Espot i el secretari d’Estat per les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, han mantingut aquest migdia una trobada amb els membres del pacte d’Estat per informar-los de l’estat de les negociacions de manera «molt concreta i molt precisa». Segons la versió del cap de Govern, la qüestió de la lliure circulació de persones «està tancada» amb «el règim més ambiciós i generós en matèria derogatòria que mai ha proposat (la UE) a un Estat tercer». Hi haurà un sistema que es revisarà cada deu anys amb una fórmula de càlcul de tres quotes distintes, s’hauria resolt la qüestió dels antecedents penals -Espot ha vingut a dir que es buscaran les vies necessàries per complir en tot moment amb la protecció de dades personals i, si cal, es canviarà la normativa interna- amb una lectura d’ordre públic adaptat a les necessitats d’Andorra que permetran garantir en gran mesura les mesures de policia administrativa. Xavier Espot valorant l’estat de les negociacions amb la UE després de la reunió del pacte d’Estat. Quant a les telecomunicacions, falta acabar de decidir si la transitòria serà de sis o de set anys. En tot cas, l’statu quo actual està garantit com a mínim per als propers sis anys tot i que en quatre exercicis s’haurà d’avaluar l’establiment de noves tarifes d’itinerància. Espot ha assegurat en aquest punt que «totes les salvaguardes» acceptades per la Comissió Europea donen confortabilitat a l’operadora estatal de telecomunicacions. Sobre prestació de serveis professionals, a la qual inicialment no s’ha referit el mandatari governamental, Espot ha afirmat que justament s’està treballant treballant en un «pla d’actuació i reforç de salvaguardes» per protegir els professionals liberals del país. Durant la setmana vinent es farà la proposta als representants dels col·legis professionals. Per aquest motiu el màxim responsable de l’executiu ha evitat donar gaire detalls. SERVEIS FINANCERS On sí que s’ha esplaiat Espot per celebrar els avenços obtinguts ha estat en la qüestió dels serveis financers. El cap de Govern ha explicat que aquest dimecres a la nit es va rebre la tercera versió del protocol i que encara no ha estat analitzant a fons ni encara menys compartit amb els agents del sector. Amb tot, el mandatari executiu ha ressaltat diversos aspectes que a parer seu fa ser optimista. Hi haurà «una major participació dels òrgans nacionals de supervisió» en el seguiment de l’acord. També les autoritats nacionals tindran a dir quelcom abans que s’apliqui el que fins ara era la clàusula de salvaguarda que podria activar automàticament la Unió Europea davant qualsevol eventualitat. S’ha deixat sense efecte el precepte del protocol que deixava clar que l’acord no donava accés al Banc Central Europeu (BCE). «No es diu que es pugui (accedir a mecanismes europeus de liquiditat) però tampoc no es diu que no es pugui», ha matisat un Espot que ha deixat dit que la supressió d’aquest punt del protocol hauria d’anar combinat amb l’inici de les negociacions amb el Banc de França Més elements destacats per Espot més enllà de la garantia de reciprocitat d’establiment de sucursals, per exemple, i del fet que hi haurà quinze anys de marge en lloc de deu perquè els operadors del sector s’adaptin a les exigències europees, és el fet que s’ha deixat sense efecte el precepte del protocol que deixava clar que l’acord no donava accés al Banc Central Europeu (BCE). «No es diu que es pugui (accedir a mecanismes europeus de liquiditat) però tampoc no es diu que no es pugui», ha matisat un Espot que ha deixat dit que la supressió d’aquest punt del protocol hauria d’anar combinat amb l’inici de les negociacions amb el Banc de França. I finalment encara, i com a més destacat segons Espot, és el fet que s’incorporin garanties extraordinàries sobre «l’estabilitat del sistema», perquè malgrat que a «ulls de la UE» els bancs andorrans «no són entitats sistèmiques», per a Andorra sí que ho són i, per tant, cal establir un «ventall de salvaguardes i precaucions». Parlant planerament: a priori Andorra es guarda un roc a la faixa perquè si en quinze anys el sistema financer del Principat no estigués en igualtat de condicions amb les entitats europees, «si no es estem preparats», es podria instar la no entrada en aplicació del protocol. Ha deixat clar Espot que tot plegat «és hipotètic i molt remot» i ha indicat que l’acord «no pot resoldre totes les hipòtesis de futur» i «una negociació és una negociació» en la qual hi ha d’haver cessions per totes les parts. Ara bé, hores d’ara el Govern té «la garantia i el convenciment que no es posa en risc» el sistema financer per molt que tant una part com l’altra voldrien més. També ha explicat el cap de l’executiu que entre els bancs andorrans hi ha «sensibilitats diferents» i que cal cercar «un punt intermedi de possibilisme». Xavier Espot ha explicat que durant la primera setmana de desembre el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, té intenció d’exposar als membres de la Unió les grans línies polítiques mestres acordades amb els petits països. I aquí, pel que toca, amb Andorra. Caldrà continuar negociant serrells i més que això. Però el full de ruta essencial es vol deixar dat i beneït a final d’any. Encara que puguin «subsistir» aspectes «majors» subjectes a matisos i modificacions.