar la defensa de Maric. El parcial de 3 a 15 dels primers vuit minuts llargs del segon quart l’ha trencat Dejan Kravish, primer, i Bell-Haynes, després, per situar el 25-31 amb què els dos equips han anat cap als vestidors. Després d’un lamentable inici de partit, la situació semblava reconduïda. Com a mínim, controlada. Millorant en defensa, tot havia millorat. La represa semblava bona per al MoraBanc, però una falta gairebé incomprensible de Harding sobre un Yusta que llançava un triple per llançar. A la desesperada. I l’electricitat i bon fer del base canadenc Trae Bell-Haynes han portat el Saragossa a equilibrar de nou el matx. Cert que Montero i un recuperat -desaparegut fins llavors- Maric han mantingut encara al davant el MoraBanc, però una vegada McFadden s’ha sumat a anotar pels aragonesos, cinc punts seus ha fet passar de nou el Casademont (44-42) després de molts minuts davant. L’intercanvi de cistelles llunyanes -ara era el moment de Harding- tornava momentàniament el MoraBanc al davant (46-48) en un compàs del partit boig. A nivell ofensiu tot eren cistelles. I els de Porfi Fisac n’han sortit més ben parats gràcies a nou punts gairebé consecutius de Bell-Haynes. Els punts del base saragossà han deixat el marcador amb un 55-53 al final del tercer quart. Dos Anjos i Montero han protagonitzat un molt bon inici de darrer període. El 0-7 només iniciar-se el quart ha tornat a donar un petit coixí al MoraBanc (55-60). Però el matx estava en un moment de tensió i intensitat. De canvis de ritme constants, de ratxes d’encert ara dels uns després dels altres. I sempre ja molta igualtat. De cop, el local Smith ha assumit protagonisme. I amb cinc punts seguits seus després d’una esmaixada de Kravish eren de nou els aragonesos els que manaven en el marcador (62-60). Rubio i Llovet lluiten per un rebot. Seria el torn llavors de Borg i Montero, que ha estat objecte d’antiesportiva per part de Bell-Haynes. Sis punts seguits del dominicà a tocar del final han deixat el MoraBanc a la porta del triomf. Quedaven quinze segons (69-72) i Porfi Fisac ha hagut d’aturar el matx per donar quatre consignes als seus homes. No li ha servit de gran cosa. Trae Bell-Haynes ha demanat la bimba, però Marin Maric li ha pispat la cartera i sortia decidit a anotar quan li han fet una clara falta. El pivot croat del MoraBanc ha anotat els dos tirs lliures (69-74). Dotze segons per jugar-se. Temps mort de nou i només reprendre’s el joc, a Tobias Borg li han assenyalat una tècnica quan no havia ni passat un sol segon. Bell-Haynes no ha aprofitat el tir lliure i tampoc McFadden ha encertat el tir lliure que ha provat. Andric ha anotat dos punts en la següent acció culminant un parcial de 0-10 (69-76) i lligant la victòria per molt que Bell-Haynes, ara sí, ha fet un triples des de molt lluny. Agonitzant, patint, però amb una altra cara respecte dels darrers dos mesos. Amb vuit derrotes n’hi havia prou. El MoraBanc salvava el final d’any. Ha trencat una mala ratxa i, possiblement, Natxo Lezkano ha salvat el cap. Els torrons ja se’ls havia pogut menjar a Andorra. A girar el full del calendari i que el 2024 sigui una mica millor que aquest tram darrer de competició. Plorant, plorant, plorant.