Més o menys això és el que ve a dir la sala penal del Tribunal Superior que ha acabat absolent un home acusat d’estafa i que el Tribunal de Corts havia prèviament condemnat per una contravenció penal a una multa de 250 euros i a retornar els 190 euros que havia percebut per la porta, que va comprar una dona que s’estava fent un habitatge, i va considerar una ganga la porta. Però quan ja l’havia comprat, el fuster que li havia de col·locar, conegut d’anys dels fills de la dona, li va explicar que aquella porta no tenia ni de bon tros les característiques que li havien dit tenir. En fi, que el venedor era cosa fina és clar. De fet, s’ha vist immers en altres tripijocs, com va quedar de relleu durant la vista davant del Tribunal de Corts. I ja ha tingut petites condemnes prèvies per enredar a cert personal. També va ressaltar durant la vista que, és clar, una porta blindada no es troba per menys de 700 euros. I que per 190 hi ha el que hi ha. Però que, vaja, que podia servir. I com que així ho entenia, per això és va fer l’orni quan la dona compradora, i també els seus fills, li van reclamar insistentment el reintegrament dels diners a canvi del retorn de la porta, òbviament, perquè no complia les expectatives generades. «És possible que el venedor hagi suposat que es tractava d’una porta blindada o que hagi mal avaluat aquesta qualitat del bé venut. La mala fe posterior evident i reconeguda del venedor consistint en inventar la seva consulta d’un soci inexistent així com la seva voluntat o obstinació d’evitar una solució amable per arreglar el litigi desprès, no canvia la qualificació penal de ninguna manera» El Tribunal de Corts considera que va existir l’engany i, per tant, el delicte d’estafa -contravenció en aquest cas perquè el perjudici era inferior a 600 euros- s’hauria perfeccionat. Però no ho veu així la sala penal del Tribunal Superior. Els magistrats lamenten «el comportament ambigu i criticable» del venedor. Però recorden que «per una part, que aquest no és un professional de la venda, el qual té una obligació específica i que, per altra part, el comprador ha de verificar la conformitat de la seva compra a la seva demanda en el moment de la transmissió de la propietat del moble». El tribunal recorda que «en el cas d’autes, el venedor no va impedir aquesta verificació, al contrari li va proposar a la compradora de venir a veure la porta abans de concretar la compra. A més, la verificació podia intervenir en el moment de la entrega. El fet que el fuster acredités que la porta venuda per era xapada, no massissa, i no és apta per ésser col·locada a l’exterior -en conseqüència no conforme a l’obligació civil de conformitat del venedor- no caracteritza per si mateix un delicte d’estafa, el qual suposa un engany suficient anterior o coetani en vista del desplaçament patrimonial intervingut». Més encara, «el comportament ‘imprudent’ del venedor consistint a afirmar una qualitat de la porta (‘blindada’ en lloc de reforçada per sistema de seguretat), essencial per l’altra part, no és suficient, tractant-se d’un no-professional, per caracteritzar un dol penal». Per tant, indica la sentència absolutòria, «és possible que el venedor hagi suposat que es tractava d’una porta blindada o que hagi mal avaluat aquesta qualitat del bé venut. La mala fe posterior evident i reconeguda del venedor consistint en inventar la seva consulta d’un soci inexistent així com la seva voluntat o obstinació d’evitar una solució amable per arreglar el litigi desprès, no canvia la qualificació penal de ninguna manera». En conseqüència, tot i els retrets escrits però que no van més enllà d’aquí i el fet que no hi hagi cap pericial neutral, porta la sala a absoldre l’acusat -i condemnat a primera instància- i a enviar les parts a la jurisdicció civil en entendre que és en aquest marc que probablement hi pot haver una entesa o una reprimenda si escau per un indegut o mal perfeccionat negoci. Però sense rellevància penal quant al comportament del venedor. Que per alguna cosa se l’absol.